Skip to content

Archive

Category: Activisme

Fotogaleria

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/fotogaleria/galeria-ebrenca

Lo català a la Franja s’ha consolidat com a projecte independent i central de l’actualitat de la Franja. Des d’aquí es difon i es promou la recerca sobre estes comarques catalanoparlants. Lo  nou domini http://lafranja.net/ se converteix en la plataforma de difusió de la realitat de la Franja. Les notícies relacionades en la Franja, la seua llengua, les seues comarques i pobles, i les relacions entre Aragó i els territoris de llengua catalana, tenen lo seu espai a Lo català a la Franja.

Fa 4 anys i 9 mesos (4 de novembre de 2004) Lo català a la Franja <http://franja.tk> consolidava un espai d’informació sobre la Franja. Ho feia mitjançant l’espai de http://franja.balearweb.net/ . I ara migrarà el seu contingut a http://lafranja.net/ . Des de fa un temps l’actualització és paral·lela a ambdós plataformes. A partir d’ara http://lafranja.net/ es converteix en el nucli dur del projecte, i en un període que no s’allargarà massa es migraran la resta de continguts a este domini.

També podeu seguir l’actualitat de http://lafranja.net/ subscrivint-tos al Grup de difusió a http://www.egrupos.net/grupo/icf/alta , seguint lo  seu Feed https://www.lafranja.net/?feed=rss2 , al Twitter http://twitter.com/franja i  al Facebook http://www.facebook.com/home.php#/profile.php?id=100000137636871&ref=ts

Si voleu posar-tos en comunicació amb nosaltres podeu escriure-nos a franjaponent@googlemail.com . Mos podeu enviar informacions, errors en el funcionament de la nova plataforma i propostes de millora.

Una de les novetats que hem incorporat recentment ha estat la darrera proposta de Llei de llengües dels socialistes aragonesos, que es preveu que serà un dels punts calents de la política aragonesa en iniciar-se el nou curs: “Proposición de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón” https://www.lafranja.net/?page_id=327

I per finalitzar, un resum de les darreres notícies

http://lafranja.net/

· Un hombre muere apuñalado en las inmediaciones de »

· Carles Barrull: Descubierto en Arén el ´último »

· Proposta del PP de Terol sobre la llei de llengües »

· HOMENATJE A GEMA NOGUERA PER PART DELS ARTISTES »

· Desde Banarus: As luengas en Aragón »

· Noticias de Valderrobres: DESCENSO EN BARCO LOCO POR »

· Noticias de Valderrobres: CORONACIÓN DE LA REINA DE »

· Noticias de Valderrobres: PRESENTACIÓN DEL LIBRO »

· “Si les pedres parlaren” es va llegir a Bellmunt »

· Lorenzo Pastor: “De carpintero a asesor »

· La Franja i Babel »

· Retrasos de más de 6 horas en el área de Urgencias »

· Los médicos de Salou avisan de que no recetan »

http://lafranja.net/

Una abraçada!

Tuesday, August 18, 2009

PRESENTACIÓN DEL LIBRO “FA UN MUNT D’ANYS AL MATARRANYA”

El sábado 8 de agosto se presentó en Valderrobres el libro “Fa un munt d’anys al Matarranya, escrito por Pascual Vidal Fígols, natural de Mazaleón, i Maragarita Celma Tafalla, natural de Valderrobres.
El libro es el número 18 de la Colección Pau Vila, editada por el ICE de la Universidad de Barcelona.
En el acto tomaron la palabra los autores del libro que fueron explicando su contenido y su proceso de elaboración, en el que destacó la labor recopilatoria de Pascual Vidal y la tarea de síntesis didáctica llevada a cabo por Margarita Celma.
El libro tiene como principales destinatarios a los niños y niñas, pero es también de gran interés para los adultos, ya que, a través de él, unos y otros pueden conocer como era la vida de sus antepasados no hace tanto tiempo en los pueblos de nuestra comarca. En su contenido se recogen juegos, bailes, canciones, cuentos, alimentos, trabajos, utensilios, tradiciones, costumbres y creencias, de un alto valor etnológico y antropológico.
Este libro fue galardonado con el XVI Premio Pau Vila y está escrito en la variante dialectal del catalán, conocida como noroccidental o tortosina, en la que se han intentado, aunque no siempre se ha conseguido, respetar la variables lingüísticas propias de una tierra de frontera que bebe de diversas aportaciones culturales.
Manuel Siurana Roglán
12 de agosto de 2009

posted by repavalde @ 12:46 AM

Noticias de Valderrobres: PRESENTACIÓN DEL LIBRO “FA UN MUNT D’ANYS AL MATARRANYA”.

les barbes del teu veí

S. Hernández Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

Les barbes del teu veí

A Espanya més de 167 editorials treballen amb suport diferent del paper i facturen el 10,5 per cent del sector; xifres ambdues que augmenten lentes però imparables. Cada cop són més els periòdics, les enciclopèdies, les revistes professionals, les bases de dades documentals i els portals temàtics en Internet. Mentrestant el preu, el pes i la qualitat dels lectors de llibres electrònics va en constant augment alhora que les xarxes Wifi comprenen més i més extensió de terreny, en tant que el preu del paper es dispara i els antany frondosos boscos són delmats per l’ambiciosa i insensata mà de l’home.
Mentre els adults d’avui a penes se sumen els lectors habituals, la generació que ara creix, molt especialment la infantil, acostuma els seus ulls i la seva atenció a la pantalla de l’ordinador i de l’I-Phone; habitua la seva mirada als continguts d’Internet i fins i tot és ensinistrat a l’escola a manejar-se sense llapis, sense bolígraf ni paper.
Un altre gegant avança lentament, especialment als Estats Units: l’audiobook. Són cada cop més nombrosos els actors i locutors que presten la seva veu perquè milers de nous “lectors” adolescents escoltin narrativa mitjançant els Ipod que passegen contínuament connectats a les seves orelles.
Només una passa frena el ple apogeu dels nous llibres: la regulació definitiva dels P2P. Quan la propietat intel•lectual quedi definitivament protegida en Internet, una passa que tots sabem que arribarà tard o d’hora, la comercialització dels llibres electrònics es dispararà sorprenentment. I llavors els productes editorials hauran de competir amb les creacions de nous autors que ja no necessitaran esperar el beneplàcit de les empreses editores ni desesperar a les portes dels agents literaris; tampoc hauran de témer els concursos manegats, ni els certàmens literaris convertits en noves eines del màrqueting, ni tampoc desganyitar-se inútilment per denunciar les mentides publicitàries del “boca a boca”.
Internet es convertirà en el nou imperi de l’edició, de la comercial i de la lliure, encara que possiblement les pàgines més visitades seran les dels qui, com sempre, més inverteixin en publicitat, en aquest cas en els navegadors, per figurar en els primers llocs del rànquing o els que decideixi no censurar Google ni els països pseudodemocràtics.
Per als lectors adults d’avui en dia sembla impensable un futur sense llibres en què no puguin passar els seus fulls amb els dits, no sigui possible acariciar els seus lloms, atresorar l’autògraf de l’autor o disposar d’un espai privilegiat a la biblioteca: és l’afecte pel passat, el començament de la malenconia. També van dir molts que mai abandonarien el Súper8, el vídeo casolà, els discos de ceràmica i els de vinil, les enciclopèdies de tota la vida…

Silvestre Hernàndez

Viles i Gents :: les barbes del teu veí :: August :: 2009.

JULI MICOLAU. POETA

Juli Nicolau, Guanyador del Premi Guillem Nicolau 2008

(La Freixneda —el Matarranya—, 1971).

Va fer els estudis básics a la seua vila i Alcorisa; des de no fa gaire, encara duia el seu trafec en l’explotació agropecuaria familiar.

Incrementa el seu bagatge de manera autodidacta en les coses que mes li agraden: sempre se li desperta la curiositat i l’interés per la llengua i literatura, historia i art.

Per circumstáncies personals avui se’l pot veure pel paisatge de l’Alt Penedés on treballa en una empresa metal-lúrgica (sector del cava).

Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) —Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002— i el llibre que teniu a les mans D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria.

Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se’l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa).

A col.laborat a les revistes Sorolla’t, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L’Eixam, Descobrir Catalunya i L’arnerol (enpreparado).

Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l’Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Actualment manté la columna L’argadell a la revista Temps de Franja.

Ha participat en trobades literàries i jornades de cultura catalana a dins i fora d’Aragó: Sabadell, Palma, Tarassona, Saragossa, Tortosa, Nonasp,Vilafranca del Penedés…

Que el tast siga del vostre gust…


Poemes

Al fible de l’estiu,

l’últim tram del riu,

(sense l’abisme deis tolls)

a correts ve viu,

a trossets ocult.

vol magia

en el cor de l’hivern

i veure’s cristal.lí

a l’esmalt deis còdols.


Dec dir i dic:

a la primera respiració

presenta’t sensat

en nom de tu mateix,

demostra’t honest

i guia’t pel teu dictat

de consciéncia i seny

— la convicció total —

per si vas rumb al futur

en l’intent de perdurar

en les memóries,

en l’espai

i en els temps.


La merla insinúa set:

no tem

la bassetja de l’inexpert.

Entre tres coscolls

mira els cocons i la culla,

ara espill d’un autorretrat.

buscant bateons

somia perdius

a la vora d’un cabrit

i un bitxac!

Amb l’ús antic del buirac

atrapaven pardals

per a gloria d’Artemis.


L’arbre té tronc,

cimals, branques,

una soca recerosa,

abric antic,

abrac d’história,

pollís, sorrama…

Té pel cos un esgall

que no es cus, peí cas…

…ni enfilant l’agulla.


Som com som,

som d’on som.

Sóc com sou

i no és secret

que parlo

i escric

a les mélies.


lafresnedaweb

lafresnedaweb.

(Publicat el 7 d’agost al diari La Comarca)

A 2.500 km de distància del Matarranya, llegia a alguns amics pel Facebook que no podien anar a dormir al seu poble per les flames, o que el foc arribave a casa la iaia. A n’esta distància, fa 11 anys, los republicans proirlandesos i els lleialistes probritànics van signar l’alto al foc a Irlanda del Nord. Des d’aleshores, los suposats perills que té un turista a un conflicte armat van desapareixent. A favor de la creació d’un Belfast que és destí per a aprendre anglès a preu econòmic, fer turisme polític i, fins i tot, fer turisme sociolingüístic observant los nuclis de renaixement de la llengua pròpia, el gaèlic irlandès (també conegut com irlandès).
No és casualitat, però sí possible, trobar-se gent realment jove que ha adoptat lo gaèlic com a llengua pròpia. A casa seua, com a molt, només sos iaios sabien parlar el gaèlic. Sos pares, tal com cante la nostra cançó del Tio Canya, van adoptar l’anglès, llengua de metges, professors i gent lletrada. En comparació a la nostra realitat, estos jóvens són profundament optimistes. Expliquen que a la ciutat no arriben al 3% los que usen “habitualment” lo gaèlic. Però tots ells la parlen als fills. I tenen dos i tres fills cadascun. A més, lideren revistes com nós*, profundament jóvens i modernes, i exclusivament en gaèlic. O grups de música com Bréag, que es definixen la primera generació de parlants urbans de gaèlic al Belfast modern. Fins i tot alguns músics han arribat a Londres plantat cara a la normativa britànica de l’any 1737 (!) que prohibix l’ús del gaèlic als tribunals. Per a natres, serie com portar a Madrid la prohibició que tenim de dirigir-nos en català a l’administració aragonesa. De moment, aquí al Matarranya, los incendis mos han fet l’alto al foc. La resta ho tenim per elaborar.

Entre el foc i l’esperança

Viles i Gents :: Entre el foc i l’esperança :: August :: 2009.

Hugo Chávez ‘ficha’ a Guillem Chacon para dirigir el Instituto de Biodiversidad Tropical
Lleida – Redacción

2009-08-07


Guillem Chacon, ex director de la Escola de Natura de l’Aiguabarreig, ha sido nombrado por el Gobierno venezolano de Hugo Chávez director del Instituto de Biodiversidad Tropical de América. Chacón lo anunció ayer en un comunicado en el que también informaba de su renuncia a la presidencia de la sección de Història Natural en la Franja de Ponent del Institut d’Estudis Catalans.

Patronat de Turisme

El pasado mes de abril, Guillem Chacon pasaba el relevo de la dirección de la Escola de Natura de l’Aiguabarreig, después de 16 años de conducir el proyecto, al educador ambiental Jordi Rodríguez. Ayer comunicó formalmente que también abandona la presidencia de la Franja de Ponent de la Institució Catalana d’Història Natural.
En sus años al frente, Chacon impulsó las delegaciones de esta institución en el País Valencià, más recientemente en l’Alguer (Cerdeña) y, desde el año 2003, presidía la de la de la Franja de Ponent.
Guillem Chacon ha llegado hace pocos días a Venezuela donde ha sido nombrado, de la mano del gobierno nacional que encabeza Hugo Chávez, director del Instituto de Biodiversidad Tropical de América.
Justifica la decisión de abandonar ambos cargos, atendiendo a “que inicio un gran proyecto internacional en favor de los países en vías de desarrollo que requerirá del máximo esfuerzo, es la hora de dar la confianza en los proyectos nacionales a mis compañeros”.
El nuevo presidente de la sección de Història Natural en la Franja de Ponent será el subdirector del Institut Botànic de Barcelona y miembro del CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas), el botánico Àngel Romo, quien pasa por ser el mayor experto en botánica en la Franja de Ponent.
Una de las primeras actividades de Chacón será dirigir el curso Ornitología Neotropical y Anillamiento Científico de Aves que se llevará cabo en Venezuela del 12 al 22 de setiembre, y que se repetirá del 5 al 15 de noviembre.

La Mañana – Hugo Chávez ‘ficha’ a Guillem Chacon para dirigir el Instituto de Biodiversidad Tropical.

Galeria ebrenca

galeria033

(Article per a la columna de “Lo Cresol” del Diario de Teruel, dissabte 8 d’agost)

El proppassat dos d’agost va tenir lloc la 4ª Trobada d’autors ebrencs al Matarranya, concretament a Fondespatla. Dins d’un programa força ple d’actes, es va presentar el llibre —motiu nuclear de la jornada — Galeria ebrenca. Autors i autores de l’Ebre. Fruit de la convocatòria de Serret bloc, una trentena  de relats curts, sorgits de la ploma de trenta autors de les terres de l’Ebre, van estar publicats a l’esmentat bloc. El llibre de Aeditors  recull, ordena i fa llibre  —paper i tinta— d’allò que començà sent-hi curts relats de digitals publicacions individuals sobre persones i personatges de les terres de l’Ebre. A la contracoberta del llibre es diu: “La vitalitat de les lletres ebrenques és un fet, i la capacitat d’Octavi Serret, des de Vall-de-roures, d’impulsar els autors i les autores més joves, ha permès que un excel·lent planter comenci a prendre cos i qualitat.” Segur que cadascun dels lectors trobarà relats suficients per fer una bona tria personal i en gaudirà amb la seua lectura.

Tocades les dotze del matí, a la Llibreria Serret, plena d’autors i de llibres, va començar la feixuga, però agradable tasca de la signatura d’exemplars. O d’autors se n’aplegaren força, o la llibreria es petita o tal vegada hi havia llibres a dojo, o potser per les tres coses a la vegada, no ho tenien gens fàcil els clients per entrar, comprar, demanar signatures del llibre, pagar i marxar. Molt atents l’Octavi i la seua senyora facilitaven el moviment sense perdre l’ocasió de posar a les mans dels clients tota la cultura  en forma de llibre, tant del presentat com d’algun altre.

Eren les dues de la tarda quan el grup d’autors creuaren el carrer per anar a prendre un ben guanyat refrigeri al bar d’enfront, invitats per l’Octavi, per a celebrar la sortida del llibre i més encara, el premi que molt recentment l’ha atorgat la Generalitat de Catalunya per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures i al Matarranya, des d’on promou escriptors catalans, i fomenta l’edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l’Ebre i a l’Aragó catalanòfon.

Després, la comitiva prengué el camí de Fondespatla per dinar i iniciar, millor dit, continuar la trobada, plena d’actes, fins gairebé les deu de la nit.

José Miguel Gràcia

T1T2

T3

Galeria ebrenca « Lo finestró del Gràcia.

II Jornada de lectura pública a Bellmunt

Lectura Bellmunt002

Ramon Mur i l’Associació Cultural Amigos del Mezquin han organitzat una lectura completa del llibre Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen… (de José Miguel Gràcia i Jesús Pallarès) a la Casa Membrado de Bellmunt, el dia 15 d’agost, a les 10 del matí. Invitem a tots aquells que vulguin venir a llegir algun poema del llibre, bé en català, bé en castellà. Seria interessant i bonic que llegiren els poemes persones de la pròpia vila d’on són les ermites. També és una bona ocasió per conèixer l’arxiu i les habitacions on va viure Juan Pío Membrado. Els telèfons per a participar en la lectura els teniu al full de la convocatòria. És clar que com a oient pot anar qui vulgui. Animeu-vos.

II Jornada de lectura pública a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia.

Fondespatla: 4ª Trobada d’autors ebrencs

T4El dia dos d’agost, no solament es van aconseguir realitzar el munt d’actes programats, ans n’aparegué  algun més no previst, això sí, amb una normal no prevista resquitllada en el temps. Força interessants tots els actes, des del dinar literari i reconfortant al Frontó, fins  l’actuació poètico-musical del Duo Recapte. I enmig, queviures a dojo per a l’esperit: experiències dels blocaires, converses, projectes literaris, personatges en la T5literatura, inspirat aire a Sant Miquel, presentacions de llibres i poemes. No mancaren els desitjos de continuïtat de la Trobada.

Tots els assistents mostraren tàcita o expresament el seu agraïment als organitzadors: l’Associació Cultural del Matarranya (direcció i coordinació dels actes, Pepa Nogués), l’Associació ACHA, la Llibreria Serret i l’Ajuntament i  vila de  Fondespatla (ben representada per la seua activa  T6alcaldessa Carmen Agud). Tot un èxit. I ara, a vendre Galeria ebrenca, llibre nuclear de la trobada, per al bé pecuniari d’Aeditors i llibreters, i espiritual per a la trentena d’autors.

l’Ebre
com l’Ebre
riu com l’Ebre
un riu com l’Ebre
com un riu com l’Ebre
autors com un riu com l’Ebre
com autors com un riu com l’Ebre
trobada com autors com un riu com l’Ebre
quarta trobada com autors com un riu com l’Ebre
m  a  t  a  r  r  a  n  y  e  b  r  e  n  c  s     c o m     l  ‘  E   b   r   e

T7T8T9


T10

Fondespatla: 4ª Trobada d’autors ebrencs « Lo finestró del Gràcia.

Viles i Gents

1 August, 2009

Carta a l’alcalde d’Ejulve

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, es dissabte 1 d’agost del 2009)

Sr. Alcalde: Tenia escrita una columna intranscendent sobre les vacacions, que hai guardat després de veure’l a vostè, jove, segur i preparat, a la tele que havia anat a queixar-se sobre l’extinció del terrible incendi als voltants del seu municipi. Investigant a la xarxa los motius de la queixa —havia sentit la notícia a mitges—, hi vai trobar la seua “Carta a los montes de Ejulve” (http://ejulvecarrascarock.wordpress.com/). Què bé que escriu: sentiment, correcció, claredat! Què belles resulten les paraules inspirades per la destrucció! M’imagino l’enorme verdor desapareguda, que sempre hai envejat al meu raconet del Baix Aragó, pla i sec, a on m’hai criat. Recordo a l’internat d’Alcanyís del meu Batxillerat les companyes de Los Olmos o Bordón, que de tant en tant s’havien de quedar allí per la nevada; i jo que vivia a una vila sense boles de neu vai incorporar la serra terolenca i la seua vegetació als meus somnis adolescents.
Sento no conèixer Ejulve. Un viatge per un curs d’estiu fa uns anys a Albarracín, més a l’oest, me va permetre recórrer en cotxe de nord a sud la província des de Massalió i contemplar la bellesa de la seua immensitat buida de gent. Vai pensar en aquell moment que la despoblació permetia la preservació del paisatge, verge encara a la destrucció i l’especulació humana; i vai admirar les persones que resistixen mig aïllades a poblacions cada dia més solitàries i més envellides i la seua mentalitat de supervivents. Precisament estos habitants, que coneixen i estimen lo territori, són necessaris per mantindre habitable, cultivat i controlat l’entorn; lo seu futur sense el verd, compensador de solituds i freds, me va fer patir los passats dies, enmig de les cendres i la calor dels focs de Masssalió i Horta als carrers de la meua vila de la terra baixa, gran tallafocs sense res a cremar.
Confio que entengue les meues paraules i solidaritat en la llengua catalana germana de l’est de Terol i de tot Aragó, amb la qual els envio los meus ànims per a la regeneració que sense dubte aconseguiran.

María Dolores Gimeno

Viles i Gents :: Carta a l’alcalde d’Ejulve :: August :: 2009.

La 4a TROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA presentarà un recull de relats sobre personatges

El proper diumenge 2 d’agost tindrà lloc a la població de Fondespatla (El Matarranya) la Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya, que aquest any arriba ja a la 4a edició i tindrà com a centre d’interès els personatges: reals, llegendaris, quotidians o il·lustres. Sobre aquest tema, s’ha publicat un llibre de relats breus, editat per Aeditors i Serret Llibres, en el qual han participat 28 escriptors que han respost a una crida realitzada per internet i que amb el títol de Galeria ebrenca serà un dels actes centrals de la Jornada que aplegarà uns 70 escriptors del tram sud de la conca de l’Ebre, entre els quals cal destacar la participació del periodista i crític literari Víctor Amela, l’escriptor i assagista Xavier Garcia i de Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner.

La jornada està  coorganitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Ajuntament de Fondespatla, l’associació ACHA de Fondespatla i la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on s’iniciaran els actes a les 12 h amb una concentració d’autors i signatura dels llibres que es presentaran. A migdia hi ha previst un dinar literari a Fondespatla on continuaran un intens programa fins a les 22 h. Entre les activitats vinculades al tema dels personatges, a més del recull de relats breus, cal destacar la taula rodona i la presentació de diversos llibres i projectes al voltant del tema de la Trobada, com el Centro de Interpretación de Braulio Foz a Fórnols, l’escriptor aragonès més important del s. XVIII i que va crear el personatge de Pedro Saputo. A més, també es presentarà el Premi Guillem Nicolau 2009 que és l’únic premi literari en català que atorga el Govern d’Aragó i el recull de poesia: Pa de casa realitzat a través del Serret blog. Com a novetat, aquest any s’inaugural’apartat “Experimentàlia”, en el qual es presentaen experiències d’innovació en la creació literària i la utilització de les noves tecnologies, com per exemple la novel·la col·lectiva escrita a 8 mans i promoguda pel Serret Blog, o els Jocs literaris de Jesús Ma Tibau.

L’objectiu principal d’aquesta Trobada és fer del Matarranya un punt de trobada d’escriptors i de foment de la literatura ebrenca. Però alhora, és també una magnífica plataforma per a la difusió dels valors culturals i paisatgístics de la comarca i un motiu més per atraure el turisme cultural en aquests dies de vacances.

El recull de relats que Aeditors i Llibreria Serret han editat amb motiu de la Jornada i que, com s’ha dit en aquesta edició s’ha dedicat als personatge, vol donar la possibilitat de difusió de personatges del territori que no l’han tinguda en volum propi fins el moment i difondre d’una manera novel·lada la personalitat de personatges ja coneguts del territori. A la vegada, és també una magnífica eina per fomentar l’edició i difusió de textos d’autors vinculats amb el territori, tant dels consagrats com dels que comencen. . A més, el projecte vol fomentar la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.

L’elecció de Fondespatla per a acollir esta trobada no és un fet casual ja que aquesta població fa temps que treballa pel foment cultural com a part del seu desenvolupament; com ho demostren el projecte municipal de “la aldea cultural” o l’organització de campaments musicals i de camps de treball d’arqueologia a l’estiu.

L’alta participació que s’espera durant la trobada i el nombre de presentacions de publicacions i d’activitats que hi tindran lloc, mostren el dinamisme cultural i literari de les Terres de l’Ebre i el Matarranya. L’activitat del proper diumenge ve a complementar les altres dos trobades literàries al llarg de l’any: la fira del llibre Ebrenc, que s’organitza a Móra la Nova al mes de juny; i la Fira Literària de l’EMD Jesús, per Sant Jordi; i les Jornades Litèraries que es fan  a Amposta al mes de novembre.

La idea de la trobada va sorgir ara fa tres anys per iniciativa d’una empresa privada de la zona dedicada a l’àmbit cultural, la llibreria Serret de Vall-de-roures, a qui el seu dinamisme i empemta per la cultura del territori l’ha fet mereixedor del Premi Nacional de Foment del Català que atorga la Generalitat de Catalunya.

El finançament de l’acte es basa en la idea que tothom que hi participa ho fa de forma altruista i per a costejar la resta de despeses es compta amb alguns ajuts per part de l’Institut Ramon Muntaner, la Comarca del Matarraña/Matarranya, la Caja Rural de Teruel i la Diputación de Teruel.

PROGRAMA

4a Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Fondespatla, 2 d’agost de 2009

“Galeria ebrenca”

Personatges de l’Ebre i el Matarranya

PROGRAMA

Vall-de-roures

12 h. Concentració  dels autors participants i signatura dels llibres que es presentaran. Lloc: Llibreria Serret

Fondespala

14 h. Dinar literari (*). Al Frontó

En el transcurs del dinar es llegiran fragments del relats de: Galeria ebrenca amb comentaris dels autors

16,30 h. Presentació de la Trobada. A l’Ermita de Sant Miquel

A càrrec de Carmen Agud, alcaldessa de Fondespala; José Miguel Gràcia, president de l’Associació Cultural del Matarranya, Octavio Serret, llibreter i coorganitzador de la jornada i Asun Albesa, membre de la Junta de l’Associació cultural de Fondespata ACHA.

Taller d’escriptura: Experimentàlia

A l’ombra d’una pineda i davant la immensitat del paisatge matarranyenc, aprofitarem l’hora tonta de la migdiada per a relaxar-nos amb Experimentàlies sobre la creació literària:

-La novel·la col·lectiva del Serret bloc

-Els Jocs literaris per internet de Jesús Ma Tibau

17,30 h. Presentació del projecte: “Paisatge i formes de vida a través de la literatura”, a càrrec de Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner

Taula Rodona: “Galeria ebrenca. Personatges de l’Ebre i el Matarranya en la literatura”. Moderada per Pepa Nogués i amb la intervenció de:

-Josep Igual, autor de Retrats de butxaca

-Xavier Garcia, autor d’Homenots del Sud

-Núria Menasanch, autora d’Elles

Xerrada introductòria “De Braulio Foz a Desideri Lombarte”, a càrrec de Víctor Amela

En acabar, s’oferirà un berenar amb refresc tradicional

19 h. Presentació  de llibres, a la sala Multiusos

Presentació  del premi literari Guillem Nicolau 2009 (atorgat pel Govern d’Aragó) a càrrec de José Miguel Gràcia i l’autor guanyador, Juli Micolau

Presentació  del recull amb motiu de la Trobada d’autors 2009: Galeria ebrenca. A càrrec de Cinta Arasa i Víctor Amela

Presentació  del recull de poesia: Lletres de Casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret blog, editat per March Editor, a càrrec de Carles Sancho de l’Associació Cultural del Matarranya

Presentació  de Los follets del Matarranya, editat per March Editor, pel seu traductor al català, Antoni Bengochea.

20 h. Comunicació  sobre l’escriptor destacat de la Jornada :

“Braulio Foz, les seues arrels matarranyenques i el seu personatge de Pedro Saputo”, oferta pel Centro de Interpretación de Braulio Foz (Ajuntament de Fórnols). S’acompanyarà d’una projecció audiovisual.

20,30 h. Actuació poètico-musical del Duo Recapte amb textos d’autors del Matarranya i la Franja.

(*) Tiquet dinar: 15 €. Cal inscriure-s’hi abans del 29 de juliol

Més informació:

www.serretllibres.com/autorsebrencs

Ajuntament de Fondespala o www.fondespala.com

www.franja.tk

Associació Cultural del Matarranya (tel. 978 851521–628697751)

Organitzen:

Associació Cultural del Matarranya

Llibreria Serret

ACHA

Ayuntamiento de Fuentespalda

Col·laboren:

Institut Ramon Muntaner

Diputación de Teruel

Comarca del Matarraña/Matarranya

Caja Rural de Teruel

Aeditors

Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, diumenge 2 d’agost a Fondespala

7. Trobada d’autors dijous, 30 de juliol de 2009 | Comentaris

Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, en directe dins de la 4ª TROBADA D’AUTORS AL MATARRANYA: FONDESPALA 2/8/09

Ponents, lletraferits, pasejants, curiosos, amics tots:
Les terres del Matarranya irradien l’esplendor de una bellesa natural que transmuta la pedra en esperit, l’aigua en poesia, les mules velles en paraules, els boscos en contes, els cels en cançons, els solcs en memoria i els rius en històries que fecundan l’Ebre amb una mateixa llengua  fa 800 anys. El Matarranya i les terres ebrencas destilen vida autèntica, expresada en els personatges que han modelat i en els literats que han inspirat. Veniu a conèixer uns i altres a la 4ª Trobada d’Autors Ebrencs, encimbellats a la ermita de Sant Miquel de Fondespala, a la Alta Ilercavònia dels nostros agüelos íbers, abraçats pels propiciatoris cels, aigües i terra del Matarranya.

Mos vorem allà (amb pernil de Pena-roja i vi de Queretes, confio…)!

Victor

(Publicat a La Comarca, el 31 de juliol de 2009)
Aquests dies calorosos m’he deixat dur per l’ensopiment i, enlloc de fer un article monotemàtic, el dividiré en dos: Una reflexió diguem-ne seriosa i un divertiment on faig una mica de ciència-ficció.
Començo per la reflexió: Davant els incendis que han començat a assolar el nostre entorn, s’han repetit algunes crítiques d’alcaldes i veïns perquè no se’ls ha deixat participar en les tasques contra el foc. Si els morts haguessin estat civils enlloc de bombers professionals, m’imagino fins on hauria arribat la condemna. «On s’ha vist! –cridarien– Permetre que gent sense preparació s’enfronti a un incendi tan perillós!».
I ara el divertiment: La vila comença a omplir-se d’estiuejants. Alegren els carrers especialment els xiquets, que s’ho passen bomba en la llibertat que els dóna estar-se tot el dia fora de casa. Em crida l’atenció que la meua filla petita, que és de raça negra i només fa dos anys que s’està amb nosaltres, sigui gairebé l’única que parla català amb naturalitat. La paradoxa és que molts d’aquests menuts estiuejants van a l’escola a Catalunya o al País Valencià, on se suposa que la nostra llengua és oficial, mentre la Tuàbech s’escolaritza a Alcanyís en un castellà monolític. Això em porta a imaginar que, d’ací a molts anys, quan ja sigui una anciana de rostre beatífic i amb una bona colla de néts, acabi sent la darrera parlant de català torredarquí. Posats a elucubrar, és possible fins i tot que algun observador poc il·lustrat arribi a creure que els torredarquins originals eren negres. Això alimentarà noves tesis d’alguna Associació Amant del «Cacao» o fins i tot d’un futur Partit Regionalista que, contra l’evidència històrica dels repobladors medievals catalanoparlants, reivindiquin l’origen africà dels matarranyencs del sud. Una nova invenció que els farà guanyar algun vot. Ja no vindrà d’aquí.

mitjançantDivagacions d’estiu « L’esmolet.

Viles i Gents

26 July, 2009

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 de juliol)

No es pot parlar d’aquests temes lingüístics sense tindre en compte la diferència entre els conceptes de LLENGUA, NORMA i PARLA.
LLENGUA: És el codi general que tots els parlants reconeixen al emprar un idioma. Un codi de signes comú amb el que som conscients de parlar una llengua i no un altra. Notem el canvi de codi quan parlem en castellà o en català (o en una altra llengua si la coneixem). A un calaceità no li cal canviar de codi quan parla amb un català de Girona (malgrat les diferències).
NORMA: És el codi ideal d’una llengua. La norma no és natural com la llengua. És un artifici, una convenció elaborada pels experts. La norma dicta com s’ha d’escriure una llengua i com ha d’assolir un nivell ideal de qualitat. No es desenvolupa de manera natural com la llengua: s’ha d’estudiar.
Totes les llengües cultes tenen una norma. A mi i a molts ens han obligat a conèixer la del castellà, i ens han rebutjat totalment la de la nostra llengua (el castellà es troba a Catalunya en una situació molt més ventatjosa). Una frase com “la nostra llengua no té gramàtica” no vol dir altra cosa que als parlants ens han amagat la norma.
PARLA: És l’ús individual que fa cada parlant de la seva llengua en cada moment. Al contrari dels conceptes anteriors, la parla depèn de les decisions individuals de cada parlant, que pot emprar diversos registres: més col•loquial, més dialectal (de Barcelona, de Tortosa, de Jerez o d’Albacete), fins i tot més estàndard o més vulgar, però no més culte si no coneix la norma. Malgrat tot, la parla està molt condicionada per les circumstàncies socials i culturals. Un exemple: els meus iaios van viure quasi tota la seva vida a Barcelona. Mentre ell parlava català de Barcelona, ella optà pel calaceità. Va ser una decisió individual, però no lliure. Cap dels dos coneixia la norma i van decidir segons les circumstàncies socioculturals en que es van desenvolupar. El iaio es va moure en ambients més polítics i culturals (fins i tot llegia el català). La iaia no. Les circumstàncies decidiren.

Antoni Bengochea

I no perdreu les vostres varietats locals? (2)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.