natxo sorolla - La Franja

Repetirà Iglesias la promesa de Llei de llengües al debat sobre l’Autonomia? « Xarxes socials i llengües

ag. 25

Aragó, Catalunya, País Valencià, FACAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català

Repetirà Iglesias la promesa de Llei de llengües al debat sobre l’Autonomia? 25 Agost 25UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
trackback , edit post

La coalició que governa Aragó des de l’any 1999 de forma imprevista va arribar a les vacances d’estiu amb retrets entre els seus socis. I la posició del PAR repecte l’avantprojecte de Llei de llengües dels socialistes és part d’estes divisions.

Ahir anunciava Marcelino que la tercera setmana de setembre es celebrarà el debat sobre l’Estat de l’Autonomia. Serà l’acte on veurem desplegar la posició definitiva dels socialistes respectes esta llei. I també els regionalistes i la resta de partits consolidaran les seues posicions.

S’haurà de veure si els socialistes mantenen una llei de Llengües que reconeix el català, tal com ja es fa en la Llei de patrimoni cultural (1998), i el PAR manté la seua oposició frontal a reconèixer-ho, en oposició al seu vot favorable de l’any 1998. Si és mantenen estes posicions, entraria en joc la posició de l’oposició progressista (CHA i IU). Esta, a més d’afavorir el reconeixement del català i l’aragonès a la Llei de llengües, podria forçar el reconeixement d’uns drets mínims per als parlants de les dues comunitats lingüístiques.

De moment ens consta que Marcelino ha promès la Llei de llengües (i no ho ha complit) al debat d’investidura del 1999, el de 2003 i el de 2007. També ho ha fet als debats sobre l’Estat de l’Autonomia, com l’any passat que defensava la denominació de català davant el PP:

La única Ley que reconoce que el catalán y el aragonés son lenguas de la Comunidad Autónoma la aprobó el Partido Popular. Vamos a cumplir lo que dice el Estatuto de Autonomía de Aragón, ni más ni menos.

Aprobaron en la Ley de Patrimonio Cultural de Aragón con la firma del Presidente Santiago Lanzuela. Es una Ley que aprobaron ustedes, donde decían que en Aragón hay tres sistemas lingüísticos y los nombraban.

Si el PAR decidix mantindre la seua oposició al reconeixement del català, lo panorama podria ser més positiu per a les dues comunitats lingüístics. Els regionalistes se sumarien a l’aïllament dels populars. I Marcelino hauria de pactar una major quota de drets lingüístics amb Chunta i IU si vol aprovar la llei abans de la seua jubilació política a Aragó. Així que atents a les vostres pantalles durant les properes setmanes del mes de setembre.

Fotografia de Zaragozaciudad

Repetirà Iglesias la promesa de Llei de llengües al debat sobre l’Autonomia? « Xarxes socials i llengües.

Comments Off natxo sorolla Read more

Viles i Gents :: Entre el foc i l’esperança :: August :: 2009

ag. 8

Activisme, Llei de llengües

(Publicat el 7 d’agost al diari La Comarca)

A 2.500 km de distància del Matarranya, llegia a alguns amics pel Facebook que no podien anar a dormir al seu poble per les flames, o que el foc arribave a casa la iaia. A n’esta distància, fa 11 anys, los republicans proirlandesos i els lleialistes probritànics van signar l’alto al foc a Irlanda del Nord. Des d’aleshores, los suposats perills que té un turista a un conflicte armat van desapareixent. A favor de la creació d’un Belfast que és destí per a aprendre anglès a preu econòmic, fer turisme polític i, fins i tot, fer turisme sociolingüístic observant los nuclis de renaixement de la llengua pròpia, el gaèlic irlandès (també conegut com irlandès).
No és casualitat, però sí possible, trobar-se gent realment jove que ha adoptat lo gaèlic com a llengua pròpia. A casa seua, com a molt, només sos iaios sabien parlar el gaèlic. Sos pares, tal com cante la nostra cançó del Tio Canya, van adoptar l’anglès, llengua de metges, professors i gent lletrada. En comparació a la nostra realitat, estos jóvens són profundament optimistes. Expliquen que a la ciutat no arriben al 3% los que usen “habitualment” lo gaèlic. Però tots ells la parlen als fills. I tenen dos i tres fills cadascun. A més, lideren revistes com nós*, profundament jóvens i modernes, i exclusivament en gaèlic. O grups de música com Bréag, que es definixen la primera generació de parlants urbans de gaèlic al Belfast modern. Fins i tot alguns músics han arribat a Londres plantat cara a la normativa britànica de l’any 1737 (!) que prohibix l’ús del gaèlic als tribunals. Per a natres, serie com portar a Madrid la prohibició que tenim de dirigir-nos en català a l’administració aragonesa. De moment, aquí al Matarranya, los incendis mos han fet l’alto al foc. La resta ho tenim per elaborar.