(Publicat a La Comarca, el 4/04/2025)

Natxo Sorolla

En política s’entén que les posicions se mouen entre l’esquerra i la dreta. Una tradició que ve de la Revolució Francesa, en què a l’esquerra de l’Assemblea estaven los que demanaven canvis i més poder del poble, i a la dreta, els que defensaven la monarquia i l’ordre establert.
En termes econòmics, l’esquerra tendeix a privilegiar la justícia social, i per tant, l’intervencionisme: cal un Estat fort. I la dreta tendeix a privilegiar la llibertat, i per tant, la iniciativa individual: lo lliure mercat s’equilibrarà. En termes socials i de valors, l’esquerra s’associe en valors progressistes, com la laïcitat de l’Estat, la igualtat de gènere o el reconeixement dels moviments LGBTIQ+, i la dreta s’associe en valors tradicionals, com la família.
Però si esgarrapem una mica més, la cosa es complique, perquè les tradicions polítiques de cada país són diferents. Per exemple, tot i que la llibertat s’ha associat tradicionalment a la dreta (liberalisme), al nostre context l’esquerra, per oposició al franquisme, sempre ha abanderat la llibertat. De fet, possiblement cal distingir dos classes de dretes: la dreta conservadora, molt focalitzada en l’ordre i la moral, i la dreta liberal, mol focalitzada en la llibertat individual en termes socials.
Una vegada tenim apamades les grans diferències entre dreta i esquerra, ve un pas més complicat: quins són los seus extrems? L’extremaesquerra habitualment se situe entre les posicions de tradició marxista (de dalt cap abaix, amb un Estat centralitzat) i les de tradició anarquista (de baix a dalt, amb major autogestió popular).
I què és l’extremadreta? S’associe a les posicions més ultres de la dreta conservadora. En termes globals, són moviments socials i polítics que privilegien lo lliure mercat local, però l’actitud nacionalista de l’Estat els fa proclius al proteccionisme en termes internacionals, oposar-se de manera oberta a la lliure circulació de població immigrada, posant en primer pla l’ordre i la moral que consideren tradicional, i solen ser crítics en lo feminisme. Lo terme extremadreta hi ha qui considere que té una càrrega pejorativa. Possiblement per això hi ha qui parle de dreta alternativa, neocon(servadors), dreta populista… Un espectre polític que està de pujada.