Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Plantel Impulsa deja en la calle a todas sus teleoperadoras de Torrevelilla, Aliaga y Montalbán

( 4 Votos )

MARCOS NAVARRO / Alcañiz
alt

Imagen de archivo de las teleoperadoras de Torrevelilla, durante su fase de formación

 

Plantel Impulsa SL., la empresa que llegó a la provincia hace año y medio para crear una treintena de empleos de telemárquetin en Torrevelilla, Montalbán y Aliaga, ha rescindido el contrato a sus teleoperadoras tras acumular varios meses sin pagarles. Al mazazo que ello supone para el empleo femenino hay que sumar que el Fondo de Inversiones de Teruel invirtió 253.000 euros en dotar a la compañía de espacios donde trabajar en los tres municipios, por lo que habrá que buscar otra forma de rentabilizar el gasto.

De esta forma, Plantel Impulsa sigue los pasos de Plantel Calatayud y Plantel Ejea, filiales de una misma plataforma de atención telefónica que tenía entre sus clientes a La tienda en casa, de El Corte Inglés, o a Securitas Direct, entre otras.

De las 32 teleoperadoras (12 en Torrevelilla y 20 entre Aliaga y Montalbán) que comenzaron a trabajar a principios de 2010, un año más tarde ya sólo quedaban la mitad (seis en Aliaga, cinco en Torrevelilla y otras cinco en Montalbán). “A partir de navidades empezaron a echar a gente alegando que no llegaban al ratio de ventas”, explicó la trabajadora del centro de Torrevelilla Mari Tere Estopiñán.

Hace unos días, la empresa les envió una carta de rescisión del contrato por fin de campaña (trabajaban por obra y servicio). “En realidad buscábamos que nos despidieran porque nos debían varias mensualidades y queríamos salir de allí para, al menos, poder cobrar el paro”, dijo Estopiñán.

Según expresó su hermana Sandra, también trabajadora de esta empresa, a las cinco últimas mujeres que acaban de echar les deben las mensualidades de marzo, abril y mayo, así como el finiquito. “Además, las que se fueron con anterioridad aún no han recibido su finiquito”, dijo.

“No tienen intención de pagar, según nos dijo la chica que hace las nóminas en Madrid y que está como nosotras”, dijo Mari Tere. Por ello, han denunciado la situación ante Inspección de Trabajo. Hoy acudirán a los sindicatos para asesorarse. Había contratos de cuatro horas (unos 500 euros mensuales) y de seis (unos 750).

El litigio se prevé largo, ya que las trabajadoras de Ejea de los Caballeros llevan desde enero despedidos y todavía no han cobrado todo lo que se les adeuda.

Plantel Impulsa deja en la calle a todas sus teleoperadoras de Torrevelilla, Aliaga y Montalbán.

CDF s’imposa a les eleccions municipals del Pont de Montanyana, un poble de la Franja de tan sols 148 habitants.

 

 

El catalanisme està de relativa enhorabona a la Franja de Ponent: de les sis candidatures sobiranistes presentades, dos n’han obtingut representació en forma d’un regidor d’Esquerra a Calaceit (on ja havia estat escollit al 2007 amb el nom d’Entesa per Calaceit) i quatre regidors (majoria absoluta) de Convergència Democràtica de la Franja, filial de CDC, al Pont de Montanyana.  El Pont serà doncs, el primer poble de la Franja de Ponent governat per un partit català i catalanista. Per la seua banda, Chunta Aragonesista, impulsora de la Llei de Llengües i únic partit d’àmbit aragonès que reivindica al seu programa la cooficialitat del català a la Franja, ha obtingut un total d’onze regidors.

 

Pel que fa als resultats generals, el PSOE guanya clarament en nombre total de regidors.

 

______________

 

RESULTATS TOTALS


Regidors PER COMARQUES (colors disposats per nombre de regidors):

 

PSOE guanya a 9 municipis, PP a 6, PAR a 2 i CDF a 1.

_____________

 

PSOE guanya a 8 municipis i PAR a 4.

__________


PSOE guanya a 3 municipis, PP a 1 i PAR a 1 .

___________

 

PAR guanya a 11 municipis, PP guanya a 10 i PSOE a 7.

___________

 


PSOE guanya a 27 municipis, PAR a 18, PP a 17 i CDF a 1.

____________

 

 

CAPITALS DE COMARCA (colors disposats per nombre de regidors):


___________

 

 

RESULTATS CDF I ERC (colors disposats per percentatge de vot):

 

 

____________________________________________________________________________

 

* Resultat al Pont de Montanyana contrastat amb diversos mitjans, però exposat amb prudència. No deixa de ser estrany que CDF guanyi per majoria de 4 a 1 presentant-se al poble per primera vegada, i que a més ho faci amb un 39% dels vots per un 31% del PSOE. EDITO: sembla confirmat.


Aclariments:

-Els municipis estan agrupats en comarques naturals, no en comarques oficials. No he inclòs els municipis castellanoparlants (en molts casos introduïts de manera artificial fa pocs anys o a les acaballes del darrer segle) ni els de parla aragonesa de la Ribagorça, com tampoc no he respectat els límits provincials ni els límits de les comarques del Baix Aragó (Terol) i Baix Aragó-Casp, creada el 2003.

-He inclós com a municipis de la Franja quatre municipis que tot i tindre com a principal nucli de població un poble de parla aragonesa, tenen sota la seua administració nuclis de població catalanoparlant. D’una altra manera, estos pobles no haurien pogut eixir representats.

Racó Català – Fòrums – [Franja de Ponent] Històrica primera alcaldia d’un partit català a la Franja. RESULTATS COMPLETS DE LES MUNICIPALS A TOT EL TERRITORI..

Del groc al violeta

Després d’alguns comentaris d’amics i visitants del bloc sobre anteriors fotografies que vaig penjar fa un temps, m’he decidit a ensenyar-vos unes altres. Espero us agradin. (Punxeu a sobre d’elles per engrandir-les)


Del groc al violeta « Lo finestró del Gràcia.

Poca radicalitat en les protestes « Lo finestró del Gràcia.

Dijous 12.05.2011 06:00

Frec a frec entre socialistes i populars

Si el PSOE reïx a conservar l’Aragó, la Franja i Catalunya Nord seran els únics territoris governats pels socialistes

Les comarques catalanes sota administració aragonesa elegiran el 22 de maig els nous ajuntaments i el nou govern de l’Aragó. La Franja, amb gairebé setanta mil habitants, ha votat tradicionalment el PSOE, tant a les municipals com a les Corts. Tot amb tot, en alguns municipis, després de les eleccions del 2007 els candidats socialistes van haver de fer pactes per mantenir la batllia. L’excepció va ser el municipi més gros de la Franja, Fraga (Baix Cinca), on els socialistes, al govern des de les primeres eleccions democràtiques, van perdre’n el control, encara que el batlle sortint, Vicente Juan, havia obtingut 8 regidors i més del 40% dels vots. Un pacte entre el PP (7 regidors) i el Partit Aragonès (PAR, 2 regidors) va donar als populars el principal municipi de la Franja. No sense polèmica, tanmateix, perquè el vot dels dos regidors aragonesistes en la investidura del popular José Luis Moret els va costar un expedient disciplinari i l’expulsió del partit, per haver infringit el pacte general PSOE-PAR a l’Aragó.

La lluita per Fraga

El 22 de maig el batlle José Luis Moret no optarà a la reelecció perquè el desembre passat ja va renunciar-hi per motius personals. El substitueix el regidor Santiago Escándil, que té l’envit de mantenir-se al govern i, si pot ser, sense suport com fins ara. Té de rival el socialista Vicente Juan, regidor de Fraga des del 1987 i batlle del 1995 al 2007. A banda la lluita per la batllia, a Fraga hi ha una altra novetat respecte de les eleccions del 2007: s’hi presenten candidats del PP i del PSOE, del PAR, de la Chunta Aragonesista (CHA), d’Izquierda Unida i d’un nou partit, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), nascut el 2009 de la refundació d’Alternativa Cívica (Alcivi). CDF té el suport explícit de Convergència Democràtica de Catalunya, una relació que ja es va plasmar a les últimes eleccions al parlament europeu. En les municipals d’enguany, CDF es presenta a Fraga (el secretari general, Paco Tejero, n’és el cap de llista) i en alguns municipis més del Baix Cinca, de la Llitera, del Matarranya i de la Ribagorça.

Empat al govern aragonès

Després de dotze anys de domini en solitari o amb pactes a les corts aragoneses, el PSOE també notarà, sens dubte, el desgast socialista general que tot indica que es farà palès el 22 de maig. El ribagorçà Marcel·lí Iglesias, després de dues legislatures al davant del govern, ha cedit la candidatura socialista a Eva Almunia, que en totes les enquestes fetes des de principi d’any apareix invariablement al darrere de la candidata popular, Luisa Fernanda Rudi. Tot i amb això, l’un sondatge darrere l’altre, la clara majoria que obtenien fa tres mesos els conservadors a l’Aragó s’ha anat matisant i corregint fins a un empat tècnic, al voltant del 35% per a totes dues formacions. L’enquesta del CIS publicada al començament de maig fins i tot obria la porta a la permanència del govern socialista, si hi havia tripartit entre el PSOE (27 escons), la Chunta Aragonesista (4) i IU (3). PP i PAR, amb 26 escons i 7, respectivament, no en sumarien prou. Sigui com sigui, en aquest context l’empat virtual entre socialistes i populars sembla que només es resoldrà amb el suport dels partits minoritaris.

Llei de llengües

La Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és més universal, amb gairebé un 90% de la població que el sap parlar. Però no hi és llengua oficial i la presència a l’administració i als mitjans, per exemple, és quasi nul·la. Només n’hi té una mica a l’ensenyament, car es pot estudiar com una assignatura optativa. Per mirar de capgirar aquesta situació, el desembre del 2009 es va aprovar, després de molt de temps i amb moltes dificultats, la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó, el català i l’aragonès. Hi van votar a favor el PSOE i la CHA, i contra el PP, el PAR i IU, però per motius diferents. Les dues formacions conservadores no volien que la llengua de la Franja s’anomenés catalana, i el partit d’esquerra demanava que la llei havia d’establir la cooficialitat del català i de l’aragonès a l’Aragó, i no pas considerar-les llengües pròpies i prou.

El decantament del govern aragonès cap a l’esquerra o la dreta, el 22 de maig, tindrà, doncs, una incidència directa en el desenvolupament de la llei, que reconeix la realitat trilingüe i dóna alguns drets als habitants de les zones bilingües en educació i en la relació amb l’administració en la llengua pròpia. La candidata del PP a la presidència, Luisa Fernanda Rudi, ha introduït entre les 518 propostes del seu programa la derogació de la llei de llengües. I el PAR matisa una mica aquesta oposició: o bé retirar la llei o bé reformar-la.

Frec a frec entre socialistes i populars – VilaWeb.

CURSO PRÁCTICO (fin de semana) DE COSMÉTICA NATURAL CON PLANTAS MEDICINALES

¿Cuándo?

Los días 20 y 21 de mayo de 2011

¿Dónde?

En el pueblo de Monroyo, en la preciosa comarca del Matarraña, el mejor lugar para estar en contacto con la naturaleza y disfrutar de las plantas silvestres mediteráneas.

Programa

Llegada el viernes / Cena.

Sábado: Desayuno / 10:30h a 13:30h Curso / Comida / 16h a 20h Curso / Cena.

Domingo: Desayuno / 10:30h a 13:30h Curso / Comida y Despedida.

Contenidos del curso

Es un curso práctico, de carácter divulgativo, en que aprenderemos a preparar algunas fórmulas de cosmética natural y a reconocer plantas silvestres mediterráneas y sus propiedades.

Sesión 1.

· Cosmética natural, principales ingredientes y cómo diferenciarla de la convencional.

· Exfoliante facial y corporal con azúcar, almendras y aceites vegetales y esenciales.

Sesión 2.

· Salida de campo para el reconocimiento y recolección de las hierbas.

· Elaboración de un refresco natural de menta y limón.

· Mascarilla facial con arcilla y mascarilla capilar con romero. Loción fortalecedora de uñas.

Sesión 3.

· Pasta de dientes con hierbas mediterráneas.

· Jabón natural con aceite de oliva (de castilla) y con hierbas y aromas naturales.

Imparte el curso: Evelyn Celma, ambientóloga y cosmetóloga de MATARRANIA. Investigadora en etnobotánica.

¿Cuánto cuesta?

180€, por persona, todo incluido: 2 desayunos, 2 noches, 2 comidas, 2 cenas, las clases del curso, todo el material necesario y un dossier con la información tratada. La asistencia al curso, sin alojamiento, 60€.

Inscripciones:

Plazas limitadas. Es indispensable reservar la plaza haciendo el ingreso de 60€ a la cuenta: Caja rural de Teurel, 3080 0036 21 2047045816, indicando tu nombre y la fecha del curso.

+ información:

MATARRANIA (Evelyn Celma): info@matarrania.com Tel. 978 76 91 01 / 654 97 53 34


MATARRANIA. Cosmética Bio del Aceite de Oliva
www.matarrania.com

La Vanguardia en català


Ahir, cent trenta anys després de la seua fundació, La Vanguardia va sortir en català, ni tant sols durant la República ho havia fet. La capçalera de la família Godó ha esmerçat força en una forta campanya de publicitat per radio i televisió, amb presentacions per tota Catalunya, i de ben segur, amb uns acurats estudis de mercats, abans de prendre la decisió, lo qual vol dir que han estat raons comercials les motivants. Alguna cosa ha tingut també a veure El Periódico que ja porta més de cinc mil números en català. Dons bé, és una bona notícia per al català, l’edició de La Vanguardia en aquesta llengua, però ho és millor perquè ha estat la iniciativa privada i les raons mercantils el seu motor. Lluny resta l’etapa de Luis Galinsoga com a director i la seua aversió a Catalunya i a la llengua catalana

Sembla que la versió catalana no serà una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programa específic. després vindrà el treball dels correctors o estilistes.

A partir d’ara tots el diaris de Barcelona es podran llegir en català: dos amb doble format (El Periódico i La Vanguardia) i la resta (Avui, El Punt i Ara) només en català.

“La sortida en català satisfà una demanda social que ha guanyat amplitud i intensitat durant els últims anys” […] “El dia en català ha arribat sense ensurts. Amb la lògica amb què cauen les coses per la gravetat”, ha escrit José Antich, director. Enhorabona als propietaris, als treballadors i als lectors! Tot i que…, ja era hora.

La Vanguardia en català « Lo finestró del Gràcia.

O PAR si que tien esclatero o que fera con a lei de luengas. Cal retirar-la u reformar-la, mas que mas por o tema d’o catalan, porque “a chent no entiende que o catalan siga una d’os cenyos d’identidat aragoneses“.

No refirmamos a lei de luengas y si sale un gobierno con o PAR a cambearemos u retiraremos. L’alcalde de Peñarroya de Tastavins, amigo mio, si que ye a favor d’o catalan, pero a masa social d’o partiu no veye esclatero que o catalan siga un cenyo d’identidat.

mitjançantEleccions 2011: José Ángel Biel (PAR) | Purnas en o zierzo.

Cuneros, listas ‘fantasma’ y alguna que otra sorpresa

Muchas formaciones presentan listas con personas que no tienen vinculación con el pueblo con el objetivo de arañar votos a otros partidos.

Las elecciones traen algo más que nerviosismo y cambios en los partidos; durante semanas se desentierra del olvido una palabra que permanece prácticamente olvidada el resto del año: cunero. Según el diccionario: dicho de un diputado a Cortes extraño al distrito y patrocinado por el Gobierno. Su segunda acepción, aunque taurina, parece más concreta: dicho de un toro: Que se corre o lidia en la plaza, sin saberse o designarse la ganadería a que pertenece.

Así podría entenderse casos como el del diputado alcañizano Miguel Navarro, candidato a la alcaldía de Valdeltormo por el PP. «Los afiliados de allí mantuvieron varias reuniones para elegir a su cabeza de lista. Se trata de gente joven, de entre 25 y 40 años, que no disponía de tiempo para ser número 1 o alcalde en su caso. Por eso, me plantearon la posibilidad de liderar la lista. No tengo ningún vínculo con Valdeltormo, pero todo el mundo debe tener claro que no vamos a ser meros figurantes. He adquirido un compromiso para trabajar durante los próximos cuatro años por la localidad, porque no me he embarcado en este proyecto para dejarlos después tirados».

En Aguaviva se da un caso parecido. La portavoz del PP en Alcañiz encabeza la lista. En el puesto 3 aparece otro concejal alcañizano, Miguel Batanero, y en el 4 la militante María Dolores Serrano. También otro alcañizano como Rubén Boltaña Planchat se presenta por el PP en La Cañada de Verich. No tiene familia en el pueblo y su único vínculo es que trabajó en 2010 como peón de albañil en una obra durante 6 meses. Va sólo en la candidatura. «No es ninguna lista fantasma. Seré alcalde si me votan. No he conseguido más personas en la lista y por eso voy solo», asegura.

O el PSOE de Nonaspe, que decidió este año no presentar lista, como llamada de atención a los vecinos para que se impliquen más en la política. Sin embargo, ante su sorpresa, el PSOE de Caspe ha elaborado una lista con personas del partido, todas de Caspe y encabezada por Emilio Llop, de UGT. En Chiprana sus vecinos se preguntan por la lista que ha presentado el PP dado que sus integrantes no son de la localidad. El objetivo: lograr algún concejal más que les permita tener más poder en otras instituciones.

mitjançantEl Bajo Aragón Histórico cuenta con 17 candidaturas más que en el año 2007.

Fuentespalda tendrá para finales de verano la primera bioescuela de España

E-mail Imprimir PDF

Todo está listo en Fuentespalda para comenzar la construcción de la primera bioescuela de toda España. El proyecto ya está cerrado, los terrenos en la partida de Los Barranchines adquiridos, y sólo restan algunos trámites burocráticos para que el abulense Javier Herce y su familia comiencen a materializar un proyecto que llevan persiguiendo desde hace años.

En esta bioescuela los visitantes podrán aprender cómo aplicar las energías renovables a sus viviendas con el objetivo de reducir costes y dañar lo menos posible el medio ambiente. Así, este proyecto incluye una vivienda que habrá de edificarse siguiendo los principios de la bioconstrucción y la bioclimática. Además, será totalmente autosuficiente con la instalación de placas solares y aerogeneradores para producir energía.

Además, se almacenará el calor de la tierra a partir de bombas geotérmicas y  se obtendrá energía calorífica con calderas de biomasa. Asimismo, la bioescuela contará con un pozo donde almacenar purín para producir biogás, y se macerarán desechos agrícolas para obtener biodiésel. Según el plan de Herce, estas instalaciones, de las que una parte deberían estar operativas para finales del verano, serán visitadas por grupos de universitarios, escolares, instituciones y asociaciones para aprender más sobre las energías renovables y la sostenibilidad. «Van a ver cómo funcionan esta bioescuela: a través del purín como desecho van a tener gas y van a poder cocinar con ese gas, y lo mismo ocurrirá con el resto de componentes, que se fabricarán del modo más artesanal posible».

Será  la principal fuente de ingresos para esta familia. «Pero también nos nutriremos de la producción de la propia bioescuela con un huerto y un corral de gallinas y patos. Además, al reducir increíblemente los gastos de vida, no se necesita demasiado dinero», explicó Herce.
En cualquier caso, la inversión total asciende a 150.000 euros, obtenidos por la familia a través de la venta de la casa que ellos mismos construyeron en Fuentespalda cuando llegaron al municipio hace tres años. Fue en el marco del proyecto europeo de repoblación  SMART, conocido en la localidad como ‘Aldea de la Cultura’.

Será la primera bioescuela destinada al aprendizaje que se pondrá en marcha en España. De hecho, Herce explica que la fase burocrática de su puesta en marcha ha resultado más difícil de lo esperado debido a la inexistencia de este concepto en el país. «Ni siquiera había una legislación al respecto, por lo que hemos tenido que adaptarnos a lo que ya existía».

* Más información en la edición impresa.

Fuentespalda tendrá para finales de verano la primera bioescuela de España.

“La promesa”, traducció d’Artur Quintana

Recentment ha editat “El cercle de VIENA” la novel·la policíaca, millor dit, la novela negra, Das Vesprechen de Friedrich Dürrenmatt, segons traducció al català d’Artur Quintana amb el títol  La promesa. L’Artur Quintana li va regalar a la meua dona un exemplar la passada setmana de Pasqua, que va llegir pràcticament d’una tirada, diguem-ne més exactament, la meitat, d’una tirada a la Codonyera i l’altra meitat, el dia següent d’arribar aquí a casa. Hem va dir que l’havia agradat, perquè l’havia captivat des del principi el seu relat torbador, perquè que tenia un vocabulari molt ric i perquè la traducció li semblava força acurada. Poca cosa més puc afegir, després de la lectura que acabo de fer de la novel·la. Us la recomano de debò  i us faig sabedors que correreu el risc de no poder deixar-la fins l’última pàgina, quan arribeu més o menys a la meitat. No patiu, només té 176 pàgines.

Cal dir que la primera traducció al català de la novel·la l’havia feta Artur Quintana l’any 1964, publicada a “Edicions 62”, sis anys després de la primera edició en alemany. L’actual publicació és una revisió de l’anterior, però amb un disseny modern i un format de lletra d’atractiva lectura.

Dürrenmatt va néixer a Konolfingen (cantó de Berna) en 1921 i morí a Neuchâtel el 1990, polifacètic creador: pintor, guionista, dramaturg, assagista i novel·lista, qüestionador dels gran ideals i de la doble moral del seu país. Cal destacar entre les seues novel·les Justícia i L’encàrrec. De les versions cinematogràfiques de Das Vesprechen, cal destacar també, l’Esquer (1960) de László Vadja i El jurament que va protagonitzar Jack Nicolson (2000).

Si llegiu el llibre entendreu l’impacte que m’ha produït, pel fet de què quan jo anava a Suïssa per motius professionals, sempre comprava xocolata —una mena de bombons— a una determinada botiga que en obrir la porta perfumava d’aroma de cacau molts metres de la vorera del carrer.

Els primers records que tinc de Dürrenmatt són dels últims anys seixanta quan en algun Col·legi Major Universitari a Madrid es representava una obra d’aquest autor, potser el mateix any quan Artur Quintana estava traduint l’obra.

“La promesa”, traducció d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

Article a Viles i gents de La Comarca del 29/4/2011

Natxo Sorolla

Lo «Círculo de Empresarios» ha publicat l’Informe «Administraciones Territoriales: propuestas para la mejora de la eficiencia y de la unidad de mercado». La proposta estrella ha estat la de suprimir els municipis més menuts, obligant-los a unificar-se en municipis de 10.000 i 20.000 habitants.

La lectura de la proposta és bastant simple: ara que hi ha crisi, cal suprimir los costos de l’administració municipal. Proposen la fal·làcia encoberta que els mals de l’economia actual provenen de la dispersió territorial. Cal fer veure a la població disseminada els avantatges de domiciliar-se al Paseo de la Castellana.

És un despropòsit que el Cercle d’Empresaris pretengue fer pagar la crisi econòmica als pobles menuts. La crisi té l’origen en l’especulació immobiliària. I el cercle d’empresaris pretén tirar pilotes fora i passar el problema a la població dispersa.

Un municipi se compose d’una representació política democràtica i un cos administratiu. Evidentment, lo cos administratiu pot racionalitzar-se compartint serveis. Hi estem acostumats en los Centres Rurals Agrupats a les escoles, metges, capellans, manescals o serveis socials. Però pretendre la supressió de la part essencial d’un poble, que és la representació política, és una aberració. Lo Consistori és l’essència de la política. I per tant, l’essència de les decisions locals, que no es poden alienar. Perquè la política local té una lògica local.

Potser certa visió centralista és incapaç de veure que eixe consistori treballa pel seu poble de manera gratuïta. Que té un cost zero. Un cost que no serie assumit en un municipi de 10.000 habitants. I que al final dels quatre anys de mandat, si no hi ha un esperit de servei pel poble, lo balanç personal del polític serie negatiu. Només se pot entendre en base a una identitat local, que és la que pretenen carregar-se.

Tranquils, però sense ajuntament

Tranquils, però sense ajuntament « Xarxes socials i llengües.

Al·leluia!

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 d’abril del 2011)

Acaba d’eixir el recull Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales, publicat a Calaceit per l’Associació Cultural del Matarranya, llibre de 270 planes i un disquet, amb contes, cançons, endevinalles, refranys, etc., del Baix Matarranya. Fa escassament vint anys no teníem quasi res recollit de literatura oral en català, no ja a les quatre viles esmentades al recull, sinó en tot l’Aragó. Contràriament al que passava als altres territoris de llengua catalana, on trobem molts erudits i afeccionats de la literatura popular que en fan reculls ja des del segle XIX, al nostre país no hi ha hagut quasi res paregut fins a la dècada dels noranta del segle passat. Això significa en el cas d’una literatura doblement discriminada per popular i per catalana, que en prou ocasions hem fet tard per recollir segons quins gèneres, especialment cançons llargues, i també molts contes que sovint només ens arriben fragmentàriament –una cosa semblant ha passat amb la literatura popular en aragonès. La desídia i la volguda ignorància tenen aquest preu. Tanmateix encara és molt el que s’ha pogut arreplegar, i arreplegar-ho en català, i no majoritàriament en castellà, com havia passat, malauradament, en un recull anterior del mateix Baix Matarranya. També en el recull que comento hi ha textos amb presència del castellà, i això no és cap especificitat de la literatura de la Franja, com s’ha dit, sinó de qualsevol territori amb població més o menys bilingüitzada –en rigor a tot el món tret, potser, dels països de llengua anglesa. I per tant tampoc no ens hauria d’estranyar de trobar literatura popular en català als territoris propers de llengua aragonesa, castellana, occitana o sarda. Amb el present recull, que ja és el tercer de la comarca del Baix Aragó-Casp, s’hi disposa de molta literatura popular en català, i ara convé que se li done un bon desplegament tant a l’església, cantant goigs i nadales, com a la festa –festivals de jota– i a l’escola; i tant a la part de llengua catalana com a la de castellana de la comarca.

Artur Quintana

Viles i Gents :: Al·leluia! :: April :: 2011.

Escena Humana… a La Nova Europa

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 9 d’abril del 2011)

A la Col•lecció que dirigeix Rodolf Sirera a Teatre Tres i Quatre Edicions València, podem trobar al numero 52 La Nova Europa de John London, traduïda al Català per ell mateix i amb revisió de Josep Lluís i Rodolf Sirera.
The New Europe: Escenes from a Unified Continent va ser escrita i estrenada a l’any 2000 al teatre White Bear Theatre de Londres, i llegir-la avui és una molt bona invitació a fer exercici de reflexió.
John London, nascut a Londres al 1965, i a qui essent professor a la Universitat Goldsmith College de Londres on imparteix Història del Teatre i anàlisi performàtica, tot just acaben de fer-li públic durant aquest hivern passat el llibre: Contextos de Joan Brossa per la editorial Publicacions de la Universitat de Barcelona, fa més de quinze anys que està interessat pel teatre català trobant entre els seus treballs les traduccions a l’anglès dels dramaturgs Sergi Belbel, Rodolf Sirera i Lluisa Cunillé entre d’altres dramaturgs consolidats amb què compte en aquests moments la llengua de la nostra escena. I és a banda de tot això que la ferma trajectòria de John London traduint textos teatrals alemanys, italians, portuguesos, hebreus, romanesos, espanyols i catalans permet que trasllueixi a La Nova Europa el seu coneixement global de les ferides, les llagues i les cicatrius d’un continent vell de darrer terç del segle XX, que racionalment pretenen fer-se dir germans, però que encara suren entre mig de l’odi, la ignorància, la incomprensió i la intolerància que els han provocat les grans guerres.
Es tracta d’un text teatral valent on es succeeixen escenes de les situacions quotidianes que ens va suposar pels ciutadans europeus aquells primers pactes d’unificació, obrir-nos les portes entre nosaltres i descobrint-nos com a possibles iguals. I aleshores, és quan trobem a burgesos catalans amb irlandesos travant amistat amb uns espanyols que el primer que apunten és que no entenen els catalans; a uns anglesos amb por de viatjar a Portugal, a uns francesos rient-se per la manca de bon vi britànic, a turistes americanes menjant-se una hamburguesa després de fer-se retratar durant un passeig per la ruta Shlindler; a una guia alemanya disculpant-se públicament, un cop més, per l’holocaust que li han ensenyat a l’escola que van fer els seus avantpassats; a un romanès demanant asil polític a Espanya després que li ho hagin denegat als països baixos; a unes criatures de qualsevol barri de Roma demanant-ne entre elles si els feixistes son els bons o els dolents perquè pel que senten dir a casa seva, molt clar no els hi està quedant; i finalment, la revelació d’unes paraules que es feien plausibles com el Somni d’Orwell per una Europa unida, expressades per ell a París als anys vint, que acaben sent en realitat extractes dels primers capítols de l’autobiografia d’Adolf Hitler, Mein Kampf quan residia a Viena, abans de la primera guerra mundial.
Per un o per uns altres, per part dels culpables i per part dels altres culpables també, del que es pretenia en dissenyar la nova Europa, al que en aquesta nova escena humana avui vivim… Sí, crec que l’exercici retrospectiu que provoca, enalteix aquesta peça.
Marta Momblant

Viles i Gents :: Escena Humana… a La Nova Europa :: April :: 2011.

Poder polític virtual

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 d’abril del 2011)

Vivim en un món global en el qual els capitals volen —s’entén virtualment— d’un lloc a un altre cercant les millors inversions o l’especulació, gairebé sense límit. Allò que se’n diuen “els mercats”, tenen tan poder a tentipotenti com per desestabilitzar qualsevol país a la primera dificultat o necessitat financera que pugui tenir. Les notícies i qualsevol altra informació, arriben instantàniament a l’indret més llunyà del planeta. Internet és un mitjà tan potent de comunicació que supera la més agosarada previsió que mai ningú hagués pogut fer. Webs, blocs, xarxes socials, etc. hi posen en contacte a milions de persones en tot moment i per tot el món. Tot plegat ha estat la gran revolució a les escorrialles del segle passat i la primera dècada del present. Tot amb tot, on és realment el poder financer i el poder de la informació i la capacitat de formació de l’opinió…? Quan de poder mantenen els governs?
Sincerament crec que els governs i els ciutadans de gairebé tots el països no s’estan assabentant d’aquesta realitat, o aquells que s’hi han assabentat, la negligeixen o l’amaguen. Prenguem el nostre país, o si voleu la nostra Europa: en comptes de fer-la més forta políticament —més global—, els països s’esforcen sempre que poden en solucionar els seus problemes o la crisi, mitjançant mesures pròpies a cada país i els ciutadans reivindicatius demanen als seus governs mesures que no poden prendre o serviran de ben poc. Quan de diferents haurien de ser les ofertes electorals dels partits polítics! Gran part d’allò que ofereixen no està a les seues mans. El poder dels Estats és molt menys d’aquell que tenien abans. Podríem convenir que gran part del poder ha esdevingut virtual amb motiu de la globalitat. La gestió, i més encara la sortida de la crisi, a la UE, esdevindran tasques impossibles si no s’afronten globalment. O potser pitjor encara, que, tirant cadascú per la seua banda, ens fem la guitza els uns als altres —em refereixo concretament als europeus. Un exemple per acabar: no us heu adonat que gran part dels préstecs amb interessos desorbitats que reben els països de la UE més tocats per la crisi, provenen dels altres països de la Unió, o tal vegada del mateix país? Segurament “els mercats” ho som tots.

José Miguel Gràcia

Viles i Gents :: Poder polític virtual :: April :: 2011.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.