La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
El jueves 19 de febrero, el antiguo salón de plenos de la DPZ acogerá un singular encuentro músico-poético, en torno a la obra Incinerar el mito, de la escritora de Nonasp/Nonaspe Merche Llop.
Lenguas del viento / Luengas de l’aire / Llengües del vent / Haizearen ahotsak / Linguas do vento / Llingües del vientu / Lengas del vent es un recital en siete lenguas peninsulares, a las que dicho poemario ha sido traducido: además de las tres propias de Aragón (castellano, aragonés y catalán), se leerá poesía en gallego, euskera, asturiano y occitano aranés.
Una breve conversación entre la escritora María Pilar Benítez y Merche Llop, presentadas por el diputado de Archivos y Bibliotecas de la DPZ José Manuel Latorre, el acompañamiento musical a cargo de Alberto Martín y la entrada a cargo del actor Mariano Lasheras, darán paso a las lecturas a cargo de los traductores y traductoras de las diferentes versiones: Javier Aguirre, Ramón de Andrés, Chulia Ara, Antón Castro y Ramon Sistac. También intervendrá Laura Carrera, autora de las portadas de las versiones más recientes (gallego y euskera).
El acto, organizado por la Diputación Provincial de Zaragoza, cuenta con la colaboración de las entidades editoras las diferentes versiones (Nautilus y Aladrada) y con el patrocinio de Unesco a través de su Comisión Nacional Española.
Rolde de Estudios Aragoneses
Programa del MAGAZIN del dissabte 21 de febrer de 2026.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Les carns de vacú. Recepta a càrrec del xef favarol, als restaurants saragossans La Flor de Lis, Tajo Bajo i Rústicco, Rubén Martín.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “ LES SUPERSTICIONS”. Luis Valén, Ramón Arbona, Neus Valls, Joaquín Meseguer, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40- Juanje Villalba Forner, alcalde de Favara, ens informarà sobre les obres a la carretera 1411, la 2411 i al C/ Batea de Favara.
12:40-12:55.- Inés Mera Gallego, farmacéutica i dietista- nutricionista, ens parlarà sobre la nova piràmide alimentària publicada per les autoritats sanitàries dels EEUU.
12:55 -13:10.- Esports. Jose Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales.
13:25- 13:40.- Pàgina escolar a càrrec dels alumnes del CRA Fabara- Nonaspe “Dos Aguas “ on ens exlicaran les seves experiències al CRIEZ saragossà.
13:40: 14.- Entrevista al favarol, Ramón Oliver ; la podríem titular “ La voluntat de superacíó”
Participants.- Arancha Bielsa, Neus Valls, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Rubén Martín Mestre, Juanje Villalba Forner, Inés Mera Gallego, José Manuel Pelegrín, Josep Mª Ráfales, Alumnes del CRA Favara Nonasp “Dues Aigües”, Ramón Oliver, Marcos Calleja i Elías Satué.
Els grups polítics del PP, PAR i Vox al ple comarcal del Baix Aragó van votar en contra d’una moció per adaptar el nom oficial de la comarca i incloure també el topònim en català. La proposta, presentada pel grup comarcal de Ganar, sí que va comptar amb el suport del PSOE i Teruel Existe.
“La proposta buscava podre resoldre per fi una anomalia històrica, al tractar-se de l’única comarca del territori aragonès bilingüe que no té reflectida esta singularitat a la nomenclatura oficial”, explica Ganar Aiguaviva. “PP, PAR i Vox han negat la realitat bilingüe baix aragonesa”, critica la formació.
A més, esta moció tenia com a objectiu “complir amb l’obligació legal de conservar i protegir les nostres llengües, i de reconèixer una mostra fonamental del patrimoni cultural i immaterial de la nostra zona, que també suposa una part molt important de la seua identitat per a molts veïns”.
Si bé és cert que a les comarques de la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i el Matarranya el topònim en català forma part de la nomenclatura oficial, la Ribagorça (comarca també aragonesoparlant) només manté la forma en castellà/aragonès: “Ribagorza”. En el domini lingüístic de l’aragonès, una altra comarca té un topònim bilingüe, concretament la “Hoya de Huesca – Plana de Uesca”.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, us convida a la gala anual de l’entitat, que tindrà lloc dissabte 21 de febrer a Vilella de Cinca, a les 19:00 hores al local social de la localitat, coincidint amb la celebració del Dia de la llengua materna i que en aquesta edició estarà dedicada a la memòria de l’historiador fragatí Joaquín Salleras.
En el transcurs de l’acte s’atorgaran els premis “Galan a la normalització cultural i lingüística” i el “Franja: cultura i territori” corresponents a l’any 2025, a més de donar a conèixer el projecte mereixedor de la beca d’investigació IEBC-IEA.
El “Premi Galan a la normalització cultural i lingüística 2025” vol reconèixer enguany l’artista fragatina Lorena Margalló, per la labor continuada de difusió de la cançó tradicional en la nostra llengua i el seu projecte experimental Foltronik, que fusiona folklore i música electrònica.
El “Premi Franja: cultura i territori 2025”, que atorga Iniciativa Cultural de la Franja, reconeix en aquesta ocasió l’Acadèmia aragonesa de la llengua per la seua tasca en la preservació de les llengües minoritzades d’Aragó i la defensa del patrimoni que ens defineix i ens uneix com a territori a la llum de la raó científica.
Joaquín Salleras (Fraga, 1949- Barcelona 2025), mestre, historiador i doctor en Història medieval per la Universitat de Barcelona, va ser un estudiós de la història de Fraga i comarca i dinamitzador cultural, creador de l’associació La Màgia i ànima de la festa medieval que commemora anualment la capitulació de Fraga (1149). Salleras va ser mereixedor de la beca d’investigació de l’IEBC-IEA en dues ocasions, amb un estudi sobre la relació de la reina Maria de Lluna i la baronia de Fraga (Gal·lica Flavia, 2015) i per donar a conèixer documentació inèdita sobre la mort d’Alfons el Batallador (pendent de publicació).
