Bernat i Baltrons, Ferran. “La frontera lingüística del català a l’Aragó segons Manuel Milà i Fontanals”, Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Moret Coso, Hèctor. “Trets del català occidental en la llengua literària de Jesús Moncada”, Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Fort i Cañellas, Maria Rosa. “Contacte de llengües en documentació medieval del Matarranya”, Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

http://www.alcanar.com/entitats/cel/notnovetatsdelweb.htm

ASCUMA » Blog Archive » Un nou llibre de la col·lecció Lo Trill.

mitjançantL’espanyol del nen de “Pa negre”.

Cinga Fòrum ’11

Llengua i emoció (2)

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca), divendres 11-3-11 i dissabte 12-3-11

Franja i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.

Programa:

– Divendres, 11-3-11, Restaurant Sanara (Cegonyer, 18).

21:00: Sopar-tertúlia amb motiu dels 100 números, 10 anys de Temps de Franja a càrrec de Màrio Sasot, director de la revista, i Francesc Ricart, articulista d’opinió.

– Dissabte, 12-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, IEBC.

10:15.- Ponència Llengua, injustícia i veritat a càrrec de Jordi Bilbeny, historiador. Presentarà: Joaquín Paris, professor de l’IES Ramón J. Sender.

11:00.- Ponència L’imaginari col·lectiu a càrrec de Rosa Calafat, lingüista. Presentarà: Hugo Sorolla, estudiant de lingüística.

11:45.- Descans

12:15.- Presentació de Quedem, programa de cohesió social i promoció de la llengua, a càrrec de membres d’Òmnium Cultural de Ponent.

12:45.- Ponència Com es transmet l’amor per la llengua? a càrrec de Josep Maria Terricabras, filòsof. Presentarà: Ramon Camats, filòsof i professor de la UdL.

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca.

Col·labora: Fogaril i Calaixera, Òmnium Cultural de Ponent i Casal Jaume I de Fraga.

Programa complementari del cap de setmana:

Dissabte 12-3-11:

16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga en el Sanara.

17:00: Visita per la Fraga antiga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Diumenge 13-3-11:

10:00: Visita al Museu de la Mina de Mequinensa i altres espais d’interès. Punt de trobada: Museu de la Mina de Mequinensa.

Los pueblos del Bajo Aragón que “no hablan castellano”

Portada del libro editado por Rolde de Estudios Aragoneses

Los pueblos del Bajo Aragón “que no hablan castellano”

Primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (y II)

Ramón Mur

María Pilar Benítez Marco, en su libro ‘María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón’ al que me refería ayer, cita a varias mujeres del Bajo Aragón que investigaron en el catalán que se habla en muchas poblaciones: “A ese catalán de Aragón, al de Maella, que estudió María Trinidad Bondía Benedicto, y al de Fraga, que investigó, a través de su antroponimia y toponimia, Esther Regina Santamaría Novell, pude volver a acercarme gracias a personas que conocí, en su mayoría, durante mis ocho años de estancia en el lugar donde lo aprendí, en Tamarit de Llitera: Mariona Martínez Dorado, Emma Bravo Santamaría, Ana Domínguez Ibáñez, Juan José Enériz Torres y Maria Dolores Gimeno Puyol”.

Por lo que se refiere al Bajo Aragón, la filóloga de la Universidad de Zaragoza cita a dos mujeres de principios del siglo XX naturales de un pueblo del Mezquín donde nacieron y residen excelentes cultivadores tanto del catalán común como del propio de Aragón. Son Felipa Molins Velilla y Pilar Rebullida Sancho. Ambas fueron colaboradoras del Estudio de Filología de Aragón (EFA) del que era director Juan Moneva y Puyol.

De Pilar Rebullida Sancho, la autora del libro afirma que su “colección de voces del Bajo Aragón no sólo tiene el mérito de ser, hasta el momento, la primera recopilación léxica dialectal conservada realizada por una mujer en nuestra Comunidad, sino de presentar, además, aspectos innovadores con respecto a otras colecciones coetáneas”.

Pilar Rebullida, casada con Miguel Sancho Izquierdo, rector de la Universidad de Zaragoza, realizó fichas para el EFA sobre ‘voces del Bajo Aragón’. Fue un trabajo único hasta entonces y pionero. Me ha resultado especialmente relevante su estudio en dos aspectos. El primero es que en ningún momento llama catalán al habla de los pueblos de los que ella procede y tampoco ‘chapurriau’. Esta última acepción no la he podido encontrar en ninguna de las 240 páginas del libro de María Pilar Benítez Marco. Habría sido del todo entendible que Pilar Rebullida, desde su evidente recelo hacia el catalán, hubiera observado que al habla de estos pueblos las gentes la denominan ‘chapurriau’. Pues ni eso.

En todo caso, no todos los aragoneses de los tiempos del EFA recelaban del catalán. En una carta de Carlos Estevan, vecino de Valdealgorfa, aunque natural de Belmonte, a su tío Juan Pío Membrado se afirma de Juan Moneva que es “incompatible con el género humano y [está] empeñado en hablar catalán”. Por lo visto, el director del EFA y mentor de todas las mujeres aragonesas, pioneras en filología, tenía mal genio pero no daba la espalda al catalán como uno de los tres idiomas de Aragón.

El propio Moneva dirigió a Membrado esta carta en la que se utiliza una ortografía gramatical inequívoca:

“Senyor Joan Píus Membrado i Ejerique.

“Benvolgut amic i compatriota:

“Haig sabut de l’Asamblea municipalista a Barcelona, i encara qu’em trobava llest per anar-hi, ben llegida la seva convocatoria, n’on puc, car no’ns han deixat lloc als sigulars individuus qu’estudiem mes no tenim representación des municipis. Aixó’s remeiaría artificialmente donant-mi una representación: sería peró un curanisme llegt; els pobles tenen d’esser representants per la gent d’ells mateixos.

“Vull, aixó apart, fer constar devant vos, capdevanter del moviment, que no es cap mancament de voluntat ho que’m tè lluny de d’aquixa tasca de ruralisme.

“Molt vostre, Joan.

“Saragossa, lo 14 juny 1914” La carta se conserva en el Archivo Membrado de Belmonte.

Pero lo más llamativo en el trabajo de Pilar Rebullida es la distinción que hace entre los pueblos “que no hablan castellano” y los que sí lo hablan. ¿Había en su época algún pueblo en el Bajo Aragón donde no se hablara castellano? Sí y no. Ella hace esta distinción por reminiscencias históricas. Es decir, que hasta que no se inició la alfabetización, a principios del siglo XX, justamente en su época, en los pueblos que hoy llamamos bilingües sólo se hablaba un idioma y ese tal no era el castellano. Mas tarde llegó la escolarización universal de la población al medio rural y ésta se hizo sólo en castellano. A partir de ese momento, en los pueblos catalanohablantes se sabía utilizar los dos idiomas, aunque sólo en uno de ellos, en castellano, se sabía leer y escribir, además.

Pero la distinción que hace Pilar Rebullida ni siquiera hoy es un disparate. Es decir, que hoy se puede hacer la observación de que hay pueblos en el Bajo Aragón en que no se habla castellano. Se pregona en castellano, el culto católico se celebra en castellano, el médico atiende en castellano, el boticario también despacha medicamentos en castellano y los maestros de escuela enseñan mayormente en y el castellano. Pero lo que es hablar, hablar en la calle y a todas horas, los vecinos de muchos pueblos del Mezquín, del Bergantes y del Matarranya, no hablan, es verdad, en castellano.

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 5356 (20100810) __________

ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.

http://www.eset.com

Los pueblos del Bajo Aragón que “no hablan castellano” | Entre pàginas.

Acaba de veure la llum un nou llibre de la col•lecció Lo Trill (13) —de l’Associació Cultural del Matarranya—, Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales. Feia més de tres anys que no sortia un nou llibre de l’esmentada col•lecció. Segur que aquesta nova publicació (272 pàgines) despertarà l’interès d’especialistes i lectors en general.
Han estat entrevistades 25 persones dels quatre pobles i s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques pròpies del parlar de cadascun d’aquests pobles.

ASCUMA » Blog Archive » Un nou llibre de la col·lecció Lo Trill.

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui 20 febrer 20UTC 2011

Posted by xarxes in internet, sociolingüística, sociologia.
trackback , edit post

Fa alguns dies que vam tenir una conversa telefònica amb l’Avui. N’han tret un article, amb intervencions també de F. Xavier Vila i Moreno:

Els internautes impregnen el català a la xarxa malgrat l’Estat

Diferents estudis evidencien que la gran difusió de la llengua a internet es deu a l’activisme dels usuaris

El nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès

20/02/11 15:00 – Barcelona – Natàlia Ríos

La Queta ha estat l’última gran protagonista d’una campanya per difondre l’ús del català. Va ser l’any 2005 Foto: A. PUIG / ARXIU. 1

El català és la vuitena llengua a la blocosfera i la catorzena llengua a Google i a la Wikipèdia. Des de fa poc menys d’un mes és ja una llengua disponible al servidor de vídeos Youtube i durant el Mobile World Congress (MWC) els internautes han arrencat el compromís del director executiu de Twitter, Dick Costolo, per poder traduir també la xarxa de microbloguing més utilitzada del món.

I tot això, sense tenir, com diuen els sociolingüistes, “un Estat propici”. El director de l’Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, F. Xavier Vila i Moreno, explica que avui dia qualsevol llengua necessita “o bé un Estat propi o un Estat propici, és a dir, que defensi els drets dels seus ciutadans. Amb el català no es dóna cap de totes dues condicions”. I és per això, que “cal l’activisme. Els catalans ens ho hem de treballar més per fer servir la nostra llengua en tots els àmbits de la nostra vida”.

Un clar exemple d’Estat propici és, al seu entendre, el de Noruega. “El govern noruec va advertir Microsoft que no compraria cap còpia més del programa Office si no el traduïa també a la nynorsk [estàndard occidental del noruec]. Al cap de poques setmanes, Microsoft ja ho havia acceptat”.

Voler servir el clients

En opinió de Vila, empreses com Facebook, Google i ara Twitter s’avenen a traduir les seves plataformes perquè “a internet la tecnologia ho permet i hi ha menys reticències”, però sobretot perquè les empreses “tenen una filosofia de servei al client, mentre que l’administració espanyola no té la filosofia de servir el ciutadà”. Per tant, pel director de l’Observatori del CUSC, no hi ha cap dubte: la presència pública del català “és més una qüestió política que empresarial”.En la mateixa línia, el doctorand del CUSC, Natxo Sorolla, explica que, en el moment que es dóna la possibilitat a l’usuari de fer servir la llengua que vulgui, l’ús del català augmenta. Així, indica que en una plataforma com és internet, “on no hi ha restriccions, el català sobresurt molt més que en d’altres camps”. Tant és així que, segons Sorolla, especialitzat en xarxes socials, el nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès.

“Hi ha estudis que indiquen que l’àmplia presència a la xarxa és una qüestió d’activisme, però tampoc podem oblidar el factor demogràfic. A Europa, una llengua que tingui entre 9 i 10 milions de parlants, com ara el català, és una llengua mitjana. Internet està demostrant que el català no és minoritari, sinó que té la mateixa presència que la d’altres estats europeus”, argumenta.

I és que a internet “l’Estat o les administracions no tenen gran poder d’intervenció”, i això ho aprofiten els usuaris. “El català a la xarxa és poc manipulable”, diu Sorolla. Aquest sociolingüista de la UB assegura que la llengua “és un element de fidelització a les xarxes socials i les empreses que hi treballen ho tenen molt clar”.

El domini ‘.cat’ celebra cinc anys

Dijous passat, va fer cinc anys que es va registrar la primera pàgina web amb el domini .cat. D’aquí a pocs dies, ja hi haurà 48.000 pàgines a internet amb aquest domini, segons anuncien els responsables de la Fundació puntCAT.A més, el domini ha crescut anualment per sobre del 15% de mitjana. No obstant això, l’últim any l’increment encara ha estat més significatiu, amb un 18%. Hi ha, doncs, camí per córrer.

La Fundació puntCAT destaca també que la presència del domini .cat ha ajudat en aquests anys a donar visibilitat a Catalunya, a fer que es conegui arreu del món i a explicar a les multinacionals que el català és també un mercat important.

De les piulades a la música

Després d’aconseguir que el català estigui disponible a Youtube, flog.cat demana la traducció d’Spotify

Twitter facilitarà les eines perquè els usuaris facin la traducció

20/02/11 15:00 – Barcelona – N.R

L’opció de Twitter en català tot just ha començat a prendre forma per la pressió dels internautes Foto: ANDREU PUIG.

El gegant Google ja ofereix ara la llengua catalana en la majoria dels seus productes

Xarxes socials, vídeos, blogs, fotografies…A poc a poc els internautes han anat aconseguint que el català formés part de totes les eines que arriben a les seves vides de la mà de grans multinacionals. Facebook, Tuenti, Fotolog i Youtube ja es poden fer servir en català, i Twitter acaba d’anunciar que també el facilitarà. Ara, el següent repte per als usuaris és Spotify, una aplicació per a la reproducció de música, que es va llançar al mercat l’octubre del 2008.

Daniel Olivares, administrador de flog.cat i impulsor del moviment per a la traducció al català de Youtube i Fotolog, explica que fa unes setmanes que han posat en marxa aquesta campanya “tant per poder traduir l’aplicació com per ampliar el catàleg de música en català”. Aconseguir-ho és, segons Olivares, “molt important per a la comoditat dels usuaris i per a la normalització de la llengua que fem servir”. Cada 15 dies envien les signatures aconseguides a l’empresa i intenten contactar directament amb els seus directius per polsar les seves intencions. De moment, ja tenen 760 adhesions.

De fet, fa només una setmana que s’ha anunciat que hi haurà Twitter en català. I de nou, serà possible gràcies als internautes, tant per la pressió que han fet per aconseguir-ho com per la mateixa execució de la traducció.

L’anunci del director executiu d’aquesta xarxa de microblòguing, Dick Costolo, va arribar després que per mitjà d’una ‘piulada’ el portal tecnològic Geeks.cat li preguntés, durant el Mobile World Congress celebrat a Barcelona, si pensaven traduir Twitter al català.

A més, en els darrers dies, una campanya impulsada per l’analista tecnològic, Albert Cuesta, havia recollit a la mateixa xarxa 3.000 signatures de suport per demanar la traducció.

Val a dir, però, que el juliol del 2008 ja van començar a gestar-se moviments per reclamar-ho. Després de veure que Facebook s’havia traduït al català, Anna Peña va obrir una pàgina en aquesta xarxa per demanar el mateix amb Twitter, que estava aterrant en aquells moments a Catalunya. Una causa que ja aleshores va aconseguir 696 adhesions. “Si el català és una llengua potent a la xarxa, és normal que les eines que més utilitzen els internautes es puguin fer servir en aquesta llengua”, argumenta Peña.

En vista de la pressió, la reacció de Twitter ha estat la mateixa que la d’altres empreses a la xarxa: facilitar als usuaris les eines necessàries perquè ells mateixos facin la traducció. Twitter –una empresa de 350 treballadors i uns 75 milions d’usuaris– només es pot utilitzar en set idiomes: anglès, francès, italià, alemany, castellà, japonès i coreà, lluny encara dels 67 que ofereix Facebook.

De la mateixa manera, fa tot just un mes que és possible disposar del català en el servidor de vídeos més popular d’Internet. En aquest cas, també ha estat necessària una campanya prèvia de recollida de firmes per aconseguir-ho. No obstant, a Youtube, de Google, ha estat la mateixa empresa la que ha ofert aquesta possibilitat a través del navegador. Google ja ofereix el català en la majoria dels productes com és el cas del cercador, del Gmail, el Google Maps, l’iGoogle i Google Ocean, així com el seu servei de traduccions en línia. Fites que, segons Peña, esdevenen “un pas més per a la normalització de la nostra llengua”.

Enllaç i enllaç

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui « Xarxes socials i llengües.

La próxima actividad de ZARAGOZA LINGÜÍSTICA tendrá lugar el martes 22 de febrero a las 18:00h en la Sala de Juntas de la Facultad de Filosofía y Letras. En esta ocasión contaremos con la Dra. María Teresa Moret (de la Universidad de Zaragoza), quien impartirá la conferencia titulada El reto de la lingüística histórica: conocer la lengua que hablaban nuestros antepasados. Oralidad y escritura en textos medievales aragoneses Es imposible conocer la historia de un pueblo sin estudiar sus fuentes, preservadas durante siglos en archivos donde se conserva un rico patrimonio documental que continúa a la espera de que los estudiosos de diferentes ámbitos del saber lo analicen y lo den a conocer. Uno de los inconvenientes con los que se encuentra el lingüista al intentar analizar, por ejemplo, las grafías de una época como la medieval, se halla no tanto en la propia lengua escrita, sino en lo poco que conocemos acerca de la correspondiente lengua hablada que los textos de la época estudiada representan o pretenden representar. Si bien es cierto que lengua escrita y lengua hablada van íntimamente unidas, no debe olvidarse que la primera no es más que un intento ?siempre parcial e insuficiente? de representar la segunda, ya que ésta abarca particularidades bien heterogéneas de entre las cuales la lengua escrita elige exclusivamente las que considera oportunas. Para dar muestra de todo ello, tomaremos como modelo un texto ribagorzano del s. xiv, testimonio del contacto de lenguas que debió existir en todo el territorio al que hace referencia el manuscrito, más allá de los límites actuales. Nuestro objetivo será, en primer lugar, tratar de justificar cuáles han sido las circunstancias de este contacto de lenguas en determinados momentos de la redacción, condicionados, por un lado, por el propio escribano y, por otro, por la representación ?no siempre consciente? que deriva del uso del estilo directo e indirecto que revela el texto. En segundo lugar, daremos cuenta de estas interferencias lingüísticas a partir del análisis de diferentes rasgos morfosintácticos y grafico-fonéticos que nos permitirán caracterizar la lengua del este documento. Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja | La Franja.

Cinga Fòrum ’11

Llengua i emoció (2)

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca), divendres 11-3-11 i dissabte 12-3-11

Franja de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.

Programa:

– Divendres, 11-3-11, Restaurant Sanara (Cegonyer, 18).

21:00: Sopar-tertúlia amb motiu dels 100 números, 10 anys de Temps de Franja a càrrec de Màrio Sasot, director de la revista, i Francesc Ricart, articulista d’opinió.

– Dissabte, 12-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, IEBC.

10:15.- Ponència Llengua, injustícia i veritat a càrrec de Jordi Bilbeny, historiador. Presentarà: Joaquín Paris, professor de l’IES Ramón J. Sender.

11:00.- Ponència L’imaginari col·lectiu a càrrec de Rosa Calafat, lingüista. Presentarà: Hugo Sorolla, estudiant de lingüística.

11:45.- Descans

12:15.- Presentació de Quedem, programa de cohesió social i promoció de la llengua, a càrrec de membres d’Òmnium Cultural de Ponent.

12:45.- Ponència Com es transmet l’amor per la llengua? a càrrec de Josep Maria Terricabras, filòsof. Presentarà: Berta Menén, estudiant de psicopedagogia.

Organitza: Fogaril i Calaixera i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Amb el suport d’Òmnium Cultural de Ponent i la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga.

Programa complementari del cap de setmana:

Dissabte 12-3-11:

16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga en el Sanara.

17:00: Visita per la Fraga antiga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Diumenge 13-3-11:

10:00: Visita al Museu de la Mina de Mequinensa i altres espais d’interès. Punt de trobada: plaça de l’Ajuntament de Mequinensa.

Nota: Totes les propostes són de franc.

Per fer nit a Fraga:

1.- Hotel Casanova, Av. Madrid 54, 974 471990.

2.- Pensió Trèbol, Av. Aragó 9, 974 471533.

Texto completo (spa):
Ver el archivo PDF

mitjançantLa complejidad de las actitudes linguísticas hacia las lenguas minoritarias | Tesis – Digital Repository at University of Zaragoza Spain.

Us enganxo l’article que han fet a Vilaweb sobre la Sentència del Suprem contra la immersió lingüística a Catalunya. Em van contactar per aprofundir en la situació de les llengües a l’ensenyament a la Franja:

Manca de suport institucional a la Franja

A la Franja de Ponent, el 80% dels alumnes estudien llengua catalana, una assignatura optativa a les escoles públiques des de principi dels vuitanta. L’assignatura va ser implantada pel conseller socialista José Bada, nascut a la Franja, però el procés ha tingut poca empenta, segons el sociòleg Natxo Sorolla, que prepara una tesi sobre el català a la Franja.

En aquests últims vint anys llargs l’assignatura optativa del català s’ha anat estenent, però sense suport públic; és a dir, les institucions no fan res per promoure la llengua, ans es limiten a oferir la possibilitat d’estudiar català, i els centres ensenyen l’assignatura si hi ha una demanda mínima. Però, tot i el suport públic tan ínfim i el fet que l’assignatura és voluntària, la immensa majoria dels alumnes, un 80% (no hi ha dades oficials públiques), estudien català, i quan acaben l’ensenyament obligatori tenen un nivell similar al nivell C de català del Principat.

A banda l’assignatura optativa, en alguns centres de la Franja també hi ha els anomenats ‘projectes lingüístics’, encara molt minoritaris, que inclouen l’ensenyament d’algunes assignatures en català. Aquests projectes van néixer a les dues escoles de Fraga, però tampoc no tenen suport institucional.

Segons Natxo Sorolla, la població adulta de la Franja té un gran coneixement del català, però la transmissió generacional de la llengua ha minvat. Per això diu que, si el català no s’implanta a les escoles, serà difícil que la llengua continuï viva en aquest territori. Doncs bé, la llei de llengües aprovada pel govern d’Aragó sembla que vagi en la direcció contrària, perquè no reconeix l’oficialitat del català a la Franja, ans es limita a considerar-la una llengua ‘pròpia, original i històrica’.

Resta de l’article: El català a les escoles de tot el país.

Algunes preguntes de Vilaweb sobre el català a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Este viernes 22 de octubre presentaré en el Centro Aragonés de Barcelona  a las 19:30 h. el libro que he realizado durante años sobre María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón y en el que se recoge información inédita sobre estas pioneras de nuestras lenguas, sobre su obra también desconocida y, sobre todo, sobre María Moliner y su vinculación con la Filología Aragonesa.

Font: Maria Pilar Benítez

Lenguas propias de Aragón: Procesos de revitalización social
Director: José Enrique Gargallo Gil. Profesor Titular de Filología Románica de la Universidad de Barcelona
Secretaria: Mª del Carme Alcover Pinós. Técnica Asesora del Gobierno de Aragón.
20 y 21 de octubre de 2010

Miércoles, 20 de octubre
10:00 Conferencia inaugural. Las lenguas de Aragón en su contexto romance. José Enrique Gargallo Gil. Profesor Titular de Filología Románica de la Universidad de Barcelona.
11:30 Las lenguas propias de Aragón y su ordenamiento jurídico. Mª del Carme Alcover Pinós. Técnica Asesora del Gobierno de Aragón.
13:00 Presencia del catalán en documentación notarial aragonesa: siglos XIV y XV. María Rosa Fort Cañellas. Profesora Titular de la Universidad de Zaragoza. María Teresa Moret Oliver. Profesora Ayudante de la Universidad de Zaragoza.
16:30 Café literario. Literatura y escritura en lenguas minoritarias.  Con Mª Victoria Nicolás, Anchel Conte, Susanna Barquín y Juli Micolau (escritores). Recital poético.

Jueves, 21 de octubre
10:00 Aportación de la toponimia para un mejor conocimiento del aragonés Jesús Vázquez Obrador. Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza.
11:30 Mesa redonda. La producción cultural y artística: Perspectivas de futuro. Antón Abad (músico), Mario Sasot (editor),
Ángel Vergara (productor musical), Pilar Benítez (escritora).
13:00 Clausura. Juan José Vázquez Casabona. Viceconsejero de Cultura del Gobierno de Aragón. Actuación musical.

Dar a conocer el valor de la diversidad lingüística de las lenguas minoritarias del mundo en una sociedad global.

• Exponer la realidad de las lenguas propias de Aragón.
• Historia y cultura.
• Mostrar procesos de recuperación y medidas de conservación, uso y promoción.
• Reflexionar sobre la realidad actual, perspectivas de futuro y retos que se presentan.

INTERÉS ACADÉMICO Y SOCIAL

Las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés. En este encuentro se pretende ofrecer un mejor conocimiento de éstas a la ciudadanía aragonesa, como muestra del Aragón plurilingüe, y ofrecer un foro de debate acerca de la nueva realidad sociolingüística aragonesa surgida de la aprobación de la Ley de Lenguas.

Escuela Politécnica Superior. Sede UIMP Pirineos. www.uimp.es
Ctra de Cuarte s/n 22071 Huesca
Tel.: 974 239 300, Ext. 853002 – Fax: 974 239 302
Correo electrónico: gestuimp@unizar.es
http://www.uimp.es/blogs/pirineos/
Solicitud de matrícula: www.uimp.es/estudiantes/matriculacion-pirineos.html hasta el 19 de octubre de 2010
Precio: 72 €. Solicitud de becas: http://www.uimp.es/estudiantes/becas-pirineos.html Plazo hasta el 8 de octubre de 2010. Código: 60UQ

(Temps de Franja núm.99, columna «L’Esmolet», setembre-octubre de 2010)

Torredarques, plaça Major: La vespra de festes. Una vintena llarga de xiquets corren per la plaça a peu o en bicicleta. La majoria han vingut de Barcelona, d’altres d’Alcanyís, Saragossa o el País Valencià. Tots són fills, com a mínim, d’un catalanoparlant. Per alegrar-me el dia, em dedico a comptar els que parlen en català amb la seua família (pare, mare o iaios). Amb els dits d’una mà ja en tinc prou (i això que faig una miqueta de trampa).

Sant Martí de Provençals, una botiga de pakistanesos: Em dirigeixo al noi del taulell en castellà. S’acosta un home més gran, potser l’amo; ens ha sentit parlar entre nosaltres i, tot somrient, ens atén en català.

Cambrils, geladeria Sirvent: Pregunto «Fins a quina hora teniu obert?», i el cambrer respon «¿Y ejto que è?». Dòcilment, ho repeteixo en castellà –afortunadament (?), jo sí que sóc bilingüe–, m’entén i em diu que «a las doseymedia».

Alcanyís, horta del Guadalop: Dos homes grans conversen a crits, cadascú des del seu tros. Paro l’orella per delectar-me amb el dialecte alcanyissà tan pur que fan servir. És difícil de sentir-lo entre la gent jove o de mitjana edat. Potser ja és hora de constituir un grup de “No Hablamos Castellano” per salvaguardar aquesta variant en evident perill d’extinció.

Com podeu veure he passat un estiu ben distret. Això de la llengua sempre et porta estimulants paradoxes.

Postals d’estiu « L’esmolet.