Skip to content

Un total de 116 personas bailan en Camporrells el Ball dels Totxets

Los danzantes forman un pasillo para dejar paso a las imágenes de los santos. A la derecha, Manuel Campo Vidal.

Los danzantes forman un pasillo para dejar paso a las imágenes de los santos. A la derecha, Manuel Campo Vidal. | J.L.P.

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }

El periodista Manuel Campo Vidal no se perdió la tradicional cita
José Luis PARICIO

31/07/2009


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 1 votos

BINÉFAR.- Camporrells cumplió ayer con la tradición. El 30 de julio, fiesta de San Abdón y San Senen, es la puerta de entrada de la Fiesta Mayor y ese día se celebra el Ball dels Totxets, una tradición que va directamente ligada a la historia de esta localidad. Es incluso seña de identidad de la Comarca de la Litera. A las doce en punto, la comitiva partió desde fuera del casco urbano hacia el interior y este año se rememoró el encuentro de las imágenes de los santos Abdón y Senen, que están en el templo parroquial, con las que están en la ermita. Tras recorrer las calles, se terminó en la plaza.

Como destacó ayer Manuel Campo Vidal, el reconocido periodista hijo de la localidad y colaborador de DIARIO DEL ALTOARAGÓN, que junto con un grupo de personas recuperó hace treinta años este baile, “es especial cómo todo el mundo se vuelca con el dance, desde la gente más menuda hasta los mayores”. Y andaba en lo cierto ya que fueron 116 las personas que ayer, ataviadas, participaron en el baile.

También José Guillén, primer teniente de alcalde y que participa desde la recuperación del baile, señaló que “hay mucha ilusión en los habitantes de Camporrells por lo que se ha organizado este año”. Mañana, sábado, a partir de las seis de la tarde y en la iglesia mayor se presentará el libro-CD “Totxets de Camporrells, 30 años de recuperación de un baile y una tradición popular”. Guillén recordó ayer que la edición de este libro “es muy importante para la historia y el futuro de la localidad. Es la publicación de un libro dedicado única y exclusivamente al pueblo, su historia y tradiciones”. Será, como apuntó Guillén, “un excelente manual para las generaciones futuras y todos aquellos que quieren la localidad”.

Un total de 116 personas bailan en Camporrells el Ball dels Totxets.

Licitan obras de acondicionamiento en tres carreteras de la provincia

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }
El presupuesto de partida supera los seis millones de euros
D.A.

31/07/2009


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 0 votos

HUESCA.- El Departamento de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes del Gobierno de Aragón hizo pública ayer la licitación de obras de acondicionamiento en tres tramos de la red de carreteras en la provincia oscense, por un importe de 6,1 millones de euros.

Entre las obras sacadas a concurso figuran los trabajos de mejora de la carretera A-133 de Binéfar a Estada, del punto kilométrico 0 al 7,1000, en el tramo comprendido entre Binéfar y San Esteban de Litera, por un importe de 3.888.444 euros. Con respecto a esta remodelación, cuya ejecución está prevista en 18 meses, el alcalde de San Esteban de Litera, Fernando Sabés, en declaraciones a este diario, señaló que “es muy importante para el futuro de nuestra localidad una actuación de este tipo. El compromiso del Gobierno de Aragón ha sido total con la mejora de esta infraestructura”, informa J.L.Paricio. El primer edil añadió que desde el ayuntamiento quieren mostrar su agradecimiento por la colaboración e implicación del Gobierno de Aragón con la localidad. Por su parte, el alcalde de Binéfar, Manuel Lana, destacó que iniciar las obras en la carretera que une su municipio con San Esteban de Litera “es una buena noticia en una vía tan importante como la de Binéfar-Estada”.

La segunda de las licitaciones cuenta con un presupuesto de 1.374.576 euros y se centrará en el acondicionamiento de la carretera HU-491 de Montañana a la N-230, entre los kilómetros 0 y 1,4. En este caso, su ejecución se estima en 8 meses.

Finalmente, la institución autonómica ha licitado, por un valor inicial de 887.300 euros, la mejora de la carretera A-1220, de Lanaja a la intersección con la A-1210 en el tramo que va de Poleñino a la propia intersección. Al igual que en el caso anterior se estima que las obras se prolongarán durante 8 meses.

Licitan obras de acondicionamiento en tres carreteras de la provincia.

Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, diumenge 2 d’agost a Fondespala

7. Trobada d’autors dijous, 30 de juliol de 2009 | Comentaris

Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, en directe dins de la 4ª TROBADA D’AUTORS AL MATARRANYA: FONDESPALA 2/8/09

Ponents, lletraferits, pasejants, curiosos, amics tots:
Les terres del Matarranya irradien l’esplendor de una bellesa natural que transmuta la pedra en esperit, l’aigua en poesia, les mules velles en paraules, els boscos en contes, els cels en cançons, els solcs en memoria i els rius en històries que fecundan l’Ebre amb una mateixa llengua  fa 800 anys. El Matarranya i les terres ebrencas destilen vida autèntica, expresada en els personatges que han modelat i en els literats que han inspirat. Veniu a conèixer uns i altres a la 4ª Trobada d’Autors Ebrencs, encimbellats a la ermita de Sant Miquel de Fondespala, a la Alta Ilercavònia dels nostros agüelos íbers, abraçats pels propiciatoris cels, aigües i terra del Matarranya.

Mos vorem allà (amb pernil de Pena-roja i vi de Queretes, confio…)!

Victor

SEGÚN UN INFORME PEDIDO POR IU
EFE. Zaragoza
El Justicia de Aragón, Fernando García Vicente, considera que la Ley de Centros de Ocio de Alta Capacidad de la Comunidad Autónoma es acorde con la Constitución Española y con el Estatuto de Autonomía de Aragón.

La Institución ha hecho público hoy un informe sobre la adecuación al ordenamiento autonómico y constitucional de la Ley 6/2009, de 6 de julio, de Centros de Ocio de Alta Capacidad, en respuesta a la queja que le había presentado Izquierda Unida (IU).

El documento ha sido entregado hoy a IU, al Gobierno de Aragón y a las Cortes autonómicas.

Según señala en sus conclusiones, el informe no entra a examinar aspectos de legalidad ordinaria ya que si se reconoce que las Cortes de Aragón pueden legislar, derogar o modificar otras leyes del mismo rango “es consecuente admitir que pueden promulgar una ley especial que regule un supuesto concreto distinto de los que estaban previstos en la legislación anterior”.

Asimismo, no valora la conveniencia y oportunidad de los proyectos de centro de ocio que ley regula, ni los objetivos económicos y sociales que persigue, porque “son opciones que forman parte de lo que se denomina acción política de gobierno en la que puede haber posturas legítimamente divergentes y cuestiones opinables, sin que ello afecte a la constitucionalidad de la ley”.

Tampoco se pronuncia sobre si las previsiones de la normativa llegarán a tener reflejo en la realidad mediante la ejecución de proyectos concretos, ya que “las hipótesis sobre el grado de cumplimiento y aplicación de la ley no afectan a su constitucionalidad”.

Por otra parte, según El Justicia, dado el estado incipiente en el que se encuentra el primer proyecto previsto de este tipo de centros de ocio y el tiempo que se necesita para ejecutarlo resulta “aventurado” enjuiciar si los objetivos que la ley persigue van a ser alcanzados.

Lo que el Justicia puede hacer -agrega el documento- es instar al Gobierno a que informe y motive las resoluciones que se adopten en desarrollo de la ley ya que “la transparencia es una garantía necesaria para permitir su control”.

También hay que instar a que esta ley, junto con su normativa complementaria, se cumpla en sus estrictos términos y en correcta interpretación, considerando el especial supuesto de hecho que regula.

Finalmente, García Vicente señala que el que una parte de la actividad de este complejo de ocio se dedique al juego recomienda hacer algunas consideraciones, como que no se puede objetar en contra de la norma simplemente por un juicio moral o actitud personal o social al tratarse de una actividad legalizada en 1977.

Pero al mismo tiempo “es innegable que es una actividad que puede ser peligrosa” para aquellas personas que tienen una enfermedad o tendencia que les impide controlarse ante ciertos estímulos, para los menores o para otras personas vulnerables.

Asimismo, aconseja estar pendiente de otras actividades colaterales que pueden entrañar otro tipo de riesgos y por eso “se debe ser especialmente riguroso en el cumplimiento de la normativa”.

Al mismo tiempo, El Justicia afirma que se debería valorar el que una parte de los ingresos que de esta actividad se obtiene se destinaran a la formación, prevención y disminución de los efectos de adicciones, como la ludopatía, y de otras patologías sociales.

El Justicia cree que la Ley de Gran Scala es constitucional | Heraldo.es.

A Tamarit de la Llitera, governada pel PSOE amb 6 dels 11 regidors del poble, es manté una pàgina web que considera que el lliterà és una llengua pròpia, que únicament es parla a la població i a la comarca de la Llitera.

El Literano “Lo Lliterá”
Tamarite cuenta con una lengua própia, que de manera habitual se habla en otras comarcas de La Litera (12.000 personas aprox.) En esta lenguas se publican algunos artículos en La voz de La Litera bajo la dirección de Mariano Blanc, así como poesías (Joaquín Carrera, Salvador Ñaco, Tamara y otros) y cuentos y narraciones (Pedro Grúas).
En altres ocasions hi ha qui ha denunciat que l’Ajuntament ha finançat publicacions secessionistes.

Una web de Tamarit de la Llitera defensa que el “lliterà” és una llengua «.

La Llei de Llengües a les Corts, ja era hora!

(Traducció de l’article “Por fin la Ley de Lenguas en las Cortes”, que publicarà en castellà La Comarca d’Alcanyís, demà divendres 31 de juliol ).

“José Miguel Gràcia*

Des de la ciutat dels gratacels m’assabento que, per fi, la Llei de Llengües d’Aragó ha estat registrada a les Corts com a proposició de llei, tal com s’havia anunciat per part del PSOE. Mitjançant  internet en puc fer una lectura ràpida del projecte i observo que respon pràcticament a les recents filtracions del seu contingut.

Temps hi haurà per analitzar el projecte més profundament, per ara, regressat del viatge, vull comentar alguns dels seus punts més importants. Transcrivint l’article 3, apartat 1 de la Constitució Espanyola, s’hi afirma en l’exposició de motius que: “El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’utilitzar-la”. Es torna a fer referència a l’article 3, apartat 3: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Res a dir sobre això, si no fos que, “curiosament”, el redactor del projecte s’ha saltat l’apartat 2 del mateix article on es diu que: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus estatuts” (Diu seran, no que ho podran ser). Com es podia fer referència a aquest apartat, si la llei no declara oficials el català i l’aragonès? Sembla que el redactor o redactors hagin volgut compensar aquesta falla en declarar-les llengües pròpies. Amb la Constitució a la mà, pot ser no oficial una llengua pròpia?: Bona pregunta, estimat Sancho!

Em sembla molt bé que per a la denominació de les dues llengües minoritàries, es faci referència a la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonès que estableix en seu article 4 que: “L’aragonès i el català, llengües minoritàries pròpies d’Aragó, en l’àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l’Administració”. Així mateix no està de més que es recordi, a l’exposició de motius,  ”el Dictamen de 7 d’abril de 1997 de les Corts d’Aragó, les conclusions del qual plantegen la igualtat del tractament legal de l’aragonès i del català com a llengües pròpies d’Aragó; el respecte a les seues modalitats o variants locals; el seu ensenyament; la reglamentació de la toponímia tradicional…”

Com s’hi havia anunciat reiteradament la Llei parla de drets i molt poc o no res d’obligacions, a excepció de les que s’imposa a les administracions públiques, i així al seu article 17 s’estableix: “Es garanteix el dret a l’ensenyament de les llengües pròpies d’Aragó a les zones d’ús històric predominant, l’aprenentatge del qual serà voluntari.”

La Llei concedeix molta importància, d’acord amb les seues funcions, al Consell Superior de les Llengües d’Aragó que estarà format per 15 membres que hauran de ser filòlegs amb competència acreditada científica, juristes de prestigi reconegut, o destacades personalitats de les lletres o de l’ensenyament en matèria lingüística. No obstant això no serà un òrgan executiu sinó consultiu i les seues decisions només seran considerades com a propostes. Els problemes apareixeran a l’hora de l’elecció dels membres.

Quan la Llei es refereix a l’àmbit del català, omet el terme Franja, en utilitzar el de llengua pròpia de la zona oriental, impròpiament, atès que en una part de les comarques orientals, la llengua pròpia és el castellà. Què té la paraula o el concepte Franja que malgrat ser-hi tan exacte i precís els ha fet por als redactors? El terme Franja es refereix a tots els pobles d’Aragó, en els quals la llengua pròpia és el català, ni un més, ni un menys. I tothom ho entén així. O es tracta de fer concessions polítiques a aquells que estan en contra del projecte presentat?

Un altre aspecte que no vull passar per alt de la Llei, és l’article 25 referent als topònims de La Franja i dels territoris de l’aragonès. Considero molt positiva la norma en establir que “a les zones d’utilització històrica predominant de les llengües pròpies la denominació oficial dels topònims serà única, la tradicionalment usada al territori, sense perjudici d’allò que estableixi la legislació aragonesa en matèria d’Administració Local, tant en relació amb els municipis com a les comarques.” Vull subratllar que la denominació serà única. Compte amb la Llei de les comarcalitzacions, la qual estableix el bilingüisme amb referència a la denominació d’aquelles.

La Llei es preocupa de la protecció de les modalitats diferents de l’aragonès i el català. La pregunta que em faig és: Qui se n’ocupa de la protecció de les diferents modalitats del castellà? És que no hi ha diferències entre el castellà que parlen (o parlaven) a Sos del Rey Católico, Tarazona, Caminreal, Mora de Rubielos, Mas de las Mates, Torrecilla de Alcañiz o Leciñena, per exemple?

Molts altres aspectes podria destacar, però com he dit al principi, temps tindrem per fer-ho, a més, cal tenir en compte que estem parlant encara d’un projecte de llei.

A tall de resum d’allò que he comentat, sintetitzo assenyalant que la Llei presentada defineix com a llengües pròpies el català i l’aragonès, però no oficials, als seus corresponents territoris, puix que només el castellà serà oficial a tot l’Aragó. Que es garantirà l’ensenyament del català i l’aragonès sempre amb caràcter voluntari. Que qualsevol ciutadà es podrà dirigir a les diferents administracions amb la seua llengua pròpia. Que la toponímia serà única amb excepcions. I que les funcions del Consell Superior de Llengües seran àmplies.

Per acabar vull referint-me a la disposició final derogatòria única de la llei presentada, per la que queda derogada la disposició final segona de la Llei 3/1999 de 10 de març de Patrimoni Cultural Aragonès (llei firmada pel President Santiago Lanzuela, del PP) que diu: “Una llei de llengües d’Aragó proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l’aragonès i del català, llengües minoritàries d’Aragó, així com l’efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques, tant referent a l’ensenyament de/i en la llengua pròpia, com a la plena normalització de l’ús d’aquestes dues llengües als seus respectius territoris” Que no quedi per cap racó rastre de cooficialitat. Veure per creure.

*Escriptor”

La Llei de Llengües a les Corts, ja era hora! « Lo finestró del Gràcia.

DIJOUS, 30/07/2009 – 06:00h

La DGA, regala un Llaüt Mequinensà als veins de Faió.

El llaüt ‘Cardenal’, fill de l’Oncle Raiet, de Mequinensa

El llaüt ‘Cardenal’, amb més de cent anys d’història, torna a navegar per les aigües del Matarraña i de l’Ebre
El llaüt ‘Cardenal’ va ser botat ahir en les aigües del Matarranya, en l’embarcado La Reixaga, situat en el municipi saragossà de Faió. Aquesta embarcació restaurada per la Direcció general de Patrimoni del Govern d’Aragó té més de cent anys i va tornar ahir a navegar per les aigües dels rius Matarranya i Ebre evocant així les tradicions fluvials i mineres de la de la zona.

El ‘Cardenal’ es va localitzar fa ara 17 anys en Miravet (Tarragona), quan el Govern d’Aragó investigava la localització d’objectes d’interès per a donar contingut al Museu de l’Ebre. Durant molts anys va romandre exposat en el Monestir de Roda fins que en el 2005 es va decidir comencés la seva restauració.

La Direcció general de Patrimoni i l’Ajuntament de Faió es van fer càrrec de la recuperació que es va dur a terme en la localitat faionense i que va suposar una inversió de 70.000 euros. Entre juny de 2007 i juny del present any, els germans fusters Jordi i Narcis Borrell van treballar en la rehabilitació del casc de la nau que, tal com va explicar el primer, ‘havia anat fen-se mal be durant els anys que va estar fora de l’aigua i exposat a la intempèrie en el Monestir de Roda’.

A la rebotadura del ‘Cardenal’ van assistir nombrosos veïns de Faió i Mequinensa, així com els seus respectius alcaldes, José Carbonés, i Magda Godia i regidors d’ambdós consistoris. La consellera d’Educació, Cultura i Esport, María Victòria Broto, es va encarregar de batejar l’embarcació, encara que en lloc de fer-ho amb cava, ho va fer amb vi negre de Faió.

Broto es va mostrar ‘especialment emocionada’ per la botadura del Cardenal i va assegurar que amb la restauració del vaixell ‘reconeixem i evoquem tot el treball del de Faió, al llarg de la història’, ja que els llaüts ‘tenien un importància fonamental en l’economia d’aquesta població’.

El ‘Cardenal’ podia transportar, en la seva època, fins a 40 tones de lignit que els Mequinensans extreien de les mines i transportaven per les vies fluvials del Ebre. ‘Des de la Direcció general de Patrimoni no vam tenir cap dubte que havíem de restaurar aquest llaüt i així recordar la història d’aquest poble’, va afirmar la consellera.

UNA RESTAURACIÓ ARTESANAL

El llaüt ‘Cardenal’, de 20 metres d’eslora, 3 d’amplària i un mástil de 13,5 metres, ha estat restaurat utilitzant les tècniques de construcció artesanal que usaven els calafates constructors de llaüts de la ribera de l’Ebre. El treball amb la serra, el raspall, l’aigua i el foc per a anar donant forma a la fusta han estat les eines que els germans Jordi i Narcis Borrell han utilitzat per a recuperar la nau.

El ‘Cardenal’, construït amb olivera, roure i pi, romandrà amarrat durant l’estiu en l’embarcado de La Reixaga on s’instal·laran panells informatius i llegendes sobre la història de l’emblemàtica nau. L’alcalde de Faió, José Carbonés, i el Govern d’Aragó, estudiaran ara la viabilitat d’alguns projectes per a un possible ús turístic i patrimonial de la nau, de manera que s’estimuli el turisme de Faió.

Avui, la consellera d’Educació, Cultura i Esport, María Victòria Broto, acompanyada per distintes autoritats municipals de la zona i diversos periodistes, van realitzar un viatge en el ‘Cardenal’. Durant el trajecte, que es va iniciar en les aigües del Matarranya i va continuar per l’Ebre fins a l’embassament de Riba-roja, es van poder observar algunes ruïnes de l’antic poble de Faió que va quedar submergit sota les aigües de l’embassament al novembre de 1967, també van puge veure l’antiga vila de Mequinensa, ara totalment derrocada.

SORPRESA A MEQUINENSA

A tota aquesta història, es deixa a part a una localitat que a la fi i al cap, és a la qual li pertanyia la propietat d’aquest Llaüt. Fill aquest de les mans de l’Oncle Raiet. Calafate de tota la vida. Avui serà propietat d’una localitat que l’únic contacte amb el carbó era tenir un tren on es carregava el carbó que provenia de la Conca Minera de Mequinensa, doncs Faió mai va tenir mines.
Des de Mequinensa on es carregaven els Llaüts, realitzaven el famós Camí de Sirga, fins a Faió on es carregava el lignit extret de Mequinensa al ferrocarril que distribuïa generalment el carbó per les terres catalanes on es consumia en fabriques tèxtils on s’utilitzava el Vapor.
Avui sorprèn a una localitat, a la qual mai se li va donar l’oportunitat a tenir aquest Llaüt, doncs ja va ser sol·licitat per membres d’anteriors consistoris.
Però el consol dels de Mequinensans, serà per als pròxims dies de festa major en Honor a la nostra patrona, Santa Agatoclia, dies en els quals el Llaüt estarà a la nostra localitat per a poder ser visitat.

mitjançantVilaWeb – La DGA, regala un Llaüt Mequinensà als veins de Faió..

Societat. dimarts, 28 de juliol de 2009, 14:30

Un membre de la plataforma ‘No Hablamos Catalán’ oposita a la Generalitat de Catalunya

Consta com a membre de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona

El secretari de comunicació de la plataforma “No Hablamos Catalán” (NHC), Héctor Castro Ariño, s’ha presentat a una de les oposicions de la Generalitat de Catalunya, en concret al procediment selectiu d’ingrés o accés al cos de professors d’ensenyament secundari de la Generalitat (especialitat llengua castellana), tal i com consta en aquest document públic (PDF). “No Hablamos Catalán” és una plataforma nascuda l’any passat que aglutina diversos grupuscles secessionistes del nostre país, impulsada principalment per la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental), la coneguda associació ultradretana catalanòfoba de l’Aragó que acostuma a desfilar amb Democracia Nacional i amb contactes amb el blaverisme valencià. Ariño és de fet també el secretari de la FACAO, i actualment milita al PAR, partit que també rebutja reconèixer la presència del català a la Franja de Ponent, actualment territori aragonès.

Les proves, però, no li van acabar de sortir bé, ja que va obtenir només una nota d’1.76, fet que el va deixar a la posició 56 dels 60 que s’hi van presentar. Castro Ariño, com el conjunt de la FACAO i de la plataforma “No Hablamos Catalán” assegura que el parlar de la Franja de Ponent no forma part de la llengua catalana, i que només hi manté “algunes similituds” per culpa de la proximitat.

En una entrevista digital, Castro Ariño -a la foto, el segon començant per l’esquerra, al costat del webmaster de NHC, Pablo Pintado, del PAR- assegurava el darrer 25 d’abril d’enguany que el catalanisme ha ordit una trama conspirativa a la Franja “un veritable cavall de Troia” per imposar-hi una “llengua aliena” i expandir-se políticament (!). En el reguitzell de tòpics sobre el catalanisme no hi falten tampoc la referència al poder i als diners que acaben a mans de la Generalitat, tot i que ell posteriorment opti a places de professorat per obtenir part d’aquests diners.

De fet segons un altre document públic (PDF) de març d’enguany, Héctor Castro Ariño consta com a membre del professorat d’Espanyol per a “Estrengers” (sic), a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona (depenent del Departament d’Educació de la Generalitat), a la Vall d’Hebron.

En parlen també al blog Lo Cacao de la FACAO.

mitjançantRacó Català – Un membre de la plataforma ‘No Hablamos Catalán’ oposita a la Generalitat de Catalunya.

BAJO CINCA
El Centro de Alta Resolución Bajo Cinca abre su servicio de urgencias
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 10 votos
Imprimir Enviar a un amigo
EFE. Jaca
El Centro Sanitario de Alta de Resolución Bajo Cinca de Fraga (Huesca) abre su servicio de urgencias este lunes, además del laboratorio de urgencias, y completará la oferta de la unidad de hospitalización.

El servicio de urgencias funcionará las 24 horas durante todo el año para la atención de los pacientes pertenecientes a las zonas de salud de Albalate de Cinca, Fraga, Mequinenza y las localidades de Peñalba y Candasnos que sean remitidos por su médico de familia o por los Puntos de Atención Continuada de sus respectivos centros de salud.

La oferta asistencial de este Servicio de Urgencias está orientada a la atención de urgencias de nivel medio, con posibilidad de ingreso para patologías de complejidad baja o media, radiología simple no informada y pruebas urgentes de laboratorio relativas a hematimetría, bioquímica y orina básica, y otras técnicas de química seca.

El servicio de urgencias del Centro Sanitario de Alta Resolución Bajo Cinca estará atendido por un médico, una enfermera, un técnico especialista en radiodiagnóstico y un técnico especialista de laboratorio.

El área de urgencias tiene una superficie total de 880 metros cuadrados que comparte con el equipo de Atención Primaria de Fraga, y dispone de un box de vitales, una sala de observación con cuatro camas y un despacho para la consulta y la exploración de pacientes, y cuenta además con el apoyo que le brinda el servicio de radiología convencional y el laboratorio del centro.

Coincidiendo con la apertura de Urgencias, el Centro Sanitario de Alta Resolución Bajo Cinca ampliará también la oferta de hospitalización incluyendo patologías más agudas y poniendo en servicio las 32 camas de las que dispone, dado que hasta ahora solamente se han ocupado 15.

Para poder llevar adelante estas prestaciones el Consorcio de Salud ha contratado 20 nuevos profesionales: cuatro médicos, seis enfermeras y un auxiliar de clínica para urgencias, dos médicos internistas (uno se incorporará en octubre) y tres enfermeras de planta, un técnico especialista de laboratorio y tres técnicos especialistas en radiodiagnóstico.

En los dos primeros meses de actividad tras su apertura, en el Centro de Alta Resolución Bajo Cinca se han hecho 3.063 consultas especializadas, 1.001 pruebas diagnósticas por imagen y 563 pruebas de otro tipo.

Asimismo se han registrado dieciséis ingresos hospitalarios y se han derivado en conjunto 96 procesos quirúrgicos de Traumatología y Oftalmología, casos que serán atendidos en el propio centro cuando entre en funcionamiento su unidad de Cirugía Mayor Ambulatoria.

mitjançantEl Centro de Alta Resolución Bajo Cinca abre su servicio de urgencias | Heraldo.es.

(Publicat a La Comarca, el 31 de juliol de 2009)
Aquests dies calorosos m’he deixat dur per l’ensopiment i, enlloc de fer un article monotemàtic, el dividiré en dos: Una reflexió diguem-ne seriosa i un divertiment on faig una mica de ciència-ficció.
Començo per la reflexió: Davant els incendis que han començat a assolar el nostre entorn, s’han repetit algunes crítiques d’alcaldes i veïns perquè no se’ls ha deixat participar en les tasques contra el foc. Si els morts haguessin estat civils enlloc de bombers professionals, m’imagino fins on hauria arribat la condemna. «On s’ha vist! –cridarien– Permetre que gent sense preparació s’enfronti a un incendi tan perillós!».
I ara el divertiment: La vila comença a omplir-se d’estiuejants. Alegren els carrers especialment els xiquets, que s’ho passen bomba en la llibertat que els dóna estar-se tot el dia fora de casa. Em crida l’atenció que la meua filla petita, que és de raça negra i només fa dos anys que s’està amb nosaltres, sigui gairebé l’única que parla català amb naturalitat. La paradoxa és que molts d’aquests menuts estiuejants van a l’escola a Catalunya o al País Valencià, on se suposa que la nostra llengua és oficial, mentre la Tuàbech s’escolaritza a Alcanyís en un castellà monolític. Això em porta a imaginar que, d’ací a molts anys, quan ja sigui una anciana de rostre beatífic i amb una bona colla de néts, acabi sent la darrera parlant de català torredarquí. Posats a elucubrar, és possible fins i tot que algun observador poc il·lustrat arribi a creure que els torredarquins originals eren negres. Això alimentarà noves tesis d’alguna Associació Amant del «Cacao» o fins i tot d’un futur Partit Regionalista que, contra l’evidència històrica dels repobladors medievals catalanoparlants, reivindiquin l’origen africà dels matarranyencs del sud. Una nova invenció que els farà guanyar algun vot. Ja no vindrà d’aquí.

mitjançantDivagacions d’estiu « L’esmolet.

pmayans | Franja de Ponent | dijous, 9 de juliol de 2009 | 00:09h

A l’any 1998, vaig escriure en el llibre CAT, llengua i societat dels Països Catalans:

El 1997, la majoria dels partits representats a les Corts d’Aragó (PSOE, Partit Aragonès Regionalista, Izquierda Unida i Xunta Aragonesista) han instant el Govern autonòmic a presentar durant l’any 1998 un projecte de Llei de Llengües d’Aragó, en què es reconeguin, a les comarques on es parlen, la fabla -l’aragonès- i el català com a llengües cooficials, conjuntament amb el castellà. El Partit Popular, que governa a l’Aragó conjuntament amb el Partit Aragonès Regionalista, s’hi ha abstingut i, fins i tot, el president de la comunitat autònoma, Santiago Lanzuela, del PP, ha declarat que no veu necessària una llei de llengües. Sigui com sigui, el Govern aragonès té l’obligació de redactar el projecte. En aquest sentit, cal destacar que, des de Madrid, on governa també el PP, ja s’ha insinuat que el Govern espanyol pot vetar la cooficialitat del català i de l’aragonès. L’any 1998 pot ser un any clau en el procés d’oficialitat de la nostra llengua a l’Aragó.

És evident que em vaig equivocar de ple, perquè tot just ara, després d’11 anys (i amb un govern socialista des de fa 10 anys, amb president catalanoparlant inclòs) el partit socialista presenta una Proposició de Llei d’Ús, Protecció i Promoció de les Llengües Pròpies d’Aragó sota mínims en què el català continua sent voluntari i no és cooficial.

Segons llegim a la pàgina oficial del PSOE d’Aragó, aquesta proposició es basa en tres principis:

• El primer -i no és casualitat que sigui el primer- és que el castellà és l’única llengua oficial d’Aragó.

• El segon que la declaració de llengües pròpies es fa únicament per a aquells municipis en que la utilització sigui històricament predominant (?).

• El tercer que l’ús de les llengües pròpies en els àmbits públics, de l’ensenyament i l’Administració serà voluntari per als ciutadans.

Com es pot veure, la llei no va gaire més enllà del que hi ha ara: el català no és oficial, fora del teu àmbit territorial no el podràs fer servir i és voluntari (ningú no estarà obligat a aprendre’l a l’escola, per exemple). És just el contrari del tractament que té l’occità d’Aran al nostre Estatut: “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística”.

Ara bé, com sempre, s’omplen de paraules que pretesament són declaracions de bones intencions, ja que, segons el PSOE d’Aragó, aquesta proposició està motivada per:

1. El uso extendido del aragonés y del catalán en determinadas zonas de nuestro territorio.

2. El uso de estas lenguas constituye un rico legado cultural de nuestra Comunidad que debe ser protegido.

3. La situación de fragilidad en que se encuentran estas lenguas aconseja la adopción de medidas que garanticen su conservación y promoción para prestigiarlas, dignificarlas y normalizarlas socialmente.

4. El respeto y protección de las lenguas propias está reconocido por la Constitución Española y el Estatuto de Autonomía de Aragón, que en su artículo 7º-3 indica que una Ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso de las lenguas y modalidades propias de Aragón y regulará el uso, la protección y la promoción de estas lenguas. Diferentes iniciativas parlamentarias de las Cortes de Aragón son antecedentes de esta Ley, como la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés o el Dictamen de Política Lingüística de las Cortes de Aragón de 7 de abril de 1997.

5. La libertad para usar una lengua minoritaria tanto en la vida privada como en la pública constituye un derecho imprescriptible, de conformidad con los principios contenidos en el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos de las Naciones Unidas, el Convenio del Consejo de Europa para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias de 1992, ratificada por España en 2001.

6. Con la presente Ley se quiere dar cumplimiento a la obligación emanada del Estatuto de Autonomía en el reconocimiento del derecho de todos los hablantes a utilizar su lengua propia, patrimonio común que contribuye a la construcción de una Europa basada en los principios de la democracia y la diversidad cultural.

Fixem-nos en alguns fragments del text que proposa aquesta Proposición de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, que consta de 27 articles:

El Capítulo I reconoce la pluralidad lingüística de Aragón y garantiza el uso por los aragoneses de las lenguas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado. En su artículo 1, bajo el epígrafe “Objeto”, la Proposición de Ley señala:

1. El objeto de la presente Ley es reconocer la pluralidad lingüística de Aragón y garantizar el uso por los aragoneses de las lenguas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado.

2. Las lenguas propias de Aragón gozarán de especial protección para su conservación y recuperación, garantizándose su enseñanza y el derecho de los hablantes a su uso en las relaciones con las administraciones públicas aragonesas en las zonas de utilización histórica predominante en los términos previstos en la presente Ley.

Y en su artículo 2, “Las lenguas propias de Aragón”, propone:

1. El castellano es la lengua oficial en todo el territorio de la Comunidad Autónoma de Aragón.

2. El aragonés y el catalán son lenguas propias e históricas de nuestra Comunidad Autónoma. En calidad de tales, gozarán de protección y se garantizarán su enseñanza y el derecho de los hablantes a su uso en las zonas de utilización histórica predominante de las mismas.

El Capítulo II establece el procedimiento para declarar las zonas de utilización de las lenguas propias.

El Capítulo III crea y regula el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, concebido como un órgano consultivo de especial importancia para el desarrollo de la política lingüística en la Comunidad Autónoma.

El Capítulo IV se refiere a la autoridad lingüística de las lenguas propias de Aragón como competente para elaborar y determinar las reglas adecuadas para su uso.

El Capítulo V incide expresamente en la caracterización de las lenguas propias de Aragón como integrantes del Patrimonio Cultural Aragonés y establece distintas medidas para su conservación, protección y promoción.

La enseñanza de las lenguas propias, regulada en el Capítulo VI de la Ley, está presidida por los principios de voluntariedad de los padres o tutores y de obligatoriedad para la administración educativa.

El Capítulo VII contiene varias normas relativas al uso de las lenguas propias de Aragón en la relación entre la Administración y los ciudadanos, limitado a las zonas de utilización histórica predominante. En este Capítulo se hace referencia también a las publicaciones oficiales, la toponimia y la antroponimia.

La Ley se completa con cinco Disposiciones Adicionales, relativas al plazo de constitución de la autoridad lingüística, la colaboración en la materia con otras Comunidades Autónomas e instituciones académicas, los plazos para la efectiva aplicación del contenido de la misma y los recursos necesarios para su puesta en marcha y aplicación; una Disposición Transitoria, una Disposición Derogatoria y dos Finales.

Com es pot veure una llei de mínims mínims que ja ha tingut l’oposició frontal del PP i dels grupets “blaveristes” de la Franja. Els molesta, com no podia ser d’una altra manera, que es faci servir el terme català, que consideren inadmissible. I entremig el català, ja que mentre aquests sectors tiben la corda cap a l’altra banda, legitimen la posició de mínims del PSOE: el català continuarà sent una llengua de segona en una part del territori, on continua sent una llengua voluntària i no oficial. Sense oblidar que serà divertit (més aviat tràgic) de veure què passarà a les zones de la Ribagorça on la població té consciència de parlar una mena de barreja català/castellà…

Els blocs de VilaWeb – MÉSVilaWeb.

festivaltda09’s Fotolog Page

Cartel

Cartel

27/07/09

Cartel – Fotolog.

Héctor Castro, secretari de la “FACAO” i secretari de comunicació de la “Plataforma No Hablamos Catalán”, consta que s’ha presentat al

PROCEDIMENT SELECTIU D’INGRÉS I/O D’ACCÉS AL COS DE Professors d’ensenyament secundari de la Generalitat de Catalunya.

La informació és d’accés públic en aquest document.

D’una escala de 0 a 10 té una nota de 1,76. De les 60 persones que s’hi presentaven, ocupa la posició número 56.

També en un document d’accés públic consta que Héctor Castro actualment podria estar treballant de professor d’Espanyol per a Estrengers per a l’

Escola Oficial d’Idomes de  Barcelona – Vall d’Hebron, dependent de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació

A pesar del que Éctor (sic) Castro deia fa poc, els diners de la Generalitat de Catalunya són igual de bons que els de la resta d’estat.

Diu que no sap parlar català. Pitjor seria NST (No Saber Trigonometría)!

Héctor Castro Ariño es presenta a oposicions per a la Generalitat de Catalunya

Societat i tecnologia

A la comarca del Matarranya el 90 per cent de la població utilitza el català
A la comarca del Matarranya el 90 per cent de la població utilitza el català / J.P.

Els confins de la llengua (1): El català de la Franja, sense diferències notables amb els parlars de Lleida i els Pirineus, és molt més present que en molts indrets de Catalunya, mentre espera que les Corts d’Aragó aprovin una llei de llengües per fer-lo oficial
Jordi Palmer
Pena-roja de Tastavins
Ult. Act. 27/07/2009 16:24
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 1 opinió
La comarca del Matarranya, l’única de les que conformen la Franja de Ponent en la qual tots els municipis són de parla catalana, és un perfecte banc de proves per prendre el pols a la vitalitat del català en aquesta zona del domini lingüístic. Amb capital a Vall-de-roures, aquesta comarca habitada per poc més de 15.000 persones viu a la vegada el fet de ser el territori on l’ús del català és més present de tot l’àmbit –superior a molts indrets de Catalunya– i un dels llocs on la protecció oficial és més feble.

“La situació és d’un ús molt extensiu a nivell de carrer”, afirma el sociolingüista Natxo Sorolla, que afegeix que la situació “és bastant diferent” quan es tracta de la “llengua institucional”, on el català gairebé no té presència. “L’escola és completament en castellà i només hi ha dues hores de català en tota la setmana” , afegeix.

De fet, el català, llengua que domina un 90 per cent de la població, tan sols té un tímid reconeixement en la legislació aragonesa a l’espera que una llei de llengües, que les Corts haurien d’aprovar per mandat estatutari, en reconegui l’oficialitat. El projecte, però, topa amb la negativa del PAR (Partit Aragonès) a admetre la denominació de català per a la llengua de la Franja.

La qüestió del nom

Tal com passa en altres territoris del domini lingüístic, el nom que designa la llengua és motiu d’estèrils polèmiques que, tot i topar contra el sentit comú i els criteris filològics, perviuen per raons polítiques. Tot i així, el sentit comú comença a imposar-se, fins i tot a les files del mateix PAR. Francisco Esteve, alcalde de Pena-roja de Tastavins, reconeix que per a la majoria de veïns és clar que “la llengua que parlem és el català”, tot i que encara n’hi ha que mantenen la denominació de chapurreao. Però Carlos Fontanet, també del PAR i president comarcal, considera que totes les denominacions –“chapurreao, matarranyenc o català”– són vàlides i, a més, defensa que sigui una “acadèmia aragonesa” la que fixi els criteris lingüístics sobre el català, en comptes d’una institució com l’IEC.

En tot cas, pel filòleg Artur Quintana, “no hi ha trets específics” del català d’Aragó, ja que tots els parlars de la zona tenen relació amb el que es parla a l’altra banda: “Més cap al sud s’assembla més al valencià, més cap al nord s’assembla més als parlars de Lleida i més amunt s’assembla als parlars del Pallars”.
Tot plegat, la situació present a la Franja, amb problemes també pel que fa a l’escolarització, és la d’esperar que finalment se’n reconegui l’existència de forma oficial.

mitjançantLa Franja del català.

Parque de juego y ocio.

El Defensor del Pueblo reprocha la información dada por Ontiñena

La institución contesta a la Plataforma Stop Gran Scala.Asegura que el informe remitido es “de muy escaso contenido”.

26/07/2009 A. IBÁÑEZ

MÁS INFORMACIÓN

Edición impresa en PDF

Página 15 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

El Defensor del Pueblo tiene pocos elementos de juicio para valorar la conveniencia de instalar en Ontiñena el macrocomplejo de Gran Scala después de cotejar la información que había solicitado al ayuntamiento de la localidad y al Gobierno de Aragón. Así se lo hace sabe a la Plataforma Stop Gran Scala, que remitió una queja a la institución. En su respuesta, el Defensor lamenta la calidad de la información remitida por el Ayuntamiento de Ontiñena, que llega a solicitar a la institución información sobre el grupo de oposición, del que desconoce si tiene “entidad jurídica propia”. Y asegura que no puede remitirle ni copia del expediente ni proporcionarle datos sobre la plataforma opositora.

En su respuesta, el adjunto a Enrique Múgica señala que el informe del consistorio “es de muy escaso contenido”. A su juicio, “denota poco interés en argumentar sobre el fondo de una queja legítima”. También le advierte de que en el ordenamiento jurídico no hay “precepto alguno” que oblige al Ayuntamiento de Ontiñena a “hacer prevalecer el interés general sobre los intereses particulares”, en el caso de que expropiara ante un supuesto interés común.

Además, admite que la instalación de Gran Scala generará un impacto económico, pero recuerda que la queja presentada por la Plataforma parte de una razonable previsión de otros impactos económicos no tan favorables, y de muy negativos impactos ambientales y urbanísticos. El consistorio del municipio justifica el complejo por el alto índice de paro, y remite al Justicia a la oficina del Inaem de Fraga.

tEl Defensor del Pueblo reprocha la información dada por Ontiñena – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.