Viles i Gents

15 September, 2009

L’edat i les cançons

Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents

Aquest agost m’ha permès compartir una mica més de temps amb la meua filla gran. Ja és a l’adolescència, la qual cosa suposa rebel·lió contra tot allò que ve dels pares. Per això s’agraeixen aquests moments de calma en què no cal estar negociant-t’ho tot. Per exemple, els viatges d’Alcanyís a Torredarques, quan la perspectiva de la festa major tot ho endolceix. Poso música, generalment d’aquests grups joves que empren el català a les seues composicions. Em meravella constatar com, malgrat el retrocés social de la nostra llengua, hi ha aquests músics que fan cançons d’una qualitat tan insultant. Em meravella també, però negativament, com són absolutament ignorats pels mitjans de més enllà del Principat. Com si no existissin. Com si no fossin espanyols.

Però bé, aquest article té un objecte més personal que la repetitiva reivindicació cultural. Algunes d’aquestes lletres de Sanjosex o Manel descriuen un món que m’evoca situacions viscudes, abocant-me irresistiblement a la nostàlgia. Tanmateix, quan remuntem la Vall de Lluna i veig ma filla de quinze anys al seient del costat, em ve tot el pes del DNI al damunt. El meu temps ha passat, navegant a tot drap cap a la cinquantena. En canvi allà hi ha l’adolescent que és a les portes de viure allò del què parlen les cançons. D’aquí molt poc sentirà el cansament de “les mitgeres al descobert” de Barcelona i s’encaterinarà d’algun estranger d’accent estrany i “castellà sorprenentment fluid”.

Més enllà del trencall de la Sorollera es veu la bola de foc del ponent atenyent les carenes del Maestrat. La vida segueix, i com diu en Desideri en un bell poema,

«Elles viuran per mi

i els seus fills, si és que en tenen,

viuran per mi i per elles».

mitjançantViles i Gents :: L’edat i les cançons :: September :: 2009.

Viles i Gents

13 September, 2009

Els vestits del Sr. Camps

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de setembre del 209)

El Sr. Camps, president de la Generalitat Valenciana, va dir que ell pagava els seus vestits. Fins avui no ha presentat cap factura y totes les informacions semblen demostrar que ens va mentir. Però, no cal que es preocupi el lector que no vull parlar en aquest moment de la manca de responsabilitat, indignitat o culpabilitat del Sr. Camps. El meu comentari anirà pel camí de l’estètica o de la moda dels vestits que llueix generalment el president de la Generalitat. He vist escrites als diaris, lloances al bon gust del Sr. Camps, especialment pel seus vestits i camises. Què voleu que us digui? a mi em sembla gairebé tot el contrari, per la qual cosa passo a exposar-vos els motius.

Bàsicament parlaré de les jaquetes que mitjançant una primera repassada semblen escarransides. Mireu-li en primer lloc les mànigues, sempre curtes, curtíssimes, com si li haguessin crescut els braços després d’haver-se-les fet. Només que estiri un xic el braç se li queda fora tot el puny planxat de la camisa amb botons de puny. I què em digueu de l’estretor de les mànigues? Em prou feines deixen espai per als punys de la camisa. Si això és elegància! Tal vegada sí, però per a un noiet de pocs anys. Amb referència als botons de la jaqueta només cal dir que quan la moda era de portar-ne tres, ell en portava només dos i molt baixos i massa llargues i amples les solapes. Com a conseqüència una gran superfície de la camisa hi era a la vista, inclosa tota la corbata. Cordada la jaqueta —sempre la porta així— i malgrat que el Sr. Camps té una bona figura, sembla que camina inclinant massa el cos i com sentint-se oprimit, la qual cosa, estic segur no és certa. És el producte d’un sastre poc avesat en l’art de tallar un bon vestit.

Els pantalons, no sé, alguna cosa tenen que no donen el pes. Tal vegada la ratlla massa artificiosa? Tal vegada l’amplària? Sobre el coll de les camises, l’espai no em dóna per tot allò que podria escriure: només dic que en ser alts i rectes, no endevines si amb un coll llarg li volen fer un coll curt, o d’un coll curt, un coll llarg.

Ha fet bé el Sr. Camps en no pagar-li els vestits al sastre, jo, força indignat, se’ls hagués tornat. És més, sentint-me ara malgirbat en la meua figura, li demanaria danys i perjudicis.

José Miguel Gràcia

mitjançantViles i Gents :: Els vestits del Sr. Camps :: September :: 2009.

Viles i Gents

5 September, 2009

Tornar a escola

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Terue, el dissabte 5 de setembre del 2009)

Los xiquets d’Aragó estan a punt de tornar a escola: llibres amb olor a paper nou, plàstics per folrar-los, llibretes sense estrenar, carteres i motxilles plenes d’il•lusió o de perea… Després de l’època forta de festes majors i les vacances, setembre significa l’inici d’un nou curs i, al mateix temps, a la nostra zona matarranyenca és també l’etapa radera d’un important cicle agrícola amb la collida de molts fruits: la bresquilla, la vinya, les almeldes… Inici escolar i final natural s’ajunten així en un mes que molts se proposen com lo dels propòsits: anar al gimnàs, fer dieta, inscriure’s en algun curs, comprar fascicles de noves col•leccions que s’acaben d’eixir…

Lo sol encara calenta i reviscola l’ambient a finals de mes, per Sant Miquel, com una resistència de la Naturalesa a entrar dins de la fredor sense llum de l’hivern. Però los dies se van fen més curts i els aparadors de les tendes ja exposen la roba de la nova temporada anunciant la pròxima estació. A la tele apareixen anuncis de “La vuelta al cole en El Corte Inglés”, que en estos temps descreguts és qui fa oficial lo pas a una nova etapa, i no sé per què la depressió se mos apodera. Resulta un autèntic avanç l’escolaritat obligatòria fins als setze anys, que és l’edat laboral mínima permesa, però en època de crisi això no vol dir edat laboral possible i en època de bonança significa imposició mal acceptada. En la ressaca d’esta molts adolescents inconscients han vingut reaccionant a l’escola gratuïta obligatòria amb absentisme i conflictivitat a l’aula, lo qual ha produït un índex de fracàs escolar que fa tremolar —d’un 25%, un dels més alts de la UE—; una de les seues múltiples causes és lo poc valor que es dona a l’estudi com a manera de progressar socialment. Per desgràcia, ham perdut la memòria de temps passats, en què l’educació era un privilegi, i mos queden molt lluny los països del Tercer Món, que viuen en la misèria perquè encara no han arribat a obtindre este dret fonamental.

María Dolores Gimeno

mitjançantViles i Gents :: Tornar a escola :: September :: 2009.

Viles i Gents

3 September, 2009

De pastoret

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

Fa temps que algú, referint-se a les persones, va dir que “un és un i les seues circumstàncies”. I en algun lloc haig lligit que els humans no som cap altra cosa que “el resultat final d’una sèrie de coincidències”. Certament, les persones som lo que som perquè les circumstàncies de la vida —i un bon grapat de coincidències més o menys afortunades— mos han dut a estar a on estem. Jo mateix, sense haver-ho estriat, hauria pogut ser pastor. En este sentit, no sé qué deurie passar a les altres cases de Mont-roig, perqué no recordo que els meus amics i companys en feren cap comentari, però a casa nostra, per a fer-me reaccionar quan los resultats escolars eren inferiors als que, atenent la meua —suposada— capacitat, es consideraven desitjables, m’amenaçaven dient-me que m’enviarien a fer de pastoret al mas de Sorolla. Però ere una mesura coactiva que no acostumave a donar resultats. I és que, a mi, en aquella època, no em pareixie ser tan roïna la idea de dedicar-me al pastoreig. Perqué em fixava en los pastors de Mont-roig i no em pareixie que les passaren tan magres com es podie deduir de l’amenaça. Segurament que la meua deurie ser una visió absolutament idealitzada —per no dir bucòlica— de l’ocupació pastoril. Evidentment, amb los anys haig comprés que la vida dels pastors és molt sacrificada. Perquè a la proverbial soledat s’ha d’afegir que amb fred o amb calor, fage vent o estigue encalmat, en faener o en festiu, los bitxos no perdonen l’aliment i, o els dónes minjar al corral o els has de traure a pasturar. Tot i això reconec que, encara avui, em miro els pastors amb un puntet d’enveja. Primerament pels records que em porten, però, sobre tot, perquè continuo preguntant-me si haguera pogut ser feliç dedicant-me a la seua faena.

mitjançantViles i Gents :: De pastoret :: September :: 2009.

Viles i Gents

3 September, 2009

Mentides i veritats

L. Rajadell Categoria: Article Viles i Gents

En el darrer ple de la Diputació Provincial de Terol, el PP va presentar una proposta contra la llei de llengües dins de la guerra que li ha declarat a la prudentíssima iniciativa legislativa del PSOE al respecte. En l’argumentació, a l’aragonés li retrau ser “resultado de una elaboración artificial”, encara que no diu que és el mateix cas que pot aplicar-se a qualsevol altra llengua normativitzada. Llàstima que a l’aragonés no li hagi arribat el torn fins avui, quan es troba a les portes de la desaparició. Pel que fa al català, argumenten els populars que “no existe acuerdo entre los expertos en cuanto a que sea la lengua que se habla en las comarcas orientales de Aragón”. Quins son els “experts” que neguen que la llengua de la Franja és català? Per posar un exemple poc sospitós de pancatalanisme, la Universitat de Saragossa n’està convençuda. Després afegeix que la llengua catalana “no admite ni dialectos ni modalidades”, en contra de la realitat d’una llengua més flexible respecte de les variants que el castellà, per exemple. Remata pronunciant-se en contra de la “imposición” de l’aragonés, que “no se habla”, i del català, que “nunca ha sido propio de Aragón” –no diu que no es parle–. Una vegada despatxades les excuses pseudolingüístiques, conclou que l’implantació del català “fragmentará” la societat aragonesa i propiciarà “veleidades pancatalanistas”. I aquí trobem les claus de la beligerancia popular: la intolerància de bona part de la societat aragonesa respecte del català i la por a la invasió dels veins de l’est. Una afirmació verdadera, lamentablement, i l’altra falsa, però les dues igualment útils per eixamplir l’electorat.

mitjançantViles i Gents :: Mentides i veritats :: September :: 2009.

El concert de granotes d’Ana Soriano

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

“Tenia un concert de granotes i totes les nits de maig davall de les seves notes me les passava en blanc”. Així comença el poema-cançó que va escriure Ana Soriano, de Vall-de-roures, al setanta-i-quatre del segle passat quan tots érem més jòvens, especialment ella que encara feie el segon curs de Filosofia i Lletres a Saragossa on ens vam conèixer de la mà del poeta Anchel Conte amb qui mantenia, des de feia temps, una relació molt estreta, degut precisament a la seva afició a escriure, pos a penes tenie uns dotze anys ja va quedar finalista a un concurs de redacció a nivell estatal promogut per la Coca-Cola.

Lo del concert de les granotes que cantaven de nit per les vores del Matarranya, tocant a les cases, als que seguien versos i laments propis de l’època tèrbola en que vivíem, ere suggerent i no vaig tardar gaire en trobar una música apropiada, encara que la cançó, com moltes atres, dorm a la carpeta de les obres inèdites, que ja se li trenquen les gometes de tantes lletres i partitures com hi he anat capuçant.

Però la veritat és que mai és tard per recuperar una cançó o recuperar, si cal, una afició tant especial, dolça i agraïda com la de la creació literària. Que és el que haurie de fer més prompte que tard Ana Soriano, si no vol que tots natros mos perguem la seva veu, i la seva delicada capacitat per la narrativa i el conte.

Les granotes del Matarranya segueixen fent cada nit lo seu concert. I el vent renta la cara de la gent quan trepitja les lloses antigues del pont, mentres la corrent murmura callades històries de somnis i records.

mitjançantViles i Gents :: El concert de granotes d’Ana Soriano :: September :: 2009.

Monday, September 14, 2009

FIESTA EN EL TOSSAL DEL REI

posted by repavalde @ 9:50 AMNoticias de Valderrobres: FIESTA EN EL TOSSAL DEL REI.

LA SEXTA MUESTRA DE LA TAULA DE LA SÉNIA SE CELEBRARÁ EN VALDERROBRES

PROGRAMA DE ACTOS

Domingo, 27 de septiembre

Durante todo el día habrá información de la Mancomunidad de a Taula de la Sénia en el porche del Ayuntamiento (exposición, vídeos, georeferenciación…).

El recinto de la muestra estará en la plaza de la Comunidad Autónoma de Aragón.

12.00 horas. Apertura del recinto de la muestra.

13.30 horas. Degustación de productos salados.

14.00 horas. Cierre del recinto.

17.00 horas. Apertura del recinto.

Inicio de los pasacalles, a cargo de grupos de diferentes pueblos.

18.30 horas. Degustación de productos dulces.

19.00 horas. Cierre del recinto.

20.00 horas. Final de VI Muestra.

posted by repavalde @ 9:49 AM

mitjançantNoticias de Valderrobres: LA SEXTA MUESTRA DE LA TAULA DE LA SÉNIA SE CELEBRARÁ EN VALDERROBRES.

INAUGURADA LA EXPOSICIÓN DE ESTER GALDÓN

posted by repavalde @ 9:46 AMNoticias de Valderrobres: INAUGURADA LA EXPOSICIÓN DE ESTER GALDÓN.

Pablo José Jodra Arilla, Zoólogo aragonés licenciado en la Universidad de Barcelona, nos explicará porqué acercarse a las montañas del Matarraña a practicar Avistamiento de Fauna silvestre mediterránea.

Dado que las plazas son limitadas, es imprescindible que nos confirme su asistencia llamando al Telf. 978 890 723 ó bien mediante el correo electrónico siguiente: info@encantsdelmatarranya.com.

mitjançantFacebook | Alicientes del turismo de observación de aves en el Matarraña.

Ya está el nuevo disco fabricándose

Hace días que no actualizo, como habréis podido comprobar.
Estos últimos días he estado liado con el diseño del libreto del nuevo disco, cosa que no he hecho por gusto, ya que me ha ocupado mucho tiempo y preocupación, pero cuando el dinero no sobra, los lujos hay que dejarlos aparte.
Además hemos tenido bastantes conciertos todo el verano, Maella, Salou, Esplús, Pueyo, Alcañiz y por último, como traca final, Ainzón, donde tengo que agradecer el buenísimo trato que nos dieron los organizadores y los amigos de “La misa del gallo”, grupo joven que espero que den mucha caña en el futuro. Ahora, a ver si en pilares preparamos algo para presentar el cd.
Dejo como muestra algunas de las partes del diseño para ir abriendo boca.
Además ya están colgadas en el My Space de Azero tres de las nuevas canciones .

Publicado por Jorge Pérez Lorenzo (Kapi) en 9:39 Jorge Pérez Lorenzo (Kapi) blog personal: Ya está el nuevo disco fabricándose.

UN LLIBRE DE LA RIBAGORÇA ES PRESENTA A MENORCA

El Dr. Antonio ESPINO durant la presentació del llibre a la vila de BENAVARRI (juny de 2009). El proper cap de setmana del 25 i 26 de setembre les ciutats de Maó i Ciutadella aculliràn la presentació d’un llibre ribagorçà i una delegació del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans assistirà a l’acte, juntament amb l’autor de la recerca. El llibre “Don Juan Bayarte Calasanz de Ávalos (1622-1689). Un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II” obra del Dr. Antonio ESPINO LÓPEZ, catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, co-editat pel CERIb i Cossetània Edicions dins de la nova “col·lecció Ripacurtia.Humanitats“compta amb els ajuts del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut d’Estudis Ilerdencs, Institut Ramon Muntaner, Institut Menorquí d’Estudis i Institut d’Estudis Baleàrics.

Aquestes presentacions les organitza l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Ateneu de Maó, el Casino 17 de Gener (“Casino Nou) i el CERIb. L’acte esta`rà presentat per l’historiador Joan PONS ALZINA

Les presentacions són les següents:
A l’ATENEU DE MAÓ el divendres dia 25 de setembre, a les 20h
Al CASINO NOU DE CIUTADELLA , dissabte 26 de setembre, a les 20.30h.

tCERIb: UN LLIBRE DE LA RIBAGORÇA ES PRESENTA A MENORCA.

El PP presentará una moción contra la Ley de Lenguas en la Litera

Aquesta “filòloga de la Universitat lliterana de la FACAO”, diu que “No existe acuerdo entre los expertos de que lo que se habla en las comarcas orientales es catalán”. L’ignorància és molt atrevida i no per ser portaveu d’un PPartit ets més llesta o menys. Coneixes els informes al respecte del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Centre d’Estudis Ribagorçans, Iniciativa Cultural de la Franja, Universitat de Saragossa, Real Academia de la Lengua española, Comité d’Experts de la Unió Europea?. Coneixes la carta Europea de lenguas Regionales y minoritarias??? Crec que no, potser abans de parlar tindries que informar-te als experts de la Universitat i no fer cas a aquells que van d’experts: erúdits locals i de filòlegs sense tenir ni el Batxillerat. I deprès parlaràs de polítiques en educació, sense comentaris…

Carles Barrull: El PP presentará una moción contra la Ley de Lenguas en la Litera.

El Bajo Cinca convoca las becas de investigación “Amanda Llebot”

Vota

| Resultado

0 votos

HUESCA.- El Institut d”Estudis del Baix Cinca, centro colaborador de el Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la XX edición de las “Becas de Investigación Amanda Llebot” con el objetivo de fomentar la investigación sobre cualquier tema que tenga como marco de referencia el Bajo Cinca (lengua, historia, geografía, economía, etnología, ciencias…).

El concurso presenta dos modalidades, la convocatoria general y la escolar, cuyos proyectos deberán entregarse antes del 31 de octubre y servirán de base al jurado para asignar las becas que se anunciarán durante la cena que celebra el Institut d”Estudis del Baix Cinca en noviembre. La convocatoria general exige una extensión máxima para el proyecto de 12.000 caracteres y, una vez asignada la beca de 900 euros, el trabajo deberá entregarse antes del 31 de octubre de 2010.

En cuanto a la modalidad escolar, podrán inscribirse todos los alumnos de la comarca matriculados en el segundo ciclo de ESO, Bachillerato o ciclos formativos, de manera individual o colectiva y bajo la dirección de un profesor del centro. En este caso, los estudios deberán tratar sobre cualquier tema referente a el Bajo Cinca pero con preferencia de los contenidos sobre costumbres y tradiciones, con motivo del cincuenta aniversario de la muerte del folclorista Joan Amades. Los proyectos de esta modalidad obtendrán dos becas de 250 euros cada una y los trabajos deberán presentarse antes del 30 de junio del 2010.

El Bajo Cinca convoca las becas de investigación “Amanda Llebot”.

El presidente pasó de largo sobre los graves problemas de corrupción, como los casos de La Muela, sobre todo, y Asael, entre otros; así como de las discrepancias con el PAR; su propio relevo como candidato a la Presidencia de Aragón en 2011; los previsibles cambios en el seno del Gobierno (a la espera de fecha y de acuerdo entre los dos socios de la coalición); el petardazo de Gran Scala, los bloqueos de proyectos legislativos como la leyes sobre las lenguas y las montañas (entre otros); el olvido de la Travesía Central Pirenaica y la reapertura del Canfranc (los nombró sin más); el retraso en la aplicación de la ley de dependencia y la falta de inversiones para la Universidad, por citar algunos ejemplos.

mitjançantAragón.