La Franja

// Artur Quintana i Font

Dissabte 4 de març vam tenir a Ascuma una video-conferència amb el professor franco-canadenc Rémi Carbonneau, catalanòfon d’arrels occitanes i de primera nació, conferència on van prendre part una dotzena de participants. En Rémi ja havia estat entre nosaltres, calcigant terra, l’any 2020 per a documentar-se sobre un estudi comparatiu entre la situació sociolingüística de les llengües sòrab, aragonesa i catalana. Ara a l’abril publicarà a les Presses Universitaires du Québec el llibre Fédéralisme et légitimation des langues minoritaires. Le cas de la Lusace et des Pays Catalans on en 388 pàgines tracta de la situació sociolingüística dels sòrabs i nosaltres. Confiem que el llibre sigui presentat en un lloc o altre del nostre país —al Campus de Saragossa, al d’Osca, a la DGPL?— o traduït, per més que pel fet de ser en francès no ens hauria de ser gaire impediment per a llegir-lo, lectors com som de dues llengües romàniques, si més no.

Comparar el sòrab amb el català pot semblar desproporcionat, perquè els sòrabs amb prou feines són 60.000 persones, amb un coneixement no sempre ple de la llengua, i nosaltres uns 13 milions, que per més que no tots tenim tampoc un coneixement ple de la llengua, superem d’un bon gruix de milions els sòrabs. I tanmateix tenim en comú que tant el sòrab com el català són llengües minoritzades: el sòrab per l’alemany i nosaltres pel castellà, francès i italià, llengües totes que malden per fer desaparèixer les nostres respectives llengües i les cultures que conformen. Això és així actualment, amb una diferència important en el passat: quan el nacionalsocialisme triomfava a Alemanya hi havia el projecte de practicar l’anorreament físic de les poblacions eslaves —i els sòrab són eslaus—, mentre que entre nosaltres durant els diferents governs feixistes a Espanya, França i Itàlia sembla que en tenien prou d’arrabassar-nos la llengua i la cultura que conforma.

La video-conferència anava adreçada a franjatins, i ací sí que la comparació amb el sòrab és ben proporcionada: nosaltres som també unes 60.000 persones i, com ells, amb un coneixement no sempre ple de la llengua. Malgrat la minorització que patim sòrabs i franjatins, es va fer evident que ells estan en molt millor situació que no pas nosaltres, com es va veure ben clar en comparar el nombre de treballadors a l’Institut Sòrab i a la Direcció General de Política Lingüística: a l’Institut hi ha 72 persones, de les quals 25 són fixos i els altres col·laboradors ben pagats —en Rémi n’és un— i a la DGPL, que també treballa per a la llengua aragonesa, quants n’hi ha? A més de l’Institut Sòrab es fan emissions de ràdio i televisió en sòrab, i no pas escarransides o merament testimonials, o ni això, com passa entre nosaltres, i no falta tampoc un teatre estable en sòrab – i ací? Publiquen un diari en sòrab de dalt i un setmanari en sòrab de baix, a més d’algunes revistes, i tenen una important casa editora, la Domowina, força activa en les dues variants de sòrab. A les escoles -guarderies incloses- la llengua vehicular i d’ensenyament, o si ho preferiu la immersió, és en sòrab, mentre que entre nosaltres la immersió és en castellà a tots els nivells. En un punt si que nosaltres estem més bé que els sòrabs: ells es troben dividits en dues variants: el sòrab de dalt i el sòrab de baix, mentre que nosaltres, per més que xapurriadistes, lapaïstes i llengua-ribagorçans malden per esmicolar-nos, només hi ha un català —el cas aragonès és, ara com ara, malauradament, bastant pitjor. Això sí, hi ha tant una única càtedra de sòrab a la Universitat de Leipzig com de català a la de Saragossa. En el nivell simbòlic els sòrabs són de nació sòrab, no alemanya, i nosaltres? A Temps de Franja ja ens havíem interessat de feia temps per la llengua sòrab i la cultura que conforma, com podeu comprovar si seguiu aquests enllaços:

Els sòrabs, la minoria eslava d’Alemanya

El lapaïsme a Soràbia

El professor Rémi Carbonneau

En aquests dos articles també s’hi esmenta el sòrab:

Krabat

Pegida