Source: ENTABÁN SIN REBLAR – ENDAVANT SENSE POR – Lenguas de Aragón
Benvolguts/gudes amics/gues:
A la fi de juliol de 2015 vam assumir la responsabilitat de posar en marxa, des del no-res, la primera Direcció General de Política Lingüística en els gairebé 40 anys de vida de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Sorprendrà que sent una de les competències exclusives de la Comunitat Autònoma (la quarta –de seixanta- per l’ordre sistemàtic que establix l’article 71.4 de l’Estatut d’Autonomia, només per darrere de la pròpia organització de la Comunitat i del Dret foral), mai hagués arribat a existir. No sols això, mai va tindre organitzativament la més mínima rellevància. Des dels anys 80 a penes una persona, s’encarregava de gestionar el dret que estatutàriament es reconeix als parlants d’aragonés i català d’Aragó.
Sense personal, sense pressupost, sense una estructura prèvia i amb una llei (la de 2013) que tots coincidíem a qualificar com a dolenta tècnicament i molt limitada per a l’exercici dels drets que deia reconèixer. Així van ser els primers mesos.
També sabíem que no hi havia una majoria parlamentària suficient per poder tirar endavant una nova llei de llengües més digna, així que vàrem decidir, de comú acord amb el soci majoritari del govern, esprémer-la fins al seu total desenvolupament. Plantejar una modificació legal, no sols era inviable, sinó que a més generaria soroll i ens impediria un treball serè i positiu… I gairebé ho hem aconseguit. Només ens ha quedat pendent el Decret de declaració de les zones i ús davant les administracions públiques, i no perquè no s’hagi fet des de la Direcció General tot el treball necessari per a això. L’expedient es va acabar abans de la finalització de la legislatura, però no va haver-hi el suficient coratge polític pels qui tenien la possibilitat de fer-ho perquè s’aprovés. Ara el programa de govern dels nous gestors planteja modificar a la baixa la llei de 2013. Pel que sembla, amb un carro de rodes quadrades hem fet massa quilòmetres.
I així ha estat realment. En el camp de l’ensenyament s’han aprovat els currículums de totes dues llengües per a totes les etapes educatives, s’ha duplicat el nombre d’alumnes i centres en els quals s’ensenya aragonés i s’han triplicat els docents, fent possible la utilització de l’aragonés com a llengua vehicular en l’ensenyament. En l’àmbit del català s’han aconseguit crear places en les plantilles orgàniques. S’han aconseguit el reconeixement dels estudis de totes dues llengües amb els nivells que preveu el Marc Europeu de Referència per a les Llengües, i s’han convocat, per primera volta en la història, proves de nivell d’aragonés des de l’A2 al C1. Es van recuperar també els seminaris per als docents i els programes educatius. S’ha creat per la Universitat de Saragossa l’Esment de mestre/a d’aragonés en els estudis de Magisteri. No obstant això, per l’oposició del Ministeri d’Educació no ha estat possible crear l’especialitat de mestre d’aragonés, ni incorporar esta llengua a l’Escoles d’Idiomes.
En la promoció i difusió es van recuperar els premis literaris i es van crear els artístics, s’han fet, promogut i donat suport a diversos centenars de publicacions, s’han dut a terme exposicions, el programa Agora x l’aragonés i la Fira del mateix nom i s’ha constituït el Zentro d’Interpretazión de l’aragonés. Es van crear les línies de subvencions i es van establir convenis amb comarques i ajuntaments, així com acords de col·laboració amb més de 60 entitats de tota mena.
Des de la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó hem aconseguit oficialitzar diversos milers de topònims en les seues versions originals en aragonés o català.
També hem aconseguit introduir les llengües d’Aragó en la formació que reben els funcionaris del Govern d’Aragó a través dels cursos que desenvolupa l’Institut Aragonés d’Administració Pública. Al llarg dels últims anys, diversos centenars de funcionaris de tots els nivells has assistit als cursos promoguts per la Director General de Política Lingüística, que puntuaran en els processos de promoció interna com a qualsevol altre curs.
S’ha participat en el projecte europeu LINGUATEC amb el qual s’han aconseguit crear nombroses ferramentes digitals tant per a l’aragonés (especialment) com per al català d’Aragó. La nostra pàgina web (un gran contenidor d’informació, materials educatius i de divulgació i eines que continuarà activa) està a punt d’aconseguir els deu milions de visites.
En l’apartat de recerca és de destacar la creació de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, els cursos en la Universitat d’estiu de Jaca i la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Tot això, i moltes coses més en les quals no em detenc ara, s’ha aconseguit amb un pressupost anual que ha rondat els 300.000 euros, uns 0’20 cèntims per cada aragonés i ha estat possible gràcies a la implicació de moltes persones i associacions a les quals des d’ací vull agrair el seu compromís, el seu treball i el seu amor per les nostres dues llengües minoritzades, com agraisco igualment el treball del reduït equip de la direcció general.
I està també el simbòlic, la qual cosa no es pot quantificar. L’acció conjunta del Govern d’Aragó, ajuntaments, comarques i altres entitats, associacions i institucions ha permès que les nostres llengües hagin estat presents en la societat, hagin arribat als mitjans de comunicació públics i molts parlants hagin perdut la vergonya d’utilitzar-les.
El camí recorregut, reconegut pel Consell d’Europa en el seu últim informe de monitoratge del compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, o pel Baròmetre Calvet de les llengües del món del Ministeri de Cultura de França, ens fa estar moderadament satisfets pel treball realitzat, sabent que queda molt per fer i que en els pròxims anys es pot retrocedir perquè ara ja sabem quina és la diferència entre tenir o no tenir una direcció general de política lingüística. Per això hem demanat formalment al Comitè d’Experts del Consell d’Europa que estigue especialment atent a l’evolució de la política lingüística a l’Aragó.
Per als pròxims anys us convoquem a tots i totes a continuar utilitzant l’aragonés i el català en tots els àmbits de la vostra vida, també en el públic, també en les vostres relacions amb l’administració. És el vostre dret, les lleis us emparen i s’ha de continuar obrint camí per fer realitat el que diu l’article 3.2 de la Llei 3/2013: “Ningú podrà ser discriminat per raó de la llengua”.
ENTABÁN SIN REBLAR, ENDAVANT SENSE POR!
José Ignacio López Susín
Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en funcions.
