La Franja

Source: El ministro Urtasun busca otro destino para Periferias y promete “proteger” el aragonés

Europa Press

El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, ha apostado este lunes en el Congreso por la “urgente” necesidad de “proteger” dos “lenguas minoritarias” como son el aragonés y el asturiano. En su primera comparecencia en comisión, el dirigente de Sumar ha reivindicado la diversidad lingüística del país y ha anunciado una “estrategia conjunta” para trabajar con las comunidades en la defensa de este patrimonio. Además, ha cargado contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox en casos como la cancelación del festival oscense de Periferias y ha desvelado que está en conversaciones con otros municipios para mantener vivo el certamen.

“El catalán, el gallego, el euskera y el castellano son la pluralidad lingüística en España, uno de los grandes patrimonios compartidos, y esa diversidad debe ser objeto de atención prioritaria”, ha subrayado Urtasun, que ha advertido de que “jamás se debe percibir como algo irrelevante y mucho menos como una amenaza”. En ese contexto, el ministro ha abogado por impulsar el aragonés y el asturiano, “dos lenguas cooficiales que están reconocidas por sus estatutos de autonomía y que deben ser protegidas”.

En este sentido, el ministro ha apostado por “mantener una relación fluida” con ambas academias de la lengua y por “trabajar para acordar con las autoridades autonómicas una estrategia conjunta de soporte y difusión y proyección de la diversidad cultural y lingüística de España, reconociendo aquellas instituciones que de manera especial velan por el mantenimiento de esta expresión de riqueza.

Respecto al festival Periferias, cancelado por el PP en el Ayuntamiento de Huesca por exigencia de Vox, el ministro ha manifestado que dicha decisión es una “vergüenza”, y ha acusado a ambos partidos conservadores de “censura”. Además, y a pregunta del portavoz de Sumar en la comisión de Cultura, el aragonés Jorge Pueyo, Urtasun ha desvelado que está “en diálogo” con varios ayuntamientos que quieren “mantener vivo” el certamen, elegido por el Observatorio Cultural de la Fundación Contemporánea como la mejor propuesta del año en la Comunidad.

“En la medida que podamos, el Ministerio colaborará para mantenerlo, estamos en ello”, ha apuntado.

Source: El conveni sanitari entre el Principat i l’Aragó va caducar fa quatre anys, però l’atenció funciona amb “normalitat”

Source: Veïns de la Franja, sense conveni sanitari Catalunya-Aragó des de fa 4 anys: així els afecta

Se’n veuen afectats una vuitantena de municipis limítrofs, i, malgrat que a la primària es treballa com si hi hagués conveni, hi ha disfuncions i problemes amb els hospitals

Un conveni de col·laboració entre Catalunya i Aragó regula des del 2005 l’atenció sanitària dels habitants d’una vuitantena de municipis limítrofs, 35 dels quals són a Catalunya i 46 a l’Aragó.

TV3 ha pogut saber que tant aquest com un altre conveni per atendre urgències i emergències a les zones limítrofes estan caducats.

Malgrat que l’atenció sanitària es manté i està garantida, les queixes es multipliquen a la Terreta, una subcomarca del Pallars Jussà on viuen 150 persones en vuit nuclis habitats.

Per proximitat, reben atenció primària, continuada i urgent, a l’EAP Benavarri, a l’Aragó, i els problemes sorgeixen quan s’han de desplaçar per rebre atenció especialitzada o als hospitals.

Salut assegura que les dues comunitats treballen en un nou conveni per al primer semestre d’aquest any, però el cas és que ara mateix els habitants de la Franja no tenen cap document que els empari.

245 euros per anar de l’hospital de Barbastre al Pont d’Orrit

En Miquel Bernaus té 72 anys i viu al Pont d’Orrit, un poble adscrit a Tremp, al Pallars Jussà, però a 500 metres d’Areny de Noguera, a la Ribagorça aragonesa.

El 8 de desembre va caure per les escales i es va trencar el maluc. La seva dona, Mari Carme Mur, explica que el metge aragonès que el va atendre li va dir:

“‘L’enviaré al nostre hospital de referència, que és el de Barbastre’, i va venir l’ambulància de Benavarri i ens van baixar fins a l’hospital de Barbastre.”

A Barbastre el van operar, però quan havia de tornar a casa, el transport sanitari d’Aragó se’n va desentendre, i, segons explica Mur, quan va trucar a Catalunya:

“Em van dir que el transport valia 245 euros, jo no entenc com un pacient que cobra el que cobra el meu home es pot pagar una ambulància quan ho té tot comptat per arribar a final de mes.”

Al final no van pagar els 245 euros de l’ambulància, perquè van tornar a casa amb el fill, que els va anar a buscar en cotxe.

Convenis caducats el 2020 i el 2022

Dos convenis regulen la coordinació de recursos entre Catalunya i Aragó per garantir l’atenció sanitària a la vuitantena de municipis limítrofs.

Aquesta queixa, i la presentada per una veïna de Sopeira, a la Ribagorça aragonesa, van ser claus per descobrir que els convenis estan caducats.

La infermera del consultori i alcaldessa d’Areny de Noguera, Mireia Codina, explica que aquesta veïna de Sopeira va escriure a Justícia d’Aragó, l’equivalent al síndic de greuges, i per això van saber que el conveni ja no era vigent:

“Aquest conveni que crèiem que estava vigent, ha deixat d’estar-ho, i ningú ens ha informat de res. Nosaltres, aquí, al consultori d’Areny de Noguera, seguim tractant la gent igual, però els hospitals ja no funcionen com abans.”

El gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha confirmat a TV3 que el conveni marc està caducat des del 2020 malgrat que, a efectes pràctics, es continua aplicant.

Assegura que estan treballant amb la Conselleria d’Aragó per renovar-lo i actualitzar-lo “com més aviat millor“.

Una hora i mitja de viatge per rebre atenció especialitzada

La Lídia Enbé viu amb la seva filla a Aulàs, un altre nucli de la Terreta. No han tingut mai metge ni pediatre de referència ni possibilitat d’escollir ambulatori.

Les han visitat a Tremp, a Benavarri i, fins i tot, a Tamarit de Llitera, a una hora i mitja de casa:

“Nosaltres pertanyem a Catalunya encara que estiguem aquí just a la Franja. El més proper i on més anem és al Pont de Suert, és Catalunya, allí hi ha un centre, per tant, el més lògic seria anar al Pont de Suert, però a mi mai m’ho han ofert, sempre he anat allà on m’han dit.”

Malgrat no tenir cap queixa formal sobre aquesta problemàtica, Miquel Abrantes diu:

“Si això passa i realment per proximitat tenen més a prop el Pont de Suert, haurem de reestructurar el flux, estem totalment oberts, i si és necessari ho farem, queda clar.”

Catalunya i l’Aragó no comparteixen l’historial dels pacients

Una altra assignatura pendent és que hospitals i professionals de tots dos costats comparteixin l’historial dels pacients de la Franja per evitar-los més maldecaps dels que ja tenen.

El Departament de Salut mostra total predisposició per trobar una solució malgrat que reconeix que això costarà més de solucionar, perquè els sistemes informàtics dels sistemes sanitaris de Catalunya i d’Aragó són diferents.

Programa del MAGAZIN del dissabte 27 de gener de 2024
MONOGRÀFIC DEDICAT A LA VILA DE MAELLA
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:05.- Sintonia i presentación del magazine monogràfic sobre la vila de Maella. (5 minuts)
11:05-11:20.- Roser Quintana Zapater, guia turística de Maella (15 min)
11:20- 11:35.- José Ángel Poblador Barceló, president de la cooperativa San Lorenzo. (15min)
11:35-11:45.- Pedro José Ruiz Ricart, president Penya Taurina. (10 min)
11:45- 11:55.- Associació de dones “La Mano de Ella”. (10 min)
11:55-12:05.- Deports Ángel Gracia Viver (10 min)
12:05- 12:15.- Antonio José Piazuelo Bondía, agutzil de Maella. (10 min)
12:15-12:35.- Pedro Losada Solans, mestre jubilat i especialista local en història i arqueologia. (20 min)
12:35-12:50.- Joaquín Emilio Bondía Pinós, president de la Frutícola Maellana . (15 min)
12:50- 13:05.- José Manuel Gargallo Tivor, de la Societat de caçadors. (15 min)
13:05- 13:15.- Sara Albesa, carnicería i plats cuinats . (10 min)
13:15- 13:35.- L’institut IES Baix Matarranya. Patricia Puyo Pinós, cap d’estudis. (20 min)
13:35-13:50.- Virginia Rufín Barberán, concejala de festes. (15 min)
13:50- 14.- María Elena Bondía Pinós, alcaldesa de Maella. (10 min)
Participants: Roser Quintana, José Ángel Poblador, Pedro José Ruiz, Ángel Gracia Viver, Antonio José Piazuelo, Pedro Losada, Joaquín Emilio Bondía, José Manuel Gargallo, Sara Albesa, Patricia Puyo, Virginia Rufín, María Elena Bondía, Miguel Ángel Ruiz, Marcos Calleja, Yolanda Abad i Elías Satué

Un llop blanc va matar lo seu rader xiquet a Pena-roja al que ara coneixem com la Creu del Llop. La documentació del moment aporte el nom, lo mas i l’edat d’un total de quatre criatures d’entre 9 i 14 anys que va matar al terme en menys d’un any. Los atacs encaixen en un drama encara major, perquè durant cinc anys va matar «varios niños de los pueblos de Cataluña y Aragón: Pauls, Arnes, Mirabet, Horta, Cretas, Torredelcompte, Peñarroya, etc.». Feu-tos una idea: masovers que es troben davant un llop que va matant les seues cries. Òbviament, cinc caçadors ixen a per l’animal i l’exterminen l’any 1839. Continuar llegint… Lo llop i les seues creus (I) (Viles i gents) | Viles i Gents

Source: Torrevelilla construirá dos nuevas viviendas para jóvenes en su antiguo cuartel

Source: Sigrid Schmidt von der Twer: «He fotografiado 6 décadas de transformación»

Source: VOX enmienda os PG’24 d’o PP en Aragón, con l’emparo de PAR y TE, pa eliminar os radius 20.000 € de l’Academia aragonesa de la Lengua. |

No contents amb l’eliminació de la Direcció General de Política Lingüística, VOX ha esmenat els Pressupostos 2024 del PP, que han gaudit del suport de PAR i Teruel Existe, per eliminar la Càtedra Johan Fernández d’Heredia, i sobretot el reduït pressupost que el PP concediria a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (20.000 €).

Pressupost ridícul, en comparació dels d’altres Acadèmies del nostre voltant;

-Euskaltzaindia gaudeix de 7,7 M€ de govern basc i diputacions fins a ’24, més aportacions de Navarra 200 K€, o Ministeri d’Educació 333K€ a PG’23.

-IEC (Institut d’Estudis Catalans) sol comptar amb uns 10M€ anuals de pressupost, dels quals 6,4M€ aporta la Generalitat, i en els darrers PG’23 també 333K€.

-Quantitat està igual a l’aportada a la Reial Acadèmia Galega als PG’23, o els 50K € per a l’Acadèmia de la Llingua Asturiana.

A hores d’ara encara desconeixem la raó per la qual el govern PSOE-UP es va negar a aportar subvenció a l’Acadèmia aragonesa en aquests mateixos PG’23.

Quantitats necessàries per al català a Aragó, però més que més per a una llengua com l’aragonès, declarada per la UNESCO en greu perill de desaparició, i amb cap altre ajut per estudiar-lo.

Però tot aquest greuge no seria tant si no sabéssim que l’Institut Cervantes va comptar amb 174 M€ de pressupost a ’21, més el pressupost de la RAE (ampliat en els últims anys, i després del rescat del Govern Sánchez el 2019 amb més de 5M €), a més de les subvencions d’Ajuntaments i Governs com l’aragonès a aquesta Institució, amb què Javier Lambán ens va enlluernar en l’escenificació amb el rei d’Espanya del 2021. (donació de lèxic aragonès a l’espanyol inclosa).

No fa tant de temps, 9 anys, que els organismes internacionals i europeus alertaven sobre la situació de desemparament en què es trobaven llengües com l’aragonès, en greu perill de desaparició i amb una inversió discriminatòria de només 2 cèntims per habitant en llengües pròpies de Aragó (aragonès i català), 24.700 € cada any. (2014- Rudi).

La situació inversora continua estant lluny de les seves llengües minoritzades veïnes, 1’5 Mill € que sol pressupostar el govern Asturià, 7 Mill. del govern Gallego, els 2 Mill. Navarro o 4,7 Mill. valencians, que a més compten amb les ajudes dels 111 Mill. € d’Euskadi o 93,5 Mill. € de Catalunya per a les mateixes llengües.

És per això que encara ens sorprèn més les declaracions de la formació d’ultradreta: en afirmar que aquestes partides seran substituïdes per altres de destinades a “la defensa de la unitat d’Espanya, …”.

Anuncien “accions de promoció i desenvolupament d’estudis i recerques sobre la història d’Espanya i Aragó, la llengua espanyola i la realitat de la Nació Espanyola. Impuls del seu coneixement i reivindicació de la Nació Espanyola”, així com “suport les entitats que el divulguin i fomentin”. Com si tot això encara no es fes, amb grans pressupostos des de l’Estat Espanyol, i les ja empobrides arques aragoneses.

A més de les citades quantitats en publicitat, el nou quadripartit aragonès transferirà aquests pressupostos esmenats a un nou subconcepte per valor de 57 K€ per a la planificació del projecte “Aragón Reino de la Luz”, que molt ens temem serà un déjà vu de l’exposició “Fernando II de Aragón. El rey que imagino España y la abrió a Europa” de la legislatura de Luisa Fernanda Rudi.

La trajectòria anticultural tomatada és la mateixa que la començada a l’Ajuntament d’Osca amb l’eliminació del Festival Perifèries, oa Saragossa amb l’eliminació de l’Oficina de l’aragonès ja fa 4 anys, quan VOX va entrar amb PP a l’Ajuntament. Vox està intentant eliminar qualsevol manifestació cultural pròpia d’Aragó, i substitueix partides com aquestes, o fins i tot redueix partides de la Direcció General de Patrimoni, amb l’únic objectiu de dirigir el «Plan para la defensa de España».

Source: Valderrobres escucha los esperados dichos de ‘El Bicho’ en un San Antón abarrotado

Tots hem pogut veure la virulència a la que s’ha arribat en les protestes davant la seu del PSOE a Madrid.  S’ha creat un precedent que en algun moment ens podem penedir. Una majoria de gent de manera pacífica, i molts de manera molt poc pacífica han estat protagonistes d’unes manifestacions amb caràcter d´encalçament que no s´havien vist mai. S’ha pogut observar una fauna humana que semblava estar amagada o al menys domesticada: ultranacionalistes, feixistes, nazis, ultracatòlics com Hazte Oir i altres i sectaris del  Yunque, o gent com els de Desocupa, molt potenciats per televisions com Tele5 com si fossin herois nacionals. Tot això envoltat per les proclames a la rebelió de gent com Abascal, instant a la desobediència a la policia. I darrere d’aquesta fauna ideòlegs com Ayuso, Aguirre o el gran tòtem: Aznar. Continuar llegint…La guerra de Ferraz | Viles i Gents

La preparació del “belen” era una de les ocasions grans de la infància, just abans d’escomençar les vacacions de Nadal. Ne teníem un de plàstic en les peces clau: un portal en la sagrada família, vaca i burra i un angelet damunt; un altre àngel ficat en equilibri a un arbre davant de tres pastorets al voltant d’una foguera; dos pastors més grans, un en una ovella al coll i l’altre en un feix de llenya; ovelles grans i xicotetes; i els tres reis, los seus camells i patges. Primera generació de la família que en tenia un, lo nostre pare l’havia comprat a Tortosa. En los anys, s’hi van anar afegint figures de diferents formats i estils: ponts, molins, una aiguadera i el seu cànter, gallines, un pou, un carro de dos bous units per un jou, més pastors, més ovelles, palmeres i inclús un caganer que mos va dur una tia que vivia a Barcelona. Continuar llegint… Pessebres trencats de Terra Santa | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 9 de desembre del 2023)

He tingut la sort de passar el pont de la Constitució (ai, la Constitució…) en una vila de la província de Sòria, i un cop em disposava a escriure la columna cresolaire me n’he adonat de la manca d’internet i de qualsevol tipus de connexió disponible. Com pot ser que en ple 2023 i amb una llei de servei universal vigent, no hi hagi Internet aquí? Com pretenem alentir la despoblació, promoure la igualtat entre territoris o posar en valor els nostres pobles? Vivim en una era digital on l’accés a la informació s’ha convertit en un component vital del nostre dia a dia. El dret humà a la informació i expressió troba en internet el seu aliat més poderós, permetent la recerca, recepció i difusió de missatges de manera global. Continuar llegint… L’accés a Internet: ¿un Dret Humà? | Viles i Gents