La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Profesores e investigadores de la Universidad de Zaragoza se suman a una declaración en defensa del aragonés y el catalán en AragónResponden así a las afirmaciones del presidente Jorge Azcón, que señaló a finales de enero que en Aragón “no se habla catalán”
Zaragoza
Alrededor de 250 investigadores y profesores de la Universidad de Zaragoza han firmado ya una declaración en la que defienden el reconocimiento e interés del catalán en Aragón y de la lengua aragonesa. Lo hacen tras las últimas afirmaciones del presidente Jorge Azcón, en las que señalaba – el pasado 31 de enero – que en Aragón “no se habla catalán”. Este próximo miércoles, día 21 de febrero, se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna.
Esta declaración académica recuerda que el catalán y el aragonés son materias docentes en varios grados de la propia Universidad de Zaragoza, y con investigadores que participan en proyectos financiados a nivel estatal.
En sus estudios, estos expertos analizan su perspectiva lingüística, histórica y social. A esto se suma los Cursos de Verano o las publicaciones de la propia editorial universitaria. Otras monografías y artículos académicos dan cuenta de estos estudios.
Uno de los impulsores de este manifiesto, el sociólogo Natxo Sorolla, remarca que “tanto el catalán como el aragonés forman parte de la docencia de la Universidad de Zaragoza, hay diferentes grupos de investigación y son lenguas que forman parte de la vida cotidiana, como la plataforma de gestión en línea se puede elegir tenerla en catalán o en aragonés”. Son dos lenguas que “no son ajenas a la comunidad académica”.
Recuerda Sorolla que “el conocimiento científico y académico que tenemos sobre estas lenguas las denomina históricamente como ‘catalán’ y ‘aragonés'”. Así, “estas afirmaciones sobre que no existe o no se habla en catalán en Aragón confrontarían con la realidad del mundo académico”.
En esta declaración añaden que negar esta realidad vulnera la Carta Europea de las Lenguas regionales o minoritarias y temen que el Gobierno de Aragón intervenga en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua.
Cabe recordar que el acuerdo de gobernabilidad PP – Vox, que facilitó que Jorge Azcón fuera proclamado presidente, incluye la revisión de la ley de uso, protección y promoción de las lenguas.
Programa del MAGAZIN del dissabte 24 de febrer de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
A les 11:15 parlarem amb Víctor Taberner Barriendos, concejal de cultura, esports i festes de l’Ajuntament de Favara del “I Concurs per a la Portada i Contraportada del llibre de Festes de Sant Roc 2024.
11:45-11:55.- Teatre radiofònic. El grup de teatre MAUSOLEO de Favara, presenta l’obra “LOS SORDOS”, d’autor anònim. Actrius: Hortensia Carceller, Mª Carmen Aranda, Tere Costa i Pilar Vidal.
11:55- 12:30.- Àgora. “El dia internacional de: els llibres, la ràdio, la dona, els refugiats…” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Cicle sobre les drogues. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Pedro Martínez, naturalista.
13:25-13:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
13:40-14.- Entrevista al favarol Alejandro Villalba. Va estudiar CTA (Control i tecnología dels aliments). Actualment treballa a la industria del formatge “La Pardina”.
Participants: Víctor Taberner, Hortensia Carceller, Mª Carmen Aranda, Tere Costa, Pilar Vidal, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Pedro Martínez, Michel Campanales, Alejandro Villalba, Marcos Calleja i Elías Satué
Source: Matarranya: vida d’una llengua quasi invisible – Lletraferit
Vall de roures, Matarranya © C. FenollosaViatge a la comarca aragonesa fronterera amb València i Catalunya, on la llengua s’amaga
| 15/02/2024 | 
3 min, 5 seg
En el carrer que avança cap al pont medieval i la part antiga de Vall-de-roures hi ha un mural que diu: Yo parlo chapurreau. El rètol, al costat, indica Avenida de la Hispanidad. Acaba en la Plaza Autonomía de Aragón, després de creuar l’Avenida de Madrid i la Calle Lope de Vega. Tots els rètols estan en castellà. De camí, en un dels ponts de la carretera, he llegit una altra pintada més subalterna que deia: Jove, utilitza la llengua! Les dos fan referència a la mateixa: al valencià-català. Ací es parla molt paregut a com es fa a Morella o Tortosa. Fins fa pocs anys era la majoritària d’esta comarca, el Matarranya, la part més meridional de l’anomenada Franja d’Aragó, territori al qual pertany oficialment. El despoblament de jóvens i la immigració dels últims vint anys estan inclinant ara la balança cap al castellà.
En 1984, dèsset alcaldes de la Franja –inclòs el de Vall-de-roures– signaren la Declaració de Mequinensa. Era molt clara i senzilla: reconeixien que “dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d’Aragó”; rebutjaven “les denominacions despectives de ‘chapurreau’ i d’altres paregudes”; declaraven la urgència de la normalització de l’idioma; en proposaven l’ensenyament optatiu, “per ara en fase experimental”; es comprometien a fomentar-ne l’ús públic en “retolació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc.”; i, finalment, es declaraven “plenament conscients” que “la integració cultural i política d’Aragó” no seria possible sense que tots els aragonesos reconegueren com a pròpia “la riquesa cultural i lingüística de la Franja”.
El carrer Pla, a penes llegible, en el poble de Cretes © C. Fenollosa.
Quaranta anys després, la llengua encara viu i se sent, però quasi no es veu. No és oficial i continua sent optativa. Vora el 90% d’alumnes en fan classe, això sí, tot i que en pobles com Vall-de-roures és fora de l’horari lectiu. Dinem allà, en la part nova. La carta només està en castellà, com en la majoria de restaurants del Matarranya –i de València–. A la vesprada visitem Cretes. Té una església plateresca que fa goig. Després passem per Calaceit, igual de tranquil·la i discretament majestuosa, i on la pedra, al sol, pren el mateix color de pa acabat de coure. Dos xiquets juguen amb un patinet. Ho fan en la seua llengua materna, la nostra. És ja de nit quan arribem a la Freixneda. L’ajuntament és una meravella renaixentista en un plaça porticada. Fa fred i no hi ha ningú. En la part alta queden les ruïnes del castell i d’un cementeri sense tombes. En tornar a Vall-de-roures sopem en un bar. Uns hòmens, que també parlen la mateixa llengua, beuen a la barra i pressionen en castellà a la cambrera sud-americana, que aguanta estoica la seua conversa estúpida. Els turistes sopen en les taules. En la televisió, mentrestant, fan el futbol.
Carles Fenollosa (València, 1989) és filòleg i escriptor. És coautor del llibre Créixer sense Maradona i ha publicat la novel·la Narcís o l’onanisme, Premi Lletraferit 2018, i l’assaig Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians.
//Pep Espluga Trenc
El Poble Espanyol de Montjuïc és una d’ixes estranyes obres que els humans d’esta part del món fan de tant en tant. La història és coneguda: al caliu dels preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 es va decidir construir un espai que representés l’arquitectura popular de les diferents regions d’Espanya. Un espai singular i desconcertant, que va ser dissenyat com una obra efímera però que, malgrat totes les calamitats passades, encara està dempeus. El cas és que, des de fa uns mesos, al Poble Espanyol de Montjuïc s’hi pot veure l’exposició titulada “Un viatge fotogràfic: La construcció del Poble Espanyol”, que n’explica tot el procés constructiu i les circumstàncies en les que es va fer. Encara sou a temps de veure-la perquè té voluntat de ser permanent, com el propi conjunt arquitectònic. Continuar llegint… La Franja i el ‘Poble Espanyol’ de Montjuïc » Temps de Franja
// Patrici Barquín
Lo fang ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i, inclús, podríem dir que, anteriorment a la història de la humanitat, també la no humanitat ha tingut al fang com a company d’aventures i, concretament, lo fang pastat ha estat un company humil i inseparable de la espècie humana.
Adés que la espècie humana habités lo món dels vius, és a dir, quan no era i no tenia entitat i el que ja era, era (buf, lo so Parmènides sempre m’ha donat mal de cap); va passar que un tal Jhavè, que tampoc tenim tant clar si era perquè no era engendrat, tot i que sí perfecte (un moment que me prenc una aspirina i torno). Hola, he tornat i, tot i no trobar-me massa catòlic, continuo dient que el tal Jahvè va anar a pastar fang, i pastant pastant, no sé si de cansat que estava o perquè ja tenia clar el que volia fer: va bufar i va crear l’home amb l’únic objectiu, a curt termini, d’arrencar-li una costella per a fer una dona. Coses de les matèries primes de fer coses que, pel que sembla, encara no estaven prou desenvolupades. Després la història s’enreda i passen molts esdeveniments que no venen al cas, perquè el que volia explicar era això del fang que ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i de la seua no història perquè el que és, és i el que no és… Continuar llegint… Pastar fang » Temps de Franja
// M Llop
La tarda del quinze de febrer plovia a Saragossa, era una pluja lleugera, agradable. Caminava lentament; no volia arribar a l’Alfageria on seria testimoni, una altra volta, de la caiguda legislativa de la llengua que parlem a l’Aragó Oriental. Durant els últims vuit anys s’han aconseguit progressos importants en relació amb les llengües minoritzades a la nostra comunitat: Creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, d’una Direcció General de Política Lingüística, reconeixement de la nostra literatura reactivant els Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc. Continuar llegint… Crònica d’una mort anunciada » Temps de Franja
Source: El Día Internacional de la Lengua Materna en el Campus de Huesca | Campus de Huesca
El Campus de Huesca –que acoge las enseñanzas de Lengua Aragonesa de la Universidad de Zaragoza- se une al Día Internacional de la Lengua Materna de la Unesco. Cada 21 de febrero se celebra esta jornada internacional impulsada por las naciones Unidas con el objetivo de sensibilizar sobre la necesidad de preservar el patrimonio lingüístico y cultural de la humanidad. “Educación multilingüe: un pilar del aprendizaje intergeneracional” es el lema de la edición de 2024.
Mesa redonda: “El aragonés, el marketing y el turismo. Reflexiones a partir del
libro ‘Paisaje lingüístico aragonés’ “
Ciclo del Día Internacional de la Lengua Materna en el Campus de Huesca
Actividad del programa en Dirección Comercial de la Facultad de Empresa y Gestión Pública
Facultad de Empresa y Gestión Pública de Huesca (plaza de la Constitución, 1)
21 de febrero, 9 horas
Con la participación de los profesores del Campus de Huesca de Unizar Pau Jordán (Marketing e Investigación de Mercados), Francho Nagore (Diploma en Filología Aragonesa y exdirector de las escuelas de Empresariales y de Turismo de Huesca) y Javier Martínez (Didácticas Específicas, y coautor del libro ‘Paisaje lingüístico aragonés’); y la de Alberto Gracia (coautor del libro ‘Paisaje lingüístico aragonés’ y maestro)
Conferencia/presentación de libro: “A poesía en aragonés: Espiello de Zertezas”
Con Antonio Andreu, autor del libro; Paz Ríos Nasarre y Francho Nagore Laín, docentes del Diploma de Especialización en Filología Aragonesa del Campus de Huesca
Ciclo del Día Internacional de la Lengua Materna en el Campus de Huesca
Actividad del programa del Diploma de Especialización en Filología Aragonesa
Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (calle Valentín Carderera,4)
21 de febrero a las 19:30
Presentación de los libros: Adaptación y pilotaje de la encuestra de usos lingüísticos de la Franja (català d´Aragó) al caso aragonés, de Antonio Eito Mateo y Chaime Marcuello Servos (Unizar); y El aprendizaje del aragonés en la vida adulta. Un estudio cualitativo sobre las representaciones del alumnado, de Iris Orosia Campos Bandrés, María Jesús Colón Castillo y Rosa Tabernero Sala (Campus de Huesca-Unizar)
Con los autores y José Domingo Dueñas, profesor del Campus de Huesca y director de la Cátedra Johan Ferrández D´Heredia de Lenguass Propias y Patrimonio Inmaterial de Aragón
Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (calle Valentín Carderera,4)
26 de febrero, 19 h
Exposición: “Arias lingüisticas d’Aragón e de l’aragonés”
Autor: Francho Nagore Laín, profesor del Campus de Huesca
Facultad de Empresa y Gestión Pública de Huesca (plaza de la Constitución, 1)
Del 1 al 29 de febrero de 2024
Del 8 al 29 de febrero de 2024
Exposición: “O nuestro charrar / El nostre parlar”
Autoras: Iris Orosia Campos Bandrés y Delia Tello López
Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (calle Valentín Carderera,4)
Del 8 al 29 de febrero de 2024
Organiza: Campus de Huesca de la Universidad de Zaragoza (con la participación de Vicerrectorado, Diploma de Especialización en Filología Aragonesa, Cátedra Johan Ferrández d’Heredia,Facultad de Empresa y Gestión Pública, y Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación)
Si preferiu on line: Aquí teniu l’enllaç per rebre la invitació: https://forms.gle/DwUdXZadW3HDpLbN7
A favor: PSOE-CHA-TE-IU-Podemos
En contra: PP-Vox-PAR
