La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSe me ocurren pocas relaciones donde el tren sea más competitivo que el tramo Caspe – Faió-La Pobla. https://t.co/FGDUBVXATG pic.twitter.com/jax8eVTDJZ
— Diego P.📍 (@sputnk) March 13, 2024
- Entrevista a José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent
10.03.2024 – 21:40
Tal com va passar el 2013, el govern de l’Aragó, format pel PP i Vox, ha tornat a atacar frontalment el català. L’executiu ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística i el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. De fet, el president, Jorge Azcón, ha negat públicament que a l’Aragó es parli català.
Això ha causat una reacció popular i política a la Franja de Ponent. L’Ajuntament de Mequinensa va organitzar un acte reivindicatiu en defensa de la llengua bo i aprofitant el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa, i el conseller de Cultura aragonès d’aleshores, José Bada, va demanar de normalitzar l’ús i l’ensenyament del català.
Per analitzar aquesta resposta, parlem amb José Ramón Noguero, fundador i coordinador del Moviment Franjolí, una plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent, tant a les xarxes socials com amb campanyes de sensibilització lingüística.
—Fa dues setmanes, es va commemorar el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa. D’ençà de llavors, s’ha avançat en el reconeixement de la llengua catalana a l’Aragó o s’ha anat enrere?
—La fita principal de la Declaració de Mequinensa va ser la implantació de l’ensenyament voluntari del català. Actualment, es fan tres hores setmanals de català a les escoles i instituts de la Franja. També hi ha uns quants instituts que apliquen programes bilingües. Això permet que l’alumnat pugui obtenir un nivell oficial de català i, el més important, pugui escriure i llegir en català, cosa que, per exemple, a mon pare li costa molt. Als joves de la Franja no ens poden dir que no parlem català. L’hem estudiat. Ara bé, no s’ha aconseguit ni la toponímia bilingüe, ni que els plens dels ajuntaments siguin en català. En alguns llocs se’n fan… però si hi ha un regidor castellanoparlant, ja és impossible. En definitiva, hem avançat, malgrat que no tant com voldríem.
—L’acte que es va fer a Mequinensa va reivindicar la llengua catalana enfront dels atacs del govern aragonès format pel PP i Vox. Com valoreu aquesta resposta?
—Em sembla bé que la gent del territori es mogui per la llengua. Ara, en l’acte es va insistir molt en el fet que som a l’Aragó… I ja ho sabem! No cal reafirmar-nos com a aragonesos cada vegada que volem defensar el català. Som a l’Aragó. Ho posa al DNI. Els que han d’acceptar que la llengua catalana és també de l’Aragó són els qui ho neguen.
—És un esforç clar per a deslligar-se políticament del Principat.
—Sincerament, no cal dir-ho cinquanta vegades. Sabem perfectament d’on som i què parlem. És indubtable que la gent de la Franja de Ponent vol pertànyer a l’Aragó. A més, els catalanòfobs no ho entendran per més que els ho expliquis. A vegades sembla que hem de demanar permís per ser aragonesos i parlar català, que és el que hem fet tota la vida. Com si encara fóssim en una dictadura. Doncs no, som en una democràcia i hem de fer respectar els drets lingüístics. Fa vint anys que hauríem d’haver reformat l’Estatut d’Autonomia i haver convertit el català i l’aragonès en llengües oficials a les zones on es parlen.
—Fa dos mesos, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu?
—No té raó. A la Franja es parla català des de fa gairebé mil anys. De fet, va ser introduït durant la reconquesta. La negació sorgeix de l’anticatalanisme que tenim a l’Aragó. Ja va passar el 2013 amb la llei de llengües que van impulsar Luisa Fernando Rudi, del PP, i el Partit Aragonès (PAR), en què anomenaven al català com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO). Però no la van poder implantar, perquè tothom es va negar a anomenar-la així.
—Com han estat rebudes aquestes paraules a la Franja de Ponent?
—No gaire bé perquè és tornar a allò que ja havia passat fa deu anys. A la Franja no hi ha cap problema ni amb la llengua, ni amb la condició administrativa. Som un territori fronterer i ens interessen tant la banda aragonesa com la catalana. Molts tenim família i relacions a banda i banda. Busquen un problema on no hi és.
—Ara mateix, el català s’ensenya en els centres de primària i secundària com a assignatura optativa. Creieu que existeix el risc real que desaparegui?
—Dependrà molt dels pares i els professors. Si els pares volen que continuïn les classes i, com va passar el 2013, els professors es neguen a aplicar les directives, des de Saragossa no podran aturar res. Ara mateix les classes són voluntàries. Les cursa el 90% dels alumnes perquè volen. Això és un 90% de famílies que volen aprendre la seva llengua. Pensa que per a aspirar a poder estudiar o treballar a Catalunya, cal acreditar un nivell de català. Per tant, no sé si s’atreviran a enfrontar-se a aquesta gent, malgrat que Vox és molt Vox.
—El Moviment Franjolí què reclameu als polítics en matèria lingüística?
—Que s’asseguin en una taula i apliquin el que diu la ciència. Han de fer cas als lingüistes i als dialectòlegs. Els polítics són els únics que creen aquesta batalla.
—Creieu que aquesta bel·ligerància contra la llengua pot implicar un vot de càstig contra la dreta a la Franja de Ponent?
—Encara queden tres anys per a les pròximes eleccions, de manera que és complicat de fer-ne una previsió. Però mirant enrere, el 2013, moltes agrupacions locals del PP i el PAR ja es van haver de significar contra la llei de llengua que aquests mateixos partits impulsaven a les Corts. No podien dir a la gent del carrer que parlaven LAPAO. Era ridícul. I els va afectar. Ajuntaments importants, com ara el de Fraga i el de Castellonroi (Llitera), van passar de mans de la dreta al PSOE. Per tant, sí que hi ha un vot de càstig a la Franja. Però cal dir que les coses han canviat molt. Ara també hi ha Vox, el nombre de parlants de català ha baixat i ha arribat força immigració. Ja veurem si això fa canviar les coses.
—Els partits polítics fan prou per defensar el català a l’Aragó?
—Ho fan sempre amb la boca petita. El PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA) defensen el català perquè no tenen cap més remei. Temen que aparegui un altre partit a la zona que els desplaci. Val a dir que la CHA es mou més per l’aragonès.
—En les dues legislatures anteriors, precisament eren el PSOE i la CHA els qui tenien la majoria a les Corts. Han fet prou per blindar la llengua?
—En vuit anys de govern, han regulat una mica l’ensenyament, alguna coseta de toponímia, però poca cosa més. Van trigar sis anys a constituir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. No podien haver fet res més? Hem trigat vuit anys a aconseguir el que ara perdrem en un any.
—Pot sorgir cap alternativa política a la Franja de Ponent centrada a defensar la realitat lingüística?
—És complicat. Va existir Convergència Democràtica de la Franja, lligada a Convergència Democràtica a Catalunya, i no se’n van sortir. A Calaceit (Matarranya) hem tingut molts anys Entesa per Calaceit, que penja d’Esquerra Republicana. Però si et fixes en les eleccions europees del 2019, els partits catalanistes van rebre uns sis-cents vots… Amb això no aspires a entrar a les Corts de l’Aragó.
—Per què costa tant de vertebrar aquestes opcions polítiques a la Franja?
—No hi ha una connexió real entre les comarques de la Franja. Entre el Baix Cinca i el Matarranya hi ha una barrera per la manca d’infrastructures, que són vitals per a la connexió entre les persones. Les carreteres són en molt mal estat, tampoc hi ha una connexió directa amb ferrocarril, ni una línia de bus. La relació entre els pobles és més horitzontal, de Fraga amb Lleida o de Vall-de-roures amb Tortosa o Alcanyís, que no pas vertical.
Programa del MAGAZIN del dissabte 16 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Què és per a tu la vida?Què és una bona vida?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Els “ÒSCARS”. Lifo Ros
13:25-13:40.- Retalls d’història. Paco Doménech, historiador.
13:40-14.- Entrevista a Álex García, periodista de ARAGÓN RADIO, especializado en deporte, principalmente Balón Cesto.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Alberto Balaguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Paco Doménech, Álex García Gómez, Marcos Calleja i Elías Satué
La filóloga y docente ha obtenido el Premio de Investigación del Centro Internacional del Español por ser la mejor tesis doctoral analizando la causalidad del español
¿Cómo te sientes al recibir este reconocimiento?
Muy contenta y satisfecha porque la tesis doctoral es un camino complicado, solitario, y este reconocimiento es un impulso. La Universidad de Salamanca es una de las universidades con más prestigio, que te reconozcan es una suerte. También implica publicar mi tesis doctoral en la editorial de la Universidad de Salamanca y poder dar allí una conferencia.
Analizas la forma de expresar el castellano, ¿cómo es el trabajo?
Investigo como los hablantes de castellano expresan la relación entre causas y consecuencias, los eventos causales, y cómo la manera de describir estos eventos hace que asignemos la responsabilidad de lo que pasa.
¿Qué nos permite saber?
Nuestra lengua materna influye en como pensamos, es muy interesante, sobre todo, para cuestiones de Lingüística Forense o identidad cultural.
Por ejemplo…
En el español utilizamos «se me ha caído» versus «lo he tirado». Cuando decimos lo primero, mostramos que lo hemos hecho sin intención. En otras lenguas no pasa porque no tienen esa estructura. Influye en la manera en que responsabilizamos. Se ha comprobado en mis estudios que los hablantes de castellano al utilizar «se me ha caído» ven menos intencional y, por tanto, menos responsable a quien lo ha hecho sin querer. Hablantes de inglés responsabilizan igual a las personas que lo hacen queriendo o sin querer.
¿Vemos en el lenguaje reflejado la manera de ser de los españoles?
Sí, se ha comprobado que nuestras leyes, sobre todo jurídicas, se fijan a la hora de, por ejemplo, asignar culpabilidad o penas, si ese delito se ha hecho de manera intencional, premeditada o no. Dependiendo si consigues demostrar que lo has hecho con una intención u otra, las penas serán diferentes en nuestro sistema jurídico. Hace que nos fijemos mucho en si alguien lo ha hecho a propósito o no.
Además de qué decimos, ¿influye el cómo?
Nuestros gestos dan más información de lo que pensamos, y con ellos no podemos engañar porque es inconsciente. En mi tesis doctoral hablantes nativos describían los eventos que veían, y cuando veían que había sido accidental, hacían gestos en primera persona, sin embargo, cuando ese mismo empujón había sido sin querer, las manos no las solían mover tanto. Nos muestra como la gestualidad marca también la intencionalidad, y esto no se había estudiado en español.
Compaginas la tesis con conferencias por todo el mundo, eres un altavoz de la lengua y también de Alcañiz.
Estoy muy orgullosa, siempre digo que vengo de Teruel, de Alcañiz, estoy muy contenta y orgullosa. La lengua castellana me fascina y hago promoción y defiendo las lenguas propias de Aragón, el catalán y el aragonés. Es una suerte vivir en una comunidad multilingüe en la que se da cabida a las lenguas.
Das clase en Huesca de aragonés, ¿qué importancia tiene llevar el aragonés y el catalán a las aulas?
Es una suerte, es abrir la mente a la diversidad lingüística. Muchas veces por cuestiones políticas nos cerramos, y no hay nada malo en hablar más de una lengua. Se ha demostrado que cuantas más lenguas hablas desarrollas más capacidad cognitiva y más conexiones neuronales. Pero además, porque hablar una lengua es pensar de una manera, influye en nuestra cultura y es una experiencia cultural, forma parte de nuestra identidad. Es algo valiosísimo que hay que impulsar.
Pero no es tu lengua materna, has decidido aprenderla después.
Ha sido una experiencia superbonita porque descubres palabras que dices que vienen del aragonés y es una maravilla.
¿Cómo se llega hasta ahí?
Gracias a mi familia que me ha apoyado muchísimo. He tenido la suerte de que me han dado alas para estudiar lo que quisiera, aunque muchas veces se considera que filología no tiene salidas. Con muchos consejos y apoyo empecé a hacer la tesis doctoral de una manera altruista. Me encanta investigar, descubrir más allá de lo que pasa en las lenguas que hablamos y poco a poco me fui enamorando de esta profesión.
Llop i humans, com l’aigua del Matarranya: negociació! (i II) (Viles i gents, Natxo Sorolla)
març 11Natxo Sorolla
(Viles i gents, publicat a La Comarca, 8/3/2024)
(Primera part: Lo llop i les seues creus (I))
Que el llop torno als Ports de Beseit, un segle després que el vam extingir, encén debats entre els que volen la seua recuperació i els que temen los atacs al seu bestiar. I tots tenen raó. Lo llop té el seu paper en mantindre la biodiversitat. I és un depredador. Lo llop té cares i creus. Com qualsevol espècie, també natres los humans.
Los últims anys hi havie sobrepoblació de cabra montesa als Ports que plantegen problemàtiques per als cultius. Però si hi ha molta densitat permet que s’estengue a altres territoris. La presència del llop ajudarie a regular les poblacions d’esta cabra. I el llop ibèric arribe aquí quan ha pogut eixir del racó cantàbric a on l’havíem reclòs, allà a on a alguns ja els pareix que n’hi ha massa. I és probable que aquí acabo creuant-se en lo llop itàlic, que de la pressió de quedar-ne només un centenar d’exemplars, s’ha acabat recuperant gràcies a que als humans mos ha entrat (una mica) lo coneixement i protegim mínimament les espècies amenaçades. Si es creuare aquí la parella de llops ibèric i itàlic, diversificarie l’embut genètic que afronte l’espècie. Però este equilibri entre espècies només és possible ajustant i tornant a ajustar. Allà s’ha desequilibrat, aquí n’hi ha una mica massa…
L’equilibri entre el llop i els humans també requerix ajustar les mides. O si ho voleu: negociació, negociació, i negociació! No oblidem que el llop també represente un perill per al bestiar domèstic. Los atacs de llops a ovelles no són estranys. I crec que l’essència està en trobar un (difícil) equilibri entre la protecció del bestiar i els pastors, i la conservació del llop. I és que qui alguna cosa vol, alguna perra li coste. No podem fer pagar als pastors lo preu de conservar el llop. Cal millorar les defenses davant lo depredador, i incrementar les indemnitzacions pels atacs de llops. I evitar a tota costa que qui pateix mals sigue qui pago els costos del llop.
Cal promoure la col·laboració entre pastors, administracions, ciutadans conscienciats i científics per a elaborar estratègies de protecció de l’economia i el llop. I si cal, arribar a acords per a liquidar els exemplars de llop que de manera recurrent ataquen lo bestiar. I cal conscienciar a la població sobre la importància del llop per al medi ambient, a l’estil de Rodríguez de la Fuente, i donar-li un valor econòmic. Potenciar el turisme per a l’ataüllar el llop i les seues llegendes pot ser un atractiu per al turisme de qualitat, com ho fan a Somiedo en l’onso. Tenim un repte important, i el camí no és fàcil. Però com ja ham demostrat gestionant l’aigua del Matarranya, la voluntat, les bones idees, lo diàleg, la negociació, i els acords són possibles. Aixina que a la faena!
¡Notición! #Albricias
El documental "En o corazón d'as luengas: los fablants" está nominado a la Categoría General de los VII Premios @espiellofest Agora x l’aragonés, organizados por el Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe.ℹ️🔗https://t.co/mQwv96zAnr pic.twitter.com/E4osrrijLe
— Grupo de Acción ICON (@Accion_ICON) March 6, 2024
Programa del MAGAZIN del dissabte 9 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:15-11:25.- Volem felicitar al Xef Rubén Martín i a tot el seu equip del restaurant La Torre del Visco , per l’obtenció del seu primer SOL de la GUIA REPSOL, que s’afegeix a l’estrella Michelin Verda obtinguda el 2022.
11:45-11:55.- Premi al grup de teatre maellà “Teatre Matarranya”. Santiago Alexanco, president.
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Els videojocs, quin invent!!! “. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25-13:40.- Neus Valls, psicòloga.
13:40-14.- En el dia “Internacional de la Dona” parlarem amb Mari Tere Valls, presidenta de Les Dones Favaroles, Raquel LLop, María Valimaña i Amparo Calleja.
Participants: Rubén Catalán, Santiago Alexanco, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Neus Valls, Mari Tere Valls,Raquel Llop,María Valimaña, Amparo Calleja, Marcos Calleja i Elías Satué