(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de juny del 2024)
En l’adveniment de les eleccions europees de juny de 2024, Europa s’enfronta a un escenari carregat de desafiaments inèdits que amenacen la seva cohesió democràtica. Un dels temes que ressalta especialment en aquest context –i que ens afecta de manera directa– és el tractament de les llengües minoritàries, com el català, en les institucions europees. Malgrat les promeses repetides, com les del PSOE que suggerien un suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea, la realitat és que aquesta qüestió continua “encallada”. La falta d’avanços concrets demostra una vegada més que les promeses en períodes electorals sovint es queden en l’aire sense materialitzar-se. Paral·lelament i segons els diversos baròmetres electorals, observem un augment preocupant de l’extrema dreta a Europa, una tendència que sens dubte pot afectar negativament la diversitat cultural i lingüística del continent.Continuar llegint…Juny incert a Estrasburg –i arreu | Viles i Gents
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentPublicat a La Comarca el 30 de maig del 2024)
L’altre dia estava present en una conversa en la qual participaven persones del poble d’una certa edat i alguns altres més pròxims a la meua. Los més grans es referien en tota naturalitat a determinades partides del terme municipal pel seu nom (Los Vilars, lo Pinyeral, la Serena, Vernola…), mentre que alguns dels més joves se’ls quedaven mirant incrèduls per no poder ubicar aquelles parts del terme municipal del seu poble a les que els altres feen referència. Algun inclús va confessar en veu baixa que mai havie sentit aquells noms.Continuar llegint…Topònims | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de maig del 2024)
Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho demanessen. Les de l’Alt i Mitjà Isàvena no ho van demanar. L’any 1997 es va introduir l’ensenyament de l’aragonès a les escoles i ben aviat la de les Paüls demanà l’ensenyament, no pas del català com corresponia, la llengua pròpia i històrica de les Paüls, sinó de l’aragonès que no n’és ni pròpia ni històrica. Les escoles d’Isàvena i Lasquarri, seguint l’exemple de la de les Paüls, també demanaren més endavant l’ensenyament de l’aragonès. La Conselleria d’Educació va estar d’acord amb aquests nyaps, sense fer cabal de les denúncies d’aquesta situació del tot contrària als dictàmens dels romanistes especialitzats en aragonès i en català, i que van des de Saroïhandy, Alcover, Griera, Krüger, Moll, Alvar, Coromines, Haensch, Veny, Sistac, Nagore, Moret H. i MT., Francino, Latas, …Continuar llegint… Ensenyar català com a aragonès | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de maig del 2024)
Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van pontenciar sobre tot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient crear l’estat israelià. Malgrat que molts jueus no n’estaven d’acord (ni ho estan) per raons diverses, un cop expulsats els habitants indígenes, es van quedar els nous vinguts. Els invasors no van obligar als palestins a fugir, ja que es podien quedar en el territori del nou estat, clar que sotmesos a la nova autoritat, com ciutadans de segona i amb els drets molt retallats. La propaganda del nou estat va ser que els palestins van marxar motu proprio per por a patir una guerra. En resum: 700.000 palestins van haver de marxar, sobre tot dels territoris de Jerusalem i Tel Aviv. Aquest fet és anomenat pels palestins Nakba (desastre, catàstrofe en àrab). Nosaltres tenim dos termes molt concrets: 1ª fase, invasió; 2ª, neteja ètnica. Aquest és l’origen del conflicte actual. Continuar llegint… Nakba | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 17 de maig del 2024)
L’agricultura de sembradura és avorrida. No dic que no done faena, dic que done faenes poc variades, repetitives i concentrades en determinades èpoques de l’any. Llaurar, sembrar i recol·lecció. I així any rere any. La producció de gra és quasi un monocultiu a la major part de la província de Terol, que, degut al clima dur derivat de l’altitud, no pot cultivar pràcticament cap altra collita. Ara creix la truficulturaContinuar llegint…Agricultura avorrida | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de maig del 2024)
D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació en allò que pensava, ere culpa meua. Soc d’eixes persones de la zona del Matarranya que, primer per estudiar i ara per treballar, fa anys que no viuen diàriament al poble. Vaig sempre que puc, tots els caps de setmana possibles i, encara així, hi ha alguna cosa que s’ha trencat, un fil prim que, en algunes ocasions, he sentit que es trencave i me deslligave de les meues arrels, d’allò que sempre he considerat casa meua i que tantes voltes m’ha ressonat al cap que senzillament soc d’ací, per molts anys que porta vivint fora, vivint lluny.Continuar llegint…Forasteres a casa | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 10 de maig del 2024)
Sempre és trist el moment en què es deixa una casa. Podem pensar que sols és un espai, però és molt més que això. És un lloc on s’han viscut moments, on s’han compartit emocions i s’han creat records que perduraran per sempre.
M’ha sobtat, en passar per davant d’algunes d’aquestes cases abandonades, observar com el temps sembla haver-s’hi aturat. El calendari penjat a la paret, amb el mes encara marcat des de la darrera vegada que algú va habitar aquell espai, és com una fita temporal que ens recorda tot el que va ser i tot el que ara ja no és. Continuar llegint…El darrer full del calendari | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 10 de maig del 2024)
30 d’abril de 1945. Mussolini penja cap per avall al mig de la plaça major de Milan. Hitler és mort al seu búnquer de Berlin. La guerra ha acabat. Europa és, d’ara en avant, en pau. Encara que a l’est i al sud ens toqués esperar una mica més, podríem situar aquí l’inici del que coneixem com a Europa democràtica. Aquella que Fukuyama va titllar de ser «la fi de la història»; lo triomf de la socialdemocràcia sobre el totalitarisme. Continuar llegint…Hi haurà un dia en que tots… | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de maig del 2024)
Mireu el món i veureu el que passa. Conflictes amb guerres hi ha a Gaza, Ucraïna, Sudan, Birmània i una llarga llista més. El resultat de totes elles és la mort de soldats, civils, nens i persones grans –el resultat més cruel de tots–; destrucció d’estructures socials i econòmiques; fre o endarreriment del desenvolupament econòmic dels països en conflicte i distorsions a nivell mundial o regional. Tot i que, les guerres i conflictes armats produeixen resultats més que positius per alguns, els fabricants i proveïdors de material bèl·lic i els especuladors. I a més es permeten donar lliçons de moralitat i pacifisme. Coneixeu cap país –governs i institucions públiques– que dediqui tots els esforços exclusivament a resoldre els conflictes i a detenir les guerres? Jo no.
Continuar llegint… Les guerres que ens envolten | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 3 de maig del 2024)
El títol d’avui, com bé saben els centenars de membres de les associacions de la Franja, que ja el tenen a les mans, fa referència a un llibre-disc molt recent que porta per títol: «Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte». Amb música nostra i vuit lletres del gran poeta de Pena-roja, que ens va deixar ara fa trenta-cinc anys després d’escriure una obra monumental que el situa entre els autor més grans de la nostra llengua.
La primera de les cançons, amb lletra meua, està pensada per situar el nom del poeta i la seua magna obra, al centre geogràfic i cultural de les terres i viles del Matarranya absolut. Primer pas per apropar l’obra immensa de D. L. al centre de la cultura aragonesa, donant prestigi també a les moltes obres que es publiquen en la nostra llengua, el català d’Aragó. La lletra de la cançó que tanque la gravació, la hi vaig dedicar fa vint anys a Desideri i conta les virtuts d’una masovera com les que vivien als masos del Tastavins, quan el poeta ere un çagalet que corrie i jugava per l’era del mas del Molinar. Continuar llegint… Muntanyes del Matarranya | Viles i Gents
Source: Sixena encara tancat | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
A principis d’aquest mes de juliol la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades –a Catalunya diuen espoliades pel 155– del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard. El cas és que allò que hauria hagut de ser un tancament d’uns mesos a comptar de l’agost del 2022, no hi ha cap seguretat que s’obri al públic el primer trimestre del 2025, segons va anunciar la directora general de Patrimoni Cultural, Gloria Pérez. “La complexitat dels treballs ha estat el motiu del retard” va manifestar. Ara, cada quinze dies només es poden visitar algunes estances del monestir. El que crida més l’atenció és que no ha tingut lloc cap protesta o reclamació per part de la ciutadania aragonesa en veure’s privada de la possibilitat de contemplar les peces d’art o els objectes històrics durant un període de temps tan llarg. L’eufòria i les preses per visitar les obres d’art “rescatades” dels museus de Catalunya després d’anys de litigis judicials, resolts sempre “curiosament” a favor d’Aragó, s’han anat apaivagant perquè el més important és que les obres d’art ja hi són a l’Aragó i no hi són a Catalunya. Al marge de les controvèrsies judicials finalitzades o pendents de resolució ferma”, la Justícia d’Aragó vol conèixer l’estat de guarda i custòdia –permeteu-me la llicència– dels béns. Cal recordar que la sentència amb referència a les pintures de la Sala Capitular està recorreguda i pendent de sentència ferma del Tribunal Suprem. Encara que el Tribunal Suprem resolgui a favor del govern d’Aragó, les raons tècniques i artístiques pesen i pesaran força. Resistirien aquestes pintures un desmuntatge, un trasllat i un altre muntatge a Sixena? Qui es responsabilitzaria de l’operació? Tècnics competents sempre l’han desaconsellada. L’art hauria de ser independent de la política de la justícia i de qualsevol fòbia.
José Miguel Gràcia
