L’Associació Literària i Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura convoquen l’11è Certamen de microrelats Javier Tomeo de temàtica social, 2024-2025.
A la convocatòria hi ha una categoria en català, en col·laboració amb ASCUMA, adreçada a les persones nascudes o residents al Baix Aragó Històric (Matarranya, Bajo Aragón i Baix Aragó-Casp), la franja catalanoparlant d’Aragó i les comarques catalanes i valencianes properes al Matarranya.
En les cinc categories convocades, els microrelats seleccionats cada mes s’aniran publicant a Compromiso y Cultura d’octubre a juny. Els premis i accèssits es faran públics el juny de 2025 i es publicaran.
Les bases i el cartell els podeu consultar al web de Poiesis.
Bases i el cartell del XI Certamen de Microrelats Javier Tomeo de temàtica social 2024-2025 que acaben de publicar l’Asociación Literária y Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura, d’Alcanyís, en què hi ha una categoria en català, en col·laboració amb ASCUMA, adreçada a les persones nascudes o residents en el Baix Aragó Històric, la franja catalanoparlant d’Aragó i les comarques catalanes i valencianes al voltant del Matarranya.
En les cinc categories convocades els microrelats seleccionats cada mes s’aniran publicant en Compromiso y Cultura d’octubre a juny. Els premis i accèssits es faran públics al juny de 2025 i es publicaran.
Les bases i el cartell també es poden consultar en https://asociacionpoiesis.blogspot.com/2024/08/convocado-el-xi-certamen-de.html
Viles i gents, publicat a La Comarca (2/8/2024)
Natxo Sorolla
Quina llengua parlen a Suïssa? Un pot bloquejar-se i preguntar: «lo suís no és cap llengua, no?». A algú altre li pot vindre al cap que «Suïssa és multilingüe. Parlen alemany, francès… italià… i no sé quina més». I efectivament, la quarta és lo«romanx», una llengua que a les nostres orelles mos sone a un italià en moltes paraules paregudes a les nostres. Però Suïssa no és «tan» diversa lingüísticament com per a haver-se guanyat esta fama. A principis de segle XX los que parlaven alemany eren una gran majoria, aproximadament un 70%. Al voltant d’un 20% parlaven francès, i entorn d’un 8% parlaven italià. I el romanx són uns 60.000 parlants, com la població de la Franja, representant menys de l’1% de la població de la confederació.
I és que la minoria més potent, la francòfona, té un volum similar a la cinquena part de la població que vivia als territoris catalanoparlants d’Espanya també a principis del segle XX. Los parlants d’italià són equivalents a la desena part de la població que vivia a Galícia. I els parlants de romanx poden ser equivalents a qualsevol de les altres llengües parlades a Espanya: occità, aragonès, o asturià. Però cada realitat ha seguit camins oposats.
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents
Diuen que no hi ha hivern sense fred ni estiu sense calor. Quan arribe esta última, una de les solucions més efectives per sufocar-la és remullar-se a l’aigua, com pot ser la del riu. Als pobles que en tenim, sabem bé lo que és això, igual que ho sabien los nostres avantpassats. Continuar llegint… Del riu a la piscina | Viles i Gents
Vall-de-roures ha passat de tindre quatre carnisseries obertes al mateix temps a no tindre’n cap, un canvi operat entre els primers anys vuitanta del segle XX i l’actualitat, al mateix temps que la seua població passava de 1.900 habitants a 2.500. Mentre la demanda de carn i dels seus derivats creixia per damunt del 25%, d’acord amb l’augment de la població, l’oferta tradicional d’estos productes ha caigut un 100%. A començaments dels anys vuitanta, els supermercats no existien o existien en una versió embrionària, mentre que ara son la principal forma d’omplir la cistella del consumidor.Continuar llegint…Sense carnisseries | Viles i Gents
Any 1757. Victor Mirabeau, filòsof il·lustrat francès, inventà una paraula que es tornaria clau poques dècades després: «civilització». El concepte es va estendre com la pólvora als cafès intel·lectuals francesos, alemanys, britànics o espanyols. De repent, Europa havia descobert una forma per identificar-se a ell mateixa: el món civilitzat.Continuar llegint…Bàrbars i civilitzats | Viles i Gents
En un món cada vegada més connectat i divers, les festes locals reflecteixen la riquesa cultural que ens envolta. Amb una població que abraça diverses tradicions, creences i costums, les celebracions festives esdevenen punts de trobada on les diferències es converteixen en oportunitats d’enriquiment i comprensió.Continuar llegint…Un viatge cultural a través de les festes | Viles i Gents
Matí de Sant Joan / abans que eixire el sol, / mos vam alçar del llit / i vam anar a la Font. Mos vam rentar la cara / com un bateig d’amor. Aquell ventet fresquet / i aquell raig d’aigua clara / van trencar la dolçor / d’aquella nit sagrada».
Així comença el poema d’amor que Desideri Lombarte va escriure l’estiu de 1981 quan només tenie 44 anys i ja estave abocat a la màxima intensitat creativa perquè ere ben conscient del seu delicat estat de salut. Havie d’aprofitar el temps i ho va fer tan bé que quan la mort el va enxampar, el 1989, ens va deixar un munt de llibres i de treballs de poesia, investigació, teatre, etnografia… que en fan un referent essencial de la cultura aragonesa en català.Continuar llegint…Matí de Sant Joan, 2024 | Viles i Gents
En molts pobles petits estan traient els bars, i això representa una pèrdua enorme per a les comunitats locals. El bar no és només un lloc on prendre una cervesa o un cafè; és un centre de reunions, de trobada, un lloc on es comparteixen notícies, alegries i tristeses.Continuar llegint… Sense bar | Viles i Gents
No patiu, no m’he passat (encara) al catalanglish. Senzillament he fet una fusió de les paraules ‘ànima’ i ‘animal’, ambdues amb el mateix origen: animam, terme llatí que denominava tant l’ànima (substància espiritual distinta del cos físic) com l’alè o respiració que ens distingeix dels vegetals.
La nostra tradició monoteista afirma que el creador només va creure oportú de dotar d’ànima els homo sapiens. Per contra, moltes religions —més antigues que la nostra— atorgaven a les bèsties qualitats espirituals. És possible que si haguéssim conservat aquesta visió de la vida, no se’ns passaria pel cap que la tortura d’un animal fos un espectacle.Continuar llegint…Ànimals | Viles i Gents
