Els noms dels pobles de la Franja

set. 18

michael kors handbags outlet

michael kors handbags

nike roshe run mens

Oakley sunglasses outlet

louis vuitton bags

Propostes toponímiques per als nuclis de població de la Franja

Document en pdf sobre les Propostes toponímiques per als nuclis de població de la Franja.

Presentem una arreplega (no exhaustiva) de les grafies proposades per als topònims dels pobles de la Franja. És un llistat a on apareixen pobles de llengua catalana (la majoria del
llistat), de l’àrea de transició entre l’aragonès i el català (alguns estan marcats) i alguna vila de llengua aragonesa. No és un llistat amb l’adscripció dels municipis a un domini lingüístic. Només es proposa una grafia del topònim en català. Si voleu conèixer l’adscripció dels municipis podeu visitar esta altra pàgina.

	Institut d’Estudis Catalans	Lleis de Comarcalització	Martínez Ferrer (6)	Francho Nagore (llistat)	Francho Nagore (avantpr.)	Castellà (lleis de comarc.)
Alt Matarranya i Mesquí
1	Aiguaviva de Bergantes	Aiguaviva de Bergantes	Aiguaviva	Aiguaviva de Bergantes	Aiguaviva de Bergantes	Aguaviva
2	Arenys de Lledó	Arenys de Lledó	Arenys de Lledó	Arenys de Lledó	Arenys de Lledó	Arens de Lledó
3	Bellmunt de Mesquí	Bellmunt de Mesquí	Bellmunt	Bellmunt	Bellmunt	Belmonte de San José
4	Beseit	Beseit	Beseit	Beseit	Beseit	Beceite
5	Calaceit	Calaceit	Calaceit	Calaceit	Calaceit	Calaceite
6	Canyada de Beric, la	la Canyada de Beric	Canyada de Veric, la	Canyada de Veric, la	La Canyada de Beric	La Cañada de Verich
7	Codonyera, la	la Codonyera	Codonyera, la	Codonyera, la	La Codonyera	Codoñera, la
8	Fondespatla (1)	Fontdespatla	Fontespatlla	Fondespatla	Fondespatlla	Fuentespalda
9	Fórnols de Matarranya		Fórnols	Fórnols	Fórnols	Fórnoles
10	Freixneda, la	Freixneda, la	Freixneda, la	Freixneda, la	Freixneda, la	Fresneda, la
11	Ginebrosa, la	la Ginebrosa	Ginebrosa, la	Ginebrosa, la	Ginebrosa, la	Ginebrosa, la
12	Lledó d’Algars	Lledó	Lledó	Lledó	Lledó	Lledó
13	Massalió	Massalió	Massalió	Massalió	Massalió	Mazaleón
14	Mont-roig de Tastavins	Montroig	Mont-roig	Mont Roig	Mont-roig	Monroyo
15	Pena-roja	Pena-roja de Tastavins	Pena-roja	Pena-roja de Tastavins	Pena-roja de Tastavins	Peñarroya de Tastavíns
16	Portellada, la	La Portellada	Portellada, La	Portellada, La (2)	Portellada, La	Portellada, la
17	Cretes	Queretes	Queretes	Cretes / Queretes	Cretes / Queretes (	Cretas
18	Ràfels	Ráfels	Ràfels	Ràfels	Ràfels	Ráfales
19	Sorollera, la	Cerollera (no sabem si es tracta de l’absència de denominació bilingüe, o s’adopta la forma catalana de “Cerollera“)	Sorollera, la	Sorollera, la	Sorollera, la	Cerollera, la
20	Torredarques	Torredarques	Torredarques	Torredarques	Torredarques	Torre de Arcas
21	Torre del Comte, la	la Torre del Comte	Torre-del-compte	Torre del Compte	La Torre del Compte	Torre del Compte
22	Torre de Vilella, la	Torre de Vilella	Torre de Vilella, la	Torre de Vilella, la	La Torre de Vilella	Torrevelilla
23	Vall de Tormo, la	La Vall del Tormo	Vall del Tormo, la	Vall del Tormo, la	La Val del Tormo	Valdeltormo
24	Vall-de-roures	Vall de Roures	Vall-de-roures	Val-de-roures	Vall-de-roures	Valderrobres
25	Valljunquera	Valljunquera	Valljunquera	Valljunquera	Valljunquera	Valjunquera
Baix Matarranya
30	Faió	Faió	Faió	Faió	Faió	Fayón
31	Favara de Matarranya	Favara	Favara	Favara	Favara	Fabara
32	Maella	Maella	Maella	Maella (2)	Maella	Maella
33	Nonasp	Nonasp	Nonasp	Nonasp	Nonasp	Nonaspe
Baix Cinca
40	Fraga	Fraga	Fraga	Fraga (2)	Fraga	Fraga
40.1			Barri de la Llitera
41	Mequinensa	Mequinensa	Mequinensa	Mequinensa	Mequinensa	Mequinenza
42	Saidí	Saidí	Saidí	Saidí	Saidí	Zaidín
43	Torrent de Cinca	Torrent de Cinca	Torrent de Cinca	Torrent	Torrent de Cinca	Torrente de Cinca
44	Vilella de Cinca	Villella de Cinca	Vilella de Cinca	Vilella de Cinca	Vilella de Cinca	Velilla de Cinca
Llitera
50	Albelda	Albelda	Albelda	no apareix	Albelda	Albelda
51	el Campell	el Campell	Alcampell	Alcampell / El Campell	Alcampell	Alcampell
52	el Torricó	el Torricó	Altorricó	El Torricó / Altorricó	El Torricó	Altorricón
53	Baells	Baells	Baells	Baells (2)	Baells	Baélls
54	Valldellou	Valdellou	Baldellou	Baldellou (2)	Baldellou	Baldellou
55	Camporrells	Camporrells	Camporrells	Camporrells (2)	Camporrells	Camporrélls
56	Castellonroi	Castellonroi	Castillonroi	Castellonroi	Castellonroi	Castillonroy
57	Peralta de la Sal	Peralta de Calasanz (k)	Peralta de la sal	Peralta de Calassanç (2)	Peralta de Calassanç	Peralta de Calasanz
58	Sant Esteve de Llitera	San Estaban de Litera (k)	Santisteve de Llitera	Sant Esteve de Llitera	Sant Esteve de Llitera	San Esteban de Litera
59	Tamarit de Llitera	Tamarit de Llitera	Tamarit de la Llitera	Tamarit de Llitera	Tamarit de Llitera	Tamarite de Litera
59.1			Algaió
59.2			Melusa
60	Vensilló	Vensilló	Vencilló	Vencilló	Vencilló	Vencillón
61	Sanui i Alins	Azanúy-Alins	Azanuí – Alins	Zanui	Zanui-Alins (5)	Azanuy – Alíns
61	El Dr. Ramon Sistac proposa a la seua tesi la grafia Çanui perquè respecta la pronunica del català general i també la del propi dialecte que fa una interdental sorda. Tot i això, el català modern rebutja l’ús de la Ç inicial. És per això que Coromines, i també Sistac, proposen la grafia Açanui, que és la que nosaltres utilitzarem.
Ribagorça
70	Areny de Noguera	Areny de Noguera	Areny	Areny	Areny	Arén
71	Benavarri	Benavarri	Benavarri	Benavarri	Benavarri	Benabarre
71.1			Ciscar
71.2			Calladrons
71.3			Purroi de la Solana
72	Bonansa	Bonansa	Bonansa	Bonansa (2)	Bonansa	Bonansa
73	Castigaleu		Castigaleu	Castigaleu (2)	Castigaleu	Castigaleu
74		Castilló de Sos*
74	Estopanyà	Estopanyà	Estopanyà	Estopanyà	Estopanyà del Castell	Estopiñán del Castillo
75		Isábena (k)	Isàbena	No apareix (2). A la pag. 90 apareix Isábena (4)	Isàvena	Isábena
75.1	Pobla de Roda, la*		Pobla de Roda*	Pobla de Roda*
75.2			Serradui
76	Lasquarri*	Lascuarre (4)*	Lasquarre*	Llasquarri*	Lasquarri*	Lascuarre*
77	les Paüls	Laspaúls	Laspaüls	Les Paüls	Les Paüls	Laspaúles
77.1			Suïls
78	Monesma i Queixigar	Monesma i Caixigar	Monesma i Queixigar	Monesma i Queixigar	Monesma i Caixigar	Monesma y Cajigar
79	Montanui	Montanui	Montanui	Montanui	Montanui	Montanúy
79.1			Aneto
80	Pont de Montanyana	Pont de Montanyana	Pont de Montanyana	Pont de Montanyana	Pont de Montanyana	Puente de Montañana
81	Sopeira		Sopeira	Sopeira (2)	Sopeira	Sopeira
82	Tolba	Tolba	Tolba	Tolba	Tolba	Tolva
83			Torlarribera	Torlarribera	Torlarribera
83.1			Villacarli
84	Beranui	Veracruz (7)	Veracruz (7)	Beranui	Veracreu	Veracruz
85	Viacamp	Viacamp i Lliterà	Viacamp i Llitera	Viacamp i Lliterá	Viacamp i Lliterá	Viacamp y Litera

S’han remarcat les
denominacions que hem considerat preferents. Davant el dubte han tingut
preferència les formes proposades per l’Institut d’Estudis Catalans, i en segon
lloc, per les lleis de comarcalització. En algun cas s’ha considerat més
adequada la forma proposada per altres autors, com el cas de Zanui – Sanui. També s’ha
considerat preferent la forma viva quan la disjuntiva era entre el nom simple
(Mont-roig) i el nom complex (Mont-roig de Tastavins), deixant a part altres
criteris com la diferenciació amb altres viles del domini lingüístic. Així ha
quedat, per exemple, Mont-roig i Pena-roja de Tastavins.

* Estos municipis són
classificats com a pertanyents a l’àrea de transició entre el català i
l’aragonès a la llista de los noms dels municipis de la Franja aprovada per la
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en la seua reunió de 15 de
desembre de 1995.

(1) Artur Quintana empra la forma Fondespatla en base
a la següent explicació: “El mismo origen (moçàrab) tiene el nombre del pueblo de Fondespatla, donde estamos ante las voces latinas fauces, con el significado de
“paso estrecho, desfiladero” y spathula, ésta con el significado de “risco pequeño“. La versión castellana del nombre de esta localidad
del Alto Matarranya sería el de “(lugar situado en un) paso estrecho entre pequeños riscos”.

(2) Al llistat de Francho
Nagore no hi apareix el nom d’algunes viles que si que apareixen després en la
reproducció de l’avantprojecte de llei de llengües del mateix llibre. A tots
ells coincideix la grafia catalana amb l’oficial castellana, i tenint en compte
l’encapçalament per a les viles aragoneses que diu”(…) seguntes ista tabla
d’equibalenzia con respeuto
á ra denominazión (sólo i metemos os que tienen bella diferenzia d’escritura u prenunzia)”
s’ha copiat la denominació de l’avantprojecte.

(3) Apareix com Cretes i s’afegeix amb un peu de pàgina
“Tamién se gosa escribir
Queretes”

(4) Possiblement es tracta d’ una denominació únicament
en castellà

(5) A ormino se gosa meter Sanui, con S-, o que parixe una escuentradizión en un monezipio en do charran un catalán de transizión ta l’aragonés que tien interdental fricatiba xorda
(“zeta”). Si se metese con s- ye de dar que cambiarba en l’orden alfabetico.

(6) Martínez Ferrer [1995:193] “En los cuadros
siguientes, así como en el
resto del trabajo, hemos utilizado
los topónimos autóctonos, a
la hora de referirnos a las comarcas
o localidades aragonesas en
las que se habla (o conoce
en mayor o menor grado)
alguna forma específica de aragonés o catalán.

En otro lugar (Martínez,
1987) HEMOS PROCURADO ESBOZAR NUESTRO PUNTO DE VISTA SOBRE LA FORMA EN QUE
DEBERÍA PRODUCIRSE LA OFICIALIZACIÓN DE LOS TOPÓNIMOS VERNÁCULOS. lOS NOMBRES UTILIZADOS aquí representan
un intento, no extento de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o aquéllas
para las que convendría reunir nuevos
datos. Se trata de un tema complejo, si se intenta al mismo tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso normalizador que pudiese desnaturalizar las formas propias. En definitiva, debería tratarse de topónimos que opuedan ser asumidos por los hablantes, siendo acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización.”

En otro lugar (Martínez,
1987) hemos procurado esbozar
nuestro punto de vista sobre la forma en que debería producirse la oficialización de los topónimos vernáculos. Los nombres utilizados
aquí representan un intento, no exento
de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables,
o aquéllas para las que convendría
reunir nuevos datos. Se trata de un tema complejo, si se
intenta al mismo tiempo
evitar castellanismos y huir
de un exceso normalizador
que pudiese desnaturalizar
las formas propias. En
definitiva, debería tratarse
de topónimos que puedan ser
asumidos por los hablantes,
siendo acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización.”

(7) Cal fer constar que l’única forma de composició de topònims de municipis
agregats, en català, és mitjançant l’ús de la conjunció copulativa
“i”. És per això que recomanem l’ús de “Beranui i Calvera“. Si es vol un ús oficial haurà d’emprar-se “Veracruz” i no l’hipotètic
“Veracreu”.

Veracruz. Código INE: 22246. Creado por fusión de Beranúy y Calvera (1966), con capitalidad
en Beranúy. Decreto

1780/66, de 16 de junio (BOE Nº173, de 21-7). Entidades de
población de Aragón y sus habitantes en los Censos de 1857 a 2001. Veracruz. Código

Textos de Referència
Institut d’Estudis Catalans	http://www.aragonesasi.com/libros/mun-Franja2.htm
Lleis de Comarcalització	https://www.lafranja.net/?page_id=988
Martínez Ferrer	Martínez Ferrer, Juan [1995] Bilingüismo y enseñanza en Aragón. Edizions de l’Astral, Consello d’a Fabla Aragonesa, Ligallo de Fablans de l’Aragonés i Associació Cultural del Matarranya. [p. 195]
Francho Nagore	Nagore Laín, Francho [2001] Os Territorios lingüísticos en Aragón. Saragossa: Rolde de Estudios Aragoneses. Llistat -> pàgines 7 i 8. Text de l’Avantprojecte de Llei de Llengües -> pàgines de la 89 a la 91.
Castellà	https://www.lafranja.net/?page_id=988

lafranja.net Natxo Sorolla, 2003

La Franja

Els noms dels pobles de la Franja

Comments

Pàgines

Entrades recents

Comentaris recents

Categories

Arxius

Categories

Meta