http://www.michaelkorsbagoutletbag.us
michael kors handbags
nike clearance sale
cheap Oakley sunglasses
louis vuitton handbags outlet

Municipis catalanoparlants a Aragó: La Franja

Lo llistat que aquí presentem és fruit de la necessitat de delimitar les viles de llengua catalana de la Comunitat Autònoma d’Aragó. Per això es necessari forçar la creació d’un límit entre les viles de llengua catalana i les de llengua aragonesa i castellana. Però este límit no és tan clar i marcat com podria parèixer, i per a entendre millor la complexitat podeu escomençar amb l’obra de R.Sistac.

Hi ha explícita vocació d’incloure l’àrea de poblacions de la “zona de transició” o “zona de difícil classificació” (entre el català i l’aragonès) per dos raons de pes:

  • Segons menudes referències, la situació sociolingüística d’esta àrea és especialment preocupant.
  • La seua situació d’equidistància obliga a ambdós dominis lingüístics a mostrar una especial preocupació.

L’origen de les delimitacions està en este altre llistat de denominacions que compta amb viles dels dominis lingüístics català i aragonès i que només fixa les diferents propostes toponímiques, no l’adscripció lingüística.

MATARRANYA, MESQUÍ I BERGANTES
BAIX CINCA
RIBAGORÇA
1 Aiguaviva de Bergantes 40 Fraga 70 Areny de Noguera
2 Arenys de Lledó

40.1

 Barri de la Llitera 71 Benavarri
3 Bellmunt de Mesquí

40.2

 Miralsot

71.1

 Aler
4 Beseit 41 Mequinensa

71.2

 Calladrons
5 Calaceit 42 Saidí

71.3

 Ciscar
6 Canyada de Beric, la 43 Torrent de Cinca

71.4

 Purroi de la Solana
7 Codonyera, la 44 Vilella de Cinca 72 Bonansa
8 Fondespatla
LLITERA
 73 Castigaleu
9 Fórnols 50 Açanui [Alins s’adscriu a l’aragonès] 74 Estopanyà
10 Freixneda, la 51 Albelda 75 [Graus – Aragonès]
11 Ginebrosa, la 52 El Campell

75.1

 Güel
12 Lledó 53 Baells

75.2

 [Torres del Obispo – aragonès ]
13 Massalió 54 Camporrells 76 Isàvena
14 Mont-roig 55 Castellonroi

76.1

 Esdolomada
15 Pena-roja de Tastavins 56 Peralta de la Sal

76.2

 Pobla de Roda, la*
16 Portellada, la 57 Sant Esteve de Llitera

76.3

 Serradui
17 Queretes 58 Tamarit de Llitera

76.4

 [Nozellas – aragonès]
18 Ràfels

58.1

 Algaió 77 Lasquarri (1)
19 Sorollera, la

58.2

 Melusa 78 Les Paüls
20 Torredarques 59 El Torricó

78.1

 Suïls
21 Torre del Comte, la 60 Valldellou 79 [Capella – aragonès]
22 Torre de Vilella, la 61 Vensilló

79.1

 Llaguarres
23 Vall del Tormo, la 80 Monesma i Queixigar
24 Vall-de-roures 81 Montanui
25 Valljunquera

81.1

 Aneto
BAIX MATARRANYA
 82 Pont de Montanyana
30 Faió 83 Sopeira
31 Favara 84 Tolba
32 Maella

84.1

 Lluçars
33 Nonasp 85 Torlarribera

85.1

 Villacarli

85.2

 [Bilas del Turbón – Aragonès]
86 Beranui i Calvera / Veracruz (2)

86.1

 Beranui

86.2

 Calvera

86.3

 Pardinella
87 Viacamp i Lliterà

(1) Lasquarri [76] és considerat a la llista de l’IEC com pertanyent a l’àrea de transició de l’aragonès i el català, mentre que Nagore [2001:90] diu “(…) ta belunos, posiblemén calese adscribir á o catalán o lugar de Llaguarres (anque ta otros, a buega ye entre Llaguarres e Lasquarri, coinzidindo, por tanto, con as buegas monezipals.”

(2) Cal fer constar que l’única forma de composició de topònims de municipis agregats, en català, és mitjançant l’ús de la conjunció copulativa “i”. És per això que recomanem l’ús de “Beranui i Calvera”. Si es vol un ús oficial haurà d’emprar-se “Veracruz” i no l’hipotètic “Veracreu”.
Veracruz. Código INE: 22246. Creado por fusión de Beranúy y Calvera (1966), con capitalidad en Beranúy. Decreto
1780/66, de 16 de junio (BOE Nº173, de 21-7). Entidades de población de Aragón y sus habitantes en los Censos de 1857 a 2001.

 
Natxo 2003