Joan Puigcercós – Els blocs d’esquerra – Sota la crosta.

L’has de conèixer, és de Ripoll com tu!, em deia tothom. Però no, la senyora Dolores Serrat, filla de Ripoll i actualment Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern aragonès és més gran que jo. Ella és nascuda el 3 de desembre de 1955 i jo el 2 de desembre del 1966. Els que hem hagut de deixar enrere el nostre poble solem conèixer i recordar millor tots aquells que són més grans que nosaltres i molt menys els que venen al darrera, perquè ja no els hem vist créixer. Però de la senyora en qüestió no recordava el nom ni la cara. De la senyora que ha estampat la seva rúbrica en un decret que elimina la denominació de llengua catalana al català que es parla a la Franja no en sabia res. Però sempre hi ha recursos a mà i vaig apel•lar a una generació més gran que la meva: la meva germana Francesca.

– Hola Francesca, tu te’n recordes de la Dolors Serrat, que va marxar de Ripoll als 18 anys?– el no per resposta va ser sec i ràpid. – Doncs aleshores busca a la xarxa la noticia que surt avui del Govern aragonès contra el català– li vaig dir.

– Renoi, Joan, si vivia davant de casa nostra, finestra per finestra!

– Caram! Vivia damunt de Cal Matalasser i de Can Rudé?– vaig preguntar.

– I tant!– va respondre ma germana – no te’n recordes d’ella?– va afegir.

– No, perquè quan ella va marxar a estudiar a Saragossa jo tenia set anys.

Casualitats de la vida, la Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport vivia davant de casa meva i anava a la mateixa escola i compartia pati i jocs de carrers amb els de la meva família. Es veu que la deixaven sortir poc al carrer però quan ho feia jugava amb els meus germans. Segurament quan va marxar cap a Saragossa no tenia cap implicació política però sembla que estudiar allí, casar-s’hi, treballar-hi i viure-hi, en definitiva, l’ha marcat. Perquè aquesta senyora pot renunciar a la seva catalanitat, hi té tot el dret perquè legítimament ha triat una opció i ha decidit ser espanyola i renunciar als seus orígens. Recordeu que sempre des d’ERC hem dit que els nous catalans tenen tot el dret a mantenir i preservar la cultura, la llengua i les tradicions del país que l’ha vist néixer. Però també és lícit renunciar-hi. Conec molts catalans que han assumit la seva catalanitat i han renunciat a la cultura dels seus pares i del país que els ha vist néixer. Per tant, si la senyora en qüestió vol renunciar a la seva catalanitat i vol ser espanyola, ningú té res a dir-hi. Ara bé, allò a què la senyora Consellera no pot renunciar és al seu coneixement de la llengua catalana. Les llengües no ocupen lloc i si el va parlar fins als 18 anys, com a mínim, no pot al•legar desconeixement quan afirma que la llengua que es parla a la Franja és una variant de l’aragonès.

I aquí comença el problema i la vergonya de tot plegat. No és ignorància, perquè la senyora Serrat sap perfectament que la llengua amb la qual parlava a Ripoll és la mateixa que es parla a Fraga, a Calaceit, a Vallderoures o a Bonansa. Per tant, és mala fe! La senyora Consellera, independentment dels seus orígens, és un peça més de la màquina genocida que vol acabar amb qualsevol rastre de la llengua i la cultura catalana. De la mateixa manera que ho fa la senyora Sánchez Camacho a Catalunya, el senyor Alberto Fabra al País Valencià o el senyor Bauçà a les Illes Balears. No són les persones, són les idees.

La idea d’Espanya que té el PP passa per l’eliminació de tot allò que no sigui llengua, cultura i nació castellana. Tot allò altre que no creixi en el seu monocultiu cultural ha de ser extirpat. Algú dirà que el PSOE és igual però jo no hi estic d’acord. És cert que l’esquerra espanyola ha acabat sempre cedint a l’hegemonia cultural de la dreta espanyola. Ja a la II República espanyola els catalans vam tenir problemes, i amb l’actual esquerra espanyola igual. Però de la indiferència al genocidi hi ha un bon tros, i ara el govern espanyol i els seus peons en els diferents territoris de l’imperi han premut l’accelerador.

En temps de debat sobre l’espoli fiscal i d’augment de la població que vol la independència per raons econòmiques no és mai sobrer recordar que la independència és també necessària per preservar la nostra llengua i la nostra cultura.

Amb actituds com les del PP és impossible conviure a l’Estat. L’única relació possible és la d’Estat a Estat, i quan passi això estic segur que el nacionalisme espanyol seguirà perseguint el català en aquells àmbits i territoris en els quals tingui jurisdicció, però com a mínim podrem defensar-la legislant i sense perdre temps.

Alguns vilatans de Ripoll em demanen si no pensàvem declarar, a la vila de Ripoll, persona non grata la Consellera d’Educació aragonesa, i jo els he contestat que no. Que no cal perdre el temps en coses com aquesta. El que hem de fer és esmerçar totes les nostres energies en conscienciar el màxim de catalans i catalanes que la independència és possible i necessària. En tot cas, a la senyora Serrat l’haurien d’expulsar de la universitat i retirar-li els títols acadèmics, perquè ha demostrat ser una analfabeta en qüestions filològiques, i encara que la seva especialitat sigui la medicina i el dret, no està de menys tenir una mica de cultura.