Les reaccions sobre la polèmica Llei de Llengües d’Aragó, que cataloga els parlars de la Franja com a ‘aragonès oriental’ i no com a català, no s’han fet esperar. Aquestes han arribat des d’associacions, ajuntaments, comunitats autònomes i fins i tot des de Madrid, on lo ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ha reconegut que a les comarques de la Franja i a Catalunya, des del seu punt de vista i segons sap de la gent de la regió que ell coneix, es parla la mateixa llengua.
Per la seua banda, i en una entrevista a Ràdio Matarranya, el sociòleg de Pena-roja, especialitzat en sociolingüística, Natxo Sorolla, ha estat clar. “El Govern d’Aragó ha escollit la línia més dura possible” en Llei de Llengües. Sorolla va dir que l’anterior normativa que van aprovar PSOE i CHA “era una llei bastant matisada que tenia en compte la dificultat de fer política lingüística, però que sí que reconeixia la llengua catalana i l’aragonesa”.
‘Invent d’un grup radical’
En canvi, “la proposta que ha fet l’actual Govern d’Aragó tendeix a donar força a una visió de les polítiques lingüístiques i de les llengües bastant radical”. De fet, reconèixer ‘aragonès oriental’ i deixar de reconèixer la parla com català xoca amb el món acadèmic i sociolingüístic, que estan d’acord en la denominació de la llengua de la Franja com a ‘català’. Mentrestant, ‘aragonès oriental’ ha estat “un invent d’un grup radical que va nàixer l’any 2001 i que no té cap reconeixement acadèmic”, va afegir Natxo Sorolla.
Pel que fa a la presència de la nostra llengua a les escoles, però, l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües no deixa satisfet ningú. Sobretot, perquè no en diu res. Segons va dir la consellera autonòmica de Cultura, Dolores Serrat, cal “protegir i promocionar les modalitats lingüístiques d’Aragó”. Al respecte, Sorolla considera que “s’està desviant l’atenció” d’allò que ha de promulgar una Llei de Llengües, com és “la conservació de la llengua habitual de la població de la Franja”.
‘L’aragonès és una altra llengua’
En matèria de denominació, el sociòleg del Matarranya va reflexionar que la nova Llei de Llengües incorpora “una denominació estranya de la nostra llengua”, quan en realitat “l’aragonès és una altra llengua”, amb unes altres arrels, “que és la que es parla a la regió dels Pirineus i que es troba en una situació encara més precària que el català”. A més, Sorolla va apuntar que a través d’aquesta línia ideològica “no se sap molt bé que volen defensar o si volen desviar l’atenció del debat important” d’una Llei de Llengües.
Més en concret, Natxo Sorolla va recordar que “tots estem d’acord amb les nostres peculiaritats dialectals. Però darrera de tot això hi ha l’aspecte de que” amb la nova Llei de Llengües “no s’incorpora la llengua a l’escola, que és la base essencial amb la que s’hauria de treballar”. El sociòleg afegeix que sobre la presència de la llengua a les aules “s’hauria de posar un accent més important, amb assignatures amb català, perquè així la gent puga aprendre el castellà (que ja l’aprèn) i també el català (que no es fa)”.
Una gramàtica també inventada?
Segons va anunciar la consellera de Cultura, la proposta del Govern d’Aragó passa per crear una única acadèmia de la llengua aragonesa, que a la vegada faria la mateixa normativa per al català de la Franja. Això podria generar un enfrontament directe amb l’escriptura que ja utilitzen molts veïns de la Franja, com és el català, davant d’una nova normativa i gramàtica d’aragonès oriental que es podria inventar aquesta acadèmia. Un conflicte de normatives que segons Sorolla, “no va enlloc”.
Comments