Viles i Gents :: Divos Mediàtics :: May :: 2012.

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

 

 

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 28 d’abril del 2012)

 

Quan m’iniciava en això que en diuen música clàssica era Karajan. Era igual una simfonia de Beethoven que una òpera de Verdi o Wagner. S’havia de comprar Karajan. Vaig voler adquirir unes Estacions de Vivaldi pel grup I Musici i el botiguer es va disculpar, però a canvi em va oferir les de Karajan, que era el “millor director del món”. En realitat la meva curiositat em duia a voler saber si hi havia vida musical a més a més de Karajan.
Més endavant, quan ja havia descobert que sí, em van preguntar si hi havia més tenors a més de “Los Tres Tenores”. Allò em va recordar la infantesa, quan Mossén Vicent ens endinyava allò de “¿Quántos dioses hay?”, i la resposta era que només hi havia un Déu en tres persones diferents. El “Tres Tenors” eren, doncs, les persones de la Santíssima Trinitat Tenoril. Era impossible que n’hi hagués més.
Fa ara uns anys, un ingenu company de fatigues em va informar de que havien descobert un senyor que venia mòbils i que era un tenor que cantava com Pavarotti. No és que cantés com un professional, no com Pavarotti.
Fa uns mesos un alumne em va dir que a “El Hormiguero” havia sortit el millor pianista del món, un tal Lang Lang. I ara fa uns dies el vaig veure a la tele en un d’aquests realitys de talents, i la meva estimada Paula Vázquez tampoc dubtava en presentar-lo com el millor. Al menys no va dir que era l’únic. En realitat Lang Lang és l´únic pianista de nivell que surt per la tele. Evidentment això el converteix en el millor.
Però potser el cas més agosarat és el del meravellós tenor lleuger Juan Diego Flórez, que fins i tot molts dels bons aficionats a l`òpera consideren el millor tenor de l’actualitat. El problema és que aquest eminent belcantista, que converteix en or tot el que canta, no interpreta mai als grans compossitors operístics: Monteverdi, Händel, Mozart, Verdi, Wagner, Puccini, Bizet o Richard Strauss.
En aquest circ dels intèrprets mediàtics, ple de simplificacions dràstiques i de ximpleries, en quin lloc queden els grans CREADORS de música? En quin lloc queda l´ART? En quin lloc queda…el públic?

Antoni Bengochea