LEY DE LENGUAS, NUESTRO COMPROMISO.
Aragó és polifònic, el cerç es modula aquí de moltes maneres. I solament la intolerància, els intolerants –que no s’entenent parlant– menyspreen aquest concert. Els altres en canvi gaudeixen i aprenen a comunicar–se així, no solament amb els veïns o amb els parents, les tres llengües pròpies d’Aragó són cosines germanes, filles del llatí com tantes altres europees– sinó fins i tot amb els forasters que ens visiten. Menysprear les llengües és una barbaritat. Insultar-les, un pecat contra l’esprit que no es perdona. Perquè és un pecat contra la humanitat: contra els homes, que s’entenen parlant.
Non ye de prudencia ni d’aconsellar, ni branca ni meya, una mala vecindat. Aragón ye pa nusotros, los aragoneses, lo puesto de la responsabilidat; lo contrario ye estar en la figuera. Y si bella cosa ha a cambiar, porque hemos y podemos cambiar este mundo, nusotros lo hemos a fer aquí, ¿en do si no? Pero si isomos en do isomos, y si paramos cuenta de lo punto en ta lo qu’hemos plegau, habremos a cobexar una realidat acomodada por lo que ye estau lo paso de lo tiempo y la tradición, realidat que obliga, de una mena natural, a entendernos entre vecinos y en lo puesto en do vivimos: ixa ye la nuestra corona, que puede estar de punchos u de gloria. Ixe ye lo nuestro compromiso .
Nuestra oportunidad y nuestra obligación incluso, aunque solo sea por mandato legal.
Presidente del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón
Comments