La Franja

3/8/2009 CONFLICTE LINGÜÍSTIC

Aragó redueix a «llengua històrica» la condició del català de la Franja

1. • La llei la considerarà d’aprenentatge voluntari a l’escola i permetrà fer-la servir a l’Administració
2. • El president Iglesias renuncia definitivament a fer-la oficial davant de l’oposició del PP i el PAR

La Franja és aquell territori on els nens cursen l’escola en castellà i juguen al pati en català. Gairebé sembla un miratge si es té en compte que a Barcelona, on l’ensenyament s’imparteix en català, és bastant freqüent que una part dels alumnes es comuniquin entre ells en castellà. El Govern d’Aragó va encendre els fogons ara fa just un any per cuinar per fi una llei de llengües que feia 26 anys que era al congelador. El dilatat debat sobre el català va tornar a posar-se damunt la taula i ara es tanca deixant un regust agredolç, si no amarg, en una part important dels comensals. Malgrat ser reconegudes com a «llengües pròpies i històriques» de la comunitat autònoma, el català i l’aragonès no seran cooficials i per tant tampoc serà obligatori que els estudiants les aprenguin a l’escola.
Que les llengües minoritàries d’Aragó es regulessin administrativament era una de les aspiracions del president d’aquesta comunitat autònoma, el socialista Marcelino Iglesias, que a més a més és catalanoparlant. El PSOE es va acabar ennuegant amb la iniciativa i ja va renunciar a la idea fa dos anys per falta de consens amb els seus socis del Partit Aragonés (PAR). El resultat de la disputa ha estat un projecte de llei presentat en solitari a les Corts el 2 de juliol passat que, tot i ser menys ambiciós perquè només recull reconeixements i drets però no pas obligacions, s’ha convertit en tot un malson polític.

GRAMÀTICA PRÒPIA / ¿Què parlen els ciutadans de l’Aragó oriental? En la denominació de la llengua que es parla a la Franja hi ha un dels punts que generen més disputes polítiques. El projecte de llei la reconeix com a català, tal com la consideren els lingüistes. El PAR i el PP, en canvi, s’oposen a la norma perquè, en la seva opinió, es tracta d’una imposició de la llengua de la comunitat autònoma veïna que posa en perill les modalitats lingüístiques de l’Aragó oriental.
«Des del màxim respecte i estima per a Catalunya, el català no és una llengua pròpia i històrica d’Aragó. Jo no puc anar a casa dels altres a dir com han de parlar», assegura José Luis Moret, alcalde de Fraga i diputat autonòmic del PP. Els populars i els membres del PAR defensen que la llengua que es parla en aquesta zona aragonesa és un idioma independent fruit d’una barreja del castellà, el català i el valencià. A més a més, rebutgen que a la Franja s’hi ensenyi la gramàtica del català central i reivindiquen una normativa pròpia per a la zona.
Així mateix, són partidaris que cada parla local tingui un nom propi. Si se seguís aquesta lògica secessionista, la llei hauria de distingir entre fragatí, ribagorçà, tamarità, lliterà, torrentí, maellà, mequinensà i favarol, entre d’altres. Hi ha qui ho unifica més i assegura que a les comarques de la Franja s’hi parla el chapurreao.

AVANÇOS EN L’ÚS / La llei reconeix el trilingüisme d’Aragó, preveu una protecció especial per al català i l’aragonès i garanteix l’ensenyament del català com a matèria optativa a les escoles de la Franja. Les publicacions al territori seran bilingües i la toponímia i la nomenclatura dels carrers es guiaran pels usos tradicionals de cada municipi. També preveu la possibilitat que els ciutadans de la zona limítrofa amb Catalunya puguin dirigir-se a l’Administració en català, de forma oral o escrita, encara que la tramitació de la resposta serà en castellà, l’única «llengua oficial a tot el territori de la comunitat autònoma d’Aragó».
«És un primer pas. La llei permetrà utilitzar la llengua catalana a un nivell que fins ara ha estat vetat. És una cooficialitat de facto. El pas definitiu ja arribarà en el seu moment», afirma l’escriptor i alcalde d’Alcampell, Josep Anton Chauvell (PSOE).

LLEI POC ATREVIDA / Els defensors ferms del català tampoc veuen amb gaire bons ulls la llei de llengües. Consideren que és una norma covarda perquè no s’atreveix a oficialitzar una llengua que parlen habitualment gairebé 50.000 dels 65.000 habitants dels 83 municipis catalanoparlants de la comunitat. «La llengua està en perill perquè cada vegada arriben més ciutadans nous i no és obligatori aprendre-la a l’escola. La millor mesura per protegir-la és fer-la cooficial», assegura José Miguel Gracia, president de l’Associació Cultural del Matarranya. La Chunta Aragonesista i Izquierda Unida, juntament amb un sector del PSOE, també defensen aquesta postura.
«El Govern autonòmic ha intentat satisfer tothom, perquè ser valent té un cost electoral. El resultat és una llei totalment descafeïnada, absurda, que no suposa cap avanç. Se la podrien haver estalviat i haver esperat un altre moment més oportú», assegura l’historiador i president de l’associació Repavalde de Vall-de-roures, Manuel Siurana.
En la seva opinió, els ciutadans de la Franja tenen la percepció que parlen «un idioma de segona o de tercera divisió» i moltes vegades no l’utilitzen fora del seu àmbit «perquè els fa vergonya». Els experts assenyalen que es tracta més d’un conflicte polític que no social, perquè a la Franja tenen normalitzada la seva singularitat.

Aragó redueix a «llengua històrica» la condició del català de la Franja | El Periódico de Catalunya | Política.