De Lleida a Barbastre
El dijous dia 21 de gener, la Maricarme i jo vam fer una excursió força interessant. Malgrat un sol lluent el dia era fred. Només travessar el túnel del Bruc i en arribar a les terres de la Segarra, el sota cero no ens va deixar en tot el dia.
La primera parada al nou Museu de Lleida, carrer Sant Crist, no pas Museu Diocesà i Comarcal —aquestes paraules resten només com a qualificatius. És un modern i magnífic edifici obra de l’arquitecte Joan Rodon. Al plànol guia es diu: “L’exposició permanent mostra un miler d’objectes de gran riquesa històrica i artística, i convida el visitant a un viatge per la història i el patrimoni d’un ampli territori que té en la ciutat de Lleida la seva capital natural. El Museu ofereix al visitant un itinerari de descoberta de les nostres arrels des de la prehistòria fins al segle XXI. Amb voluntat de preservar la memòria,…” Els àmbits expositius van des del medi físic, paleolític, neolític, bronze, ferro, ilerget, època romana i l’Àndalus fins al romànic, gòtic, renaixement i barroc.
Allà hi són exposades, entre moltes altres obres provinents de l’antic bisbat de Lleida, les més importants de les parròquies de la Franja, les quals pertanyien fins l’any 1995 al bisbat de Lleida. En totes se indica la procedència. El bisbe Messeguer nascut a Vallibona —comarca valenciana dels Ports— va començar la formació del museu, que havia de servir com a escola pràctica per a la càtedra d’Arqueologia Cristiana, a partir del 1895. El conflicte comença després de la cessió de pràcticament la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre. Raons eclesiàstiques? Polítiques? O ambdues? Fins fa no massa temps, el Vaticà va portar directament el conflicte i l’Església espanyola ha apostat fort a favor de Barbastre. El conflicte s’ha polititzat en extrem. Jurídicament, el Museu de Lleida, diocesà i comarcal, és un consorci públic integrat per la Generalitat de Catalunya, Diputació, Ajuntament, Bisbat de Lleida i Consell Comarcal del Segrià.
El matí del dijous dia 21 de gener el vàrem visitar sis o set persones. A la botiga del Museu, típica d’aquestes institucions, es poden adquirir els llibres, El complot de Eugeni Casanova i el Dietari del bisbe Messeguer, però no hi trobareu ara un catàleg de totes les obres. Recomano una visita.
Després de dinar a Barbastre, bon menjar i bon vi del Somontano, ens vàrem dirigir cap al Museo Diocesano Barbastro-Monzon. Només entrar a l’edifici l’amabilitat per part de la sinyoreta del taulell i del guarda de seguretat es van fer ben patents. El díptic del Museu diu: “ …reuneix obres procedents de diferents temples del seu territori en una important col·lecció d’art sacre que pel seu valor estètic i cultural suposa una mostra de referència internacional. En els seus 900 m2 d’exposició, el museu presenta valuosos exemples d’imatgeria religiosa en escultures i pintures”. No es diu res de les obres en litigi, tot i que, de quant en quant a l’exposició hi figuren, mitjançant una petita fotografia de l’obra d’art amb la indicació: “Obra en dipòsit al Museu de Lleida”. La noia que ens va explicar fil per randa tot el Museu, passava per davant d’aquestes fotografies sense dir res. El Museu, inaugurat el passat 19 de desembre, ocupa l’antic Palau Episcopal, del qual només s’han respectat les parets exteriors. L’arquitecte d’Osca, José Miguel Ferrando, ha creat un espai espectacular. La col·lecció d’obres que es mostren té un valor artístic important, encara que en algun cas massa fragmentari. Hi ha també unes quantes obres cedides temporalment procedents de museus de Saragossa.
La tarde del dia 21 de gener vàrem visitar aquest Museu unes quatre persones. Al sortir, fred, molt de fred.
Potser, en un lloc virtual espera una taula virtual un acord virtual dels dos museus. Un desig virtual.
Comments