La Franja

(Publicat avui 18 de desembre  a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel)

No queden gaires dies de l’any 2010, un any caracteritzat per la crisi econòmica i amb pocs símptomes o cap de sortir-ne endavant en aquest país nostre. Una crisi que ha deixat sense feina gairebé tres milions de persones, amb lo qual hem superat els quatre milions i mig d’aturats, equivalents al 20 per cent de la població activa, tot i que no hauríem d’oblidar que al 1994 vam arribar al 25 per cent i entre el 2003 i 2007 ens vam moure al voltant del 8,5). Hem pagat molt car l’irracional creixement del sector immobiliari —la gran bombolla— al llarg de tants i tants anys, lloat per la majoria de la societat i acceptat sense discussió com a base important del creixement d’Espanya. Possiblement, dels tres milions d’increment d’aturats, la meitat provenen del sector de la construcció, empreses auxiliars d’aquesta i industries de la llar. Si durant els últims quinze anys haguéssim dedicat a altres sectors industrials, una gran part de l’activitat, diners i desenvolupament del sector de la construcció, segurament les taxes d’atur d’Espanya serien ara semblants a la mitjana de la Unió Europea i EEUU.  Però això és història. A més de la crisi general europea i de gran part dels països occidentals desenvolupats, a Espanya ens toca donar feina a un milió i mig més de persones, una tasca no gens fàcil. La ciutadania demana als governs mesures per sortir de la crisi i crear llocs de treball com si tinguessin la vareta màgica. Per no tenir, no hi tenen ni el poder, ni la possibilitat de fer-ho. Prou feina tenen d’obeir el que diuen els “mercats” si no volen que els seus països es quedin colapsats: hi ha que reformar i flexibilitzar el mercat laboral, hi ha que reformar les pensions i hi ha que reduir la despesa pública, per augmentar la confiança dels invisibles i poderosos “mercats”. Mesures que, a llarg termini no sé que produiran, però que a curt termini es tradueixen inexorablement en més atur. Mentrestant, l’estat del benestar es va afeblint, de la globalització se n’aprofiten uns pocs y els més culpables de la crisi se’n surten de franc, i a sobre, aconsellen  o ordenen a la resta del món. Que lo cresol ens il·lumini! Bones festes!

José Miguel Gràcia

Filed under: Articles Lo Cresol