Fa 10 anys que els jóvens de Pena-roja organitzen lo desè Franja Rock. I este 2010 entre els noms del cartell criden l’atenció, per la importància dialectològica, un dels grups, los Xeic!, que són de Rasquera. “Xeic” és expressió usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”… Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet prou famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! se coneixen varietats, com de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!, i totes les correspondències en femení i plural.
Però el més sorprenent és l’origen. “Xeic” és un títol honorífic àrab que significa “venerable” o “mestre”. Usualment s’utilitza com a mostra de respecte en persones de molta edat i autoritat. Lo diccionari descriptiu (DCVB) diu que “xeic” significa “xic”. I el diccionari normatiu (DIEC) diferencia entre el “xeic”, que es restringiria al títol àrab, i el “xec”, que restringiria dialectalment a xic (a Tortosa, diu).
Però al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen a “tota classe de gent”, “sense distincions”: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement esta frase manté la distància entre “xeic” i “xic”, mentre que els diccionaris els consideren equivalents.
Però la part més multicultural és que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou”. I si seguiu lo futbol matarranyenc este nom no tos serà gens estrany.
En definitiva, tot això per a explicar-tos que els orígens i les cultures se donen de la mà per a Sant Jordi a Pena-roja. Divendres hi ha excursió a La Caixa i el dissabte lo Franja Rock en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters. Mos hi veem, xeics!