(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de maig del 2024)

D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació en allò que pensava, ere culpa meua. Soc d’eixes persones de la zona del Matarranya que, primer per estudiar i ara per treballar, fa anys que no viuen diàriament al poble. Vaig sempre que puc, tots els caps de setmana possibles i, encara així, hi ha alguna cosa que s’ha trencat, un fil prim que, en algunes ocasions, he sentit que es trencave i me deslligave de les meues arrels, d’allò que sempre he considerat casa meua i que tantes voltes m’ha ressonat al cap que senzillament soc d’ací, per molts anys que porta vivint fora, vivint lluny.Continuar llegint…Forasteres a casa | Viles i Gents