Viles i gents, publicat a La Comarca (2/8/2024)
Natxo Sorolla
Quina llengua parlen a Suïssa? Un pot bloquejar-se i preguntar: «lo suís no és cap llengua, no?». A algú altre li pot vindre al cap que «Suïssa és multilingüe. Parlen alemany, francès… italià… i no sé quina més». I efectivament, la quarta és lo«romanx», una llengua que a les nostres orelles mos sone a un italià en moltes paraules paregudes a les nostres. Però Suïssa no és «tan» diversa lingüísticament com per a haver-se guanyat esta fama. A principis de segle XX los que parlaven alemany eren una gran majoria, aproximadament un 70%. Al voltant d’un 20% parlaven francès, i entorn d’un 8% parlaven italià. I el romanx són uns 60.000 parlants, com la població de la Franja, representant menys de l’1% de la població de la confederació.
I és que la minoria més potent, la francòfona, té un volum similar a la cinquena part de la població que vivia als territoris catalanoparlants d’Espanya també a principis del segle XX. Los parlants d’italià són equivalents a la desena part de la població que vivia a Galícia. I els parlants de romanx poden ser equivalents a qualsevol de les altres llengües parlades a Espanya: occità, aragonès, o asturià. Però cada realitat ha seguit camins oposats.
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents
Comments