La Franja

Source: José Ramón Noguero: “El PSOE i la Chunta Aragonesista defensen el català perquè no tenen cap més remei”

• Entrevista a José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent

Tal com va passar el 2013, el govern de l’Aragó, format pel PP i Vox, ha tornat a atacar frontalment el català. L’executiu ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística i el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. De fet, el president, Jorge Azcón, ha negat públicament que a l’Aragó es parli català.

Això ha causat una reacció popular i política a la Franja de Ponent. L’Ajuntament de Mequinensa va organitzar un acte reivindicatiu en defensa de la llengua bo i aprofitant el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa, i el conseller de Cultura aragonès d’aleshores, José Bada, va demanar de normalitzar l’ús i l’ensenyament del català.

Per analitzar aquesta resposta, parlem amb José Ramón Noguero, fundador i coordinador del Moviment Franjolí, una plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent, tant a les xarxes socials com amb campanyes de sensibilització lingüística.

—Fa dues setmanes, es va commemorar el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa. D’ençà de llavors, s’ha avançat en el reconeixement de la llengua catalana a l’Aragó o s’ha anat enrere?
—La fita principal de la Declaració de Mequinensa va ser la implantació de l’ensenyament voluntari del català. Actualment, es fan tres hores setmanals de català a les escoles i instituts de la Franja. També hi ha uns quants instituts que apliquen programes bilingües. Això permet que l’alumnat pugui obtenir un nivell oficial de català i, el més important, pugui escriure i llegir en català, cosa que, per exemple, a mon pare li costa molt. Als joves de la Franja no ens poden dir que no parlem català. L’hem estudiat. Ara bé, no s’ha aconseguit ni la toponímia bilingüe, ni que els plens dels ajuntaments siguin en català. En alguns llocs se’n fan… però si hi ha un regidor castellanoparlant, ja és impossible. En definitiva, hem avançat, malgrat que no tant com voldríem.

—L’acte que es va fer a Mequinensa va reivindicar la llengua catalana enfront dels atacs del govern aragonès format pel PP i Vox. Com valoreu aquesta resposta?
—Em sembla bé que la gent del territori es mogui per la llengua. Ara, en l’acte es va insistir molt en el fet que som a l’Aragó… I ja ho sabem! No cal reafirmar-nos com a aragonesos cada vegada que volem defensar el català. Som a l’Aragó. Ho posa al DNI. Els que han d’acceptar que la llengua catalana és també de l’Aragó són els qui ho neguen.

 

—És un esforç clar per a deslligar-se políticament del Principat.
—Sincerament, no cal dir-ho cinquanta vegades. Sabem perfectament d’on som i què parlem. És indubtable que la gent de la Franja de Ponent vol pertànyer a l’Aragó. A més, els catalanòfobs no ho entendran per més que els ho expliquis. A vegades sembla que hem de demanar permís per ser aragonesos i parlar català, que és el que hem fet tota la vida. Com si encara fóssim en una dictadura. Doncs no, som en una democràcia i hem de fer respectar els drets lingüístics. Fa vint anys que hauríem d’haver reformat l’Estatut d’Autonomia i haver convertit el català i l’aragonès en llengües oficials a les zones on es parlen.

—Fa dos mesos, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu?
—No té raó. A la Franja es parla català des de fa gairebé mil anys. De fet, va ser introduït durant la reconquesta. La negació sorgeix de l’anticatalanisme que tenim a l’Aragó. Ja va passar el 2013 amb la llei de llengües que van impulsar Luisa Fernando Rudi, del PP, i el Partit Aragonès (PAR), en què anomenaven al català com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO). Però no la van poder implantar, perquè tothom es va negar a anomenar-la així.

—Com han estat rebudes aquestes paraules a la Franja de Ponent?
—No gaire bé perquè és tornar a allò que ja havia passat fa deu anys. A la Franja no hi ha cap problema ni amb la llengua, ni amb la condició administrativa. Som un territori fronterer i ens interessen tant la banda aragonesa com la catalana. Molts tenim família i relacions a banda i banda. Busquen un problema on no hi és.

—Ara mateix, el català s’ensenya en els centres de primària i secundària com a assignatura optativa. Creieu que existeix el risc real que desaparegui?
—Dependrà molt dels pares i els professors. Si els pares volen que continuïn les classes i, com va passar el 2013, els professors es neguen a aplicar les directives, des de Saragossa no podran aturar res. Ara mateix les classes són voluntàries. Les cursa el 90% dels alumnes perquè volen. Això és un 90% de famílies que volen aprendre la seva llengua. Pensa que per a aspirar a poder estudiar o treballar a Catalunya, cal acreditar un nivell de català. Per tant, no sé si s’atreviran a enfrontar-se a aquesta gent, malgrat que Vox és molt Vox.

—El Moviment Franjolí què reclameu als polítics en matèria lingüística?
—Que s’asseguin en una taula i apliquin el que diu la ciència. Han de fer cas als lingüistes i als dialectòlegs. Els polítics són els únics que creen aquesta batalla.

—Creieu que aquesta bel·ligerància contra la llengua pot implicar un vot de càstig contra la dreta a la Franja de Ponent?
—Encara queden tres anys per a les pròximes eleccions, de manera que és complicat de fer-ne una previsió. Però mirant enrere, el 2013, moltes agrupacions locals del PP i el PAR ja es van haver de significar contra la llei de llengua que aquests mateixos partits impulsaven a les Corts. No podien dir a la gent del carrer que parlaven LAPAO. Era ridícul. I els va afectar. Ajuntaments importants, com ara el de Fraga i el de Castellonroi (Llitera), van passar de mans de la dreta al PSOE. Per tant, sí que hi ha un vot de càstig a la Franja. Però cal dir que les coses han canviat molt. Ara també hi ha Vox, el nombre de parlants de català ha baixat i ha arribat força immigració. Ja veurem si això fa canviar les coses.

—Els partits polítics fan prou per defensar el català a l’Aragó?
—Ho fan sempre amb la boca petita. El PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA) defensen el català perquè no tenen cap més remei. Temen que aparegui un altre partit a la zona que els desplaci. Val a dir que la CHA es mou més per l’aragonès.

—En les dues legislatures anteriors, precisament eren el PSOE i la CHA els qui tenien la majoria a les Corts. Han fet prou per blindar la llengua?
—En vuit anys de govern, han regulat una mica l’ensenyament, alguna coseta de toponímia, però poca cosa més. Van trigar sis anys a constituir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. No podien haver fet res més? Hem trigat vuit anys a aconseguir el que ara perdrem en un any.

—Pot sorgir cap alternativa política a la Franja de Ponent centrada a defensar la realitat lingüística?
—És complicat. Va existir Convergència Democràtica de la Franja, lligada a Convergència Democràtica a Catalunya, i no se’n van sortir. A Calaceit (Matarranya) hem tingut molts anys Entesa per Calaceit, que penja d’Esquerra Republicana. Però si et fixes en les eleccions europees del 2019, els partits catalanistes van rebre uns sis-cents vots… Amb això no aspires a entrar a les Corts de l’Aragó.

—Per què costa tant de vertebrar aquestes opcions polítiques a la Franja?
—No hi ha una connexió real entre les comarques de la Franja. Entre el Baix Cinca i el Matarranya hi ha una barrera per la manca d’infrastructures, que són vitals per a la connexió entre les persones. Les carreteres són en molt mal estat, tampoc hi ha una connexió directa amb ferrocarril, ni una línia de bus. La relació entre els pobles és més horitzontal, de Fraga amb Lleida o de Vall-de-roures amb Tortosa o Alcanyís, que no pas vertical.