// Patrici Barquín

Lo fang ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i, inclús, podríem dir que, anteriorment a la història de la humanitat, també la no humanitat ha tingut al fang com a company d’aventures i, concretament, lo fang pastat ha estat un company humil i inseparable de la espècie humana.

Adés que la espècie humana habités lo món dels vius, és a dir, quan no era i no tenia entitat i el que ja era, era (buf, lo so Parmènides sempre m’ha donat mal de cap); va passar que un tal Jhavè, que tampoc tenim tant clar si era perquè no era engendrat, tot i que sí perfecte (un moment que me prenc una aspirina i torno). Hola, he tornat i, tot i no trobar-me massa catòlic, continuo dient que el tal Jahvè va anar a pastar fang, i pastant pastant, no sé si de cansat que estava o perquè ja tenia clar el que volia fer: va bufar i va crear l’home amb l’únic objectiu, a curt termini, d’arrencar-li una costella per a fer una dona. Coses de les matèries primes de fer coses que, pel que sembla, encara no estaven prou desenvolupades. Després la història s’enreda i passen molts esdeveniments que no venen al cas, perquè el que volia explicar era això del fang que ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i de la seua no història perquè el que és, és i el que no és… Continuar llegint… Pastar fang » Temps de Franja