La Franja

(Publicat al Diario de Teruel el 20 de maig del 2023)

Segons la dreta votar esquerra és votar ETA i Okupació. Segons l’esquerra votar dreta és Frankisme i desnonaments. Som en campanya electoral i val tot. Per això es pot dir que ETA va assassinar a unes 860 persones, i el “frankisme” va practicar el terrorisme de estat matant a unes 50.000 només en temps de pau (segons les aproximacions més baixes). Clar que per a la dreta el terrorisme etarra és pobre, míser i de baixa estofa, bast i repugnant, amb atemptats davant de tota la gent, mentre que els afusellaments frankistes són patriòtics, organitzats i en llocs discrets i lluny de la gent. Per cada okupació (de les quals les violacions de domicili són menys del 1%) hi ha quatre desnonaments. Segons aquesta proporció per cada hora informativa dedicada a l’okupació, n’hi havia d’haver quatre dedicades als desnonaments. Però per a la dreta les víctimes de l’okupació són “gent de bé”, mentre que les víctimes dels desnonaments són lumpen, brossa ciutadana, pobralla pútrida. D’altra banda, per cada hora informativa dedicada al terrorisme etarra, li correspondrien 58 hores al terrorisme d’estat frankista (però això és passat remot, res a veure amb ETA que és de rabiosa actualitat).  Hi ha un altra diferencia: mentre que dels candidats de Bildu n’hi ha molts que han estat condemnats (en realitat menys del 1%) i han complit les  seves condemnes, els terroristes d’estat frankistes mai hi han estat, perquè la Llei d’Amnistia els va lliurar a tots. Perquè cal recordar que els fonaments de  la nostra democràcia se sostenen sobre la impunitat del terrorisme d’estat frankista. També cal recordar que durant l’“exemplar transició”, hi va haver assassinats provocats per l’extrema dreta i les forces de seguretat (més de dos-cents), amb importants responsabilitats d’autoritats polítiques molt notables, com Fraga Iribarne i Martín Villa. Però és igual, la presidenta de la CAM, Isabel Díaz Ayuso, ho negarà tot, i així ho faran els informadors que treballen per a ella i per a l’oligopoli de la comunicació: Florentino, Ferreras, Inda, Ana Rosa…, o el gran Berlusconi (gran amic de Putin). I teniu present: sense frankisme no hagués existit ETA.

Antoni  Bengochea