La Franja

Les legislacions internacionals, estatals i autonòmiques estableixen la igualtat com un principi bàsic. Tanmateix, en matèria lingüística trobem disfuncions que discriminen els parlants de les llengües històricament parlades en un territori, però no declarades expressament oficials, davant dels qui parlen la llengua oficial de l’Estat o alguna llengua cooficial. Part de la doctrina i la pràctica institucional i administrativa han instaurat la creença en una jerarquització entre les llengües parlades a Espanya que s’aparta de l’esperit de la Constitució. Aquest article analitza aquesta situació, alhora que planteja l’existència d’un tertium genus o situació de quasioficialitat de les llengües pròpies no oficials. Després de l’estudi de la legislació, la jurisprudència i la praxis, s’arriba a la conclusió de l’existència d’una doble discriminació per als parlants de les llengües reconegudes oficialment però que no gaudeixen d’un estatus d’oficialitat.