La Franja

Ara 40 anys després, Losantos, torna a exhibir la seva malvolença cap al català. Natural de l’Aragó, concretament d’Orihuela de Tremendal, un petit poble amb tot just 450 habitants, a la zona de Terol i lluny de l’àrea principal d’influència del català i l’aragonès, el locutor d’extrema dreta dona la seva opinió acientífica, polititzada i esbiaixada.

En una de les seves habituals al·locucions, en les que comença a encadenar temes inconnexos i els farceix d’insults i desqualificacions, el suposat periodista afirma que “l’Aragó s’ha convertit en una colònia cultural de Barcelona (…). És una veritable vergonya que hagin imitat inclús l’aragonès com a idioma oficial, com a desferra. Un dialecte de dos valls pirenaics, això s’ensenyarà a l’escola? A l’Aragó? On ja no s’aprèn espanyol? I per descomptat, no s’aprèn ni anglès, ni francès, ni res”.

Losantos continua amb les seves desqualificacions titllant l’aragonès de “dialecte grotesc, una ‘fabla’ a la que anomenen aragonès, aragonès de què? L’idioma aragonès és l’espanyol”. Segons ell, aquesta reivindicació de l’idioma real i propi de la zona és obra de “sicaris del separatisme”. Respecte a la llengua catalana, nega la seva presència al territori, també la diferencia de la valenciana i aprofita per atacar el bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, natural del Matarranya, a qui acusa de “traïdor” per manifestar que parla en català: “… ‘Els que parlem català’. No, tu parles xapurriáu, que és un dialecte vagament emparentat amb el valencià, ni tan sols amb el català. Traïdor, judes al teu costat era una persona de fiar”.

Malgrat que no fa ni vint dies, el govern d’Aragó ha hagut d’acatar les directrius de la Unió Europea en matèria lingüística, fet que l’ha obligat a admetre la validesa de l’acreditació de la competència lingüística tant de la llengua catalana com de l’aragonesa per optar a l’administració pública o a subvencions, l’ofensiva contra el català al territori és evident. Als habituals grupuscles espanyolistes que volen fer desaparèixer el català de la Franja o la bel·ligerància del PAR, PP i fins i tot PSOE vers tot el que sigui remotament català, s’hi ha unit ara tot un seguit d’accions i declaracions que van en el sentit d’escombrar-lo de la zona. Des del naixement d’una emissora de ràdio que presumeix de no emetre en català, a les declaracions de l’escriptora i periodista cultural lleidatana, Cristina Capdevila, que per promocionar un llibre allí, va començar a parlar d’un ‘xapurriáu’ que es parlaria en els pobles del Matarranya i del Baix Aragó i que no té res a veure amb el que es parla a la seva Lleida natal, passant per l’actor Ferran Rañé, reconvertit en productor audiovisual i lingüicida, a qui el PAR i el PSOE li han pagat una sèrie documental que ataca la unitat de la llengua i alimenta l’existència d’aquest ‘xapurriáu’ com a idioma autòcton i diferenciat.