A Lleida, els Jocs Olímpics del 92 li van passar de llarg. Ara, en
canvi, sembla destinada a jugar un paper destacat en la candidatura
barcelonina per als Jocs Olímpics d’hivern del 2022. En la visita a
l’estació d’Espot aquest diumenge passat, Jordi Hereu va citar diverses
vegades la cuitat de Lleida. De fet, va ser l’únic municipi que va citar
en el petit discurs que va fer als periodistes a peu de pista, mentre
que per a la resta va limitar a usar un genèric Pirineu. Un detall que
no va passar desapercebut a l’alcalde Àngel Ros, que des del mateix dia
que es va donar a conèixer la candidatura està maniobrant perquè Lleida
acompanyi Barcelona en l’aventura olímpica amb un rol destacat.

Seria
l’única ciutat no pirinenca a tenir un paper destacat. Lleida no és
Barcelona ni tampoc és al Pirineu, però aspira a fer de nexe entre la
capital catalana i les estacions d’esquí de la Val d’Aran, l’Alta
Ribagorça, el Pallars i l’Alt Urgell. Des de la Paeria expliquen que la
seva aposta és convertir-se en la «plataforma logística» de les
activitats que es puguin fer a les estacions del Pirineu lleidatà.
«Disposem de l’aeroport d’Alguaire i també d’una futura conversió en
autovia dels eixos viaris que connecten amb les tres principals valls
pirinenques: Lleida-Val d’Aran, Lleida-Sort i Lleida-Seu
d’Urgell-Andorra.»

El COI no vol que les proves esportives se
celebrin a més de 90 minuts de distància de les seus olímpiques. Això
descartaria el Pirineu lleidatà si el punt de referència fos Barcelona.
Però Lleida, a 90 minuts en cotxe de Barcelona, serà, en autovia, a 90
minuts de Vielha, i a menys de 90 de Sort i de la Seu d’Urgell. Unes
connexions que, si finalment no es fan els Jocs, seran igualment útils a
la ciutat, que té el Pirineu al centre de la seva estratègia turística.
Com més lluny arribi la candidatura (el 2013 el COE decidirà entre les
propostes de Saragossa i Barcelona, i el 2015 decidirà el COI), més
possibilitats tindrà Lleida que les autovies s’estiguin fent.