A Lleida, els Jocs Olímpics del 92 li van passar de llarg. Ara, en canvi, sembla destinada a jugar un paper destacat en la candidatura barcelonina per als Jocs Olímpics d’hivern del 2022. En la visita a l’estació d’Espot aquest diumenge passat, Jordi Hereu va citar diverses vegades la cuitat de Lleida. De fet, va ser l’únic municipi que va citar en el petit discurs que va fer als periodistes a peu de pista, mentre que per a la resta va limitar a usar un genèric Pirineu. Un detall que no va passar desapercebut a l’alcalde Àngel Ros, que des del mateix dia que es va donar a conèixer la candidatura està maniobrant perquè Lleida acompanyi Barcelona en l’aventura olímpica amb un rol destacat.

Seria l’única ciutat no pirinenca a tenir un paper destacat. Lleida no és Barcelona ni tampoc és al Pirineu, però aspira a fer de nexe entre la capital catalana i les estacions d’esquí de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars i l’Alt Urgell. Des de la Paeria expliquen que la seva aposta és convertir-se en la «plataforma logística» de les activitats que es puguin fer a les estacions del Pirineu lleidatà. «Disposem de l’aeroport d’Alguaire i també d’una futura conversió en autovia dels eixos viaris que connecten amb les tres principals valls pirinenques: Lleida-Val d’Aran, Lleida-Sort i Lleida-Seu d’Urgell-Andorra.»

El COI no vol que les proves esportives se celebrin a més de 90 minuts de distància de les seus olímpiques. Això descartaria el Pirineu lleidatà si el punt de referència fos Barcelona. Però Lleida, a 90 minuts en cotxe de Barcelona, serà, en autovia, a 90 minuts de Vielha, i a menys de 90 de Sort i de la Seu d’Urgell. Unes connexions que, si finalment no es fan els Jocs, seran igualment útils a la ciutat, que té el Pirineu al centre de la seva estratègia turística. Com més lluny arribi la candidatura (el 2013 el COE decidirà entre les propostes de Saragossa i Barcelona, i el 2015 decidirà el COI), més possibilitats tindrà Lleida que les autovies s’estiguin fent.