Publicat a Lo Cresol, Diario de Teruel. 25/1/2019.

La família és l’àmbit habitual on los fills naixen i s’eduquen, i els progenitors són responsables legals del seu manteniment, de la seua educació i, per extensió, de les seues accions fins la majoria d’edat. Los alimenten, los eduquen en unes creences o valors, los premien, los castiguen… Per la seua part, les administracions públiques han de garantir el dret a l’educació, recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans, amb un sistema educatiu obligatori, gratuït i regulat, que, segons l’article 27.2 de la Constitució espanyola, promourà el “respecte als principis democràtics de convivència i els drets i llibertats fonamentals”. Estes garanties entren en col·lisió amb les pretensions promogudes per partits de dreta o ultradreta d’un possible veto parental a alguns continguts formatius que mostren realitats diverses sobre opcions identitàries o sexuals, afavorint actituds integradores. Si el debat és recent, lo problema ja vell. Una vinyeta del desaparegut Forges denunciava l’any 1984 que alguns “enfrentan la libertad de enseñanza con la enseñanza de la libertad”. Ara i abans los programes educatius han de facilitar una formació integral en continguts i en valors, buscant desenvolupar la personalitat. Han d’ajudar a pensar, oferint amb rigor científic la diversitat del saber, evitant les supersticions que el contravenen, com lo “creacionisme”, polèmic als Estats Units. Han de garantir també un equilibri i varietat de coneximents, amb algunes assignatures bàsiques no subjectes a optativitat per caprici personal o objecció ideològica. Entre estes la llengua és fonamental, instrument d’expressió del pensament i de comunicació social, l’aprenentatge de la qual queda recollit a totes les constitucions democràtiques, i protegit per la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, que va signar el govern espanyol al 1992. No s’entén com encara a la Franja catalanoparlant, a l’est d’Aragó, l’assignatura de Català depèn de la voluntat dels pares, ofertada als centres de la zona només si alguns pares fan una sol·licitud expressa i cursada pels fills només amb la seua autorització: un pin parental en tota regla, que no passa amb les Matemàtiques o l’Anglès i que no suscita cap alarma dels partits progressistes.

María Dolores Gimeno