// Jordi Ginebra*

Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.
A l’inici del segle XX, la creixent voluntat col·lectiva de recuperació de la llengua catalana va trobar en Pompeu Fabra la persona ideal. Amb una preparació tècnica com a lingüista que ningú més posseïa llavors a Catalunya i a Espanya, i amb la visió justa del que significa fixar un model lingüístic de referència, Fabra va saber materialitzar, emparat primer per Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (i més endavant, durant la República, pels presidents Macià i Companys), un projecte de normalització: que la comunitat lingüística posseís un codi formal funcional, modern i autònom. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les Normes ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918) i el diccionari (1932).
És lògic que durant l’Any Fabra els habitants de cada territori, cada comarca i cada població s’hagin sentit convidats a inquirir quina va ser la relació concreta de Fabra amb ells: si durant la seva vida Fabra va visitar el lloc o si en va parlar en algun moment. Sabem que, especialment durant el període republicà, Fabra va recórrer una gran part del territori fent conferències i obrint cursets de català o fent-ne l’acte de cloenda. També sabem que la seva afició per l’excursionisme el va portar a recórrer una gran part del domini lingüístic.



Mapa publicat al Compendio de gramàtica catalana, 1929. / IEC-UPF, llicència CC BY-NC-SA

Continuar llegint: Pompeu Fabra i la Franja » Temps de Franja