(Temps de Franja núm.92, columna «L’Esmolet», gener de 2010)
La imatge de la Rosa Díez donant suport a la causa d’Aminatou Haidar és el súmmum de la incoherència. Ella, que ha creat un partit exclusivament per combatre les cultures no castellanes de l’Estat espanyol. Un comentari a la web de l’Avui ho deia ben clar: “Si, per un gir de la història, el Sàhara encara avui depengués d’Espanya i estigués constituït com a comunitat autònoma […], aquesta senyora deixaria de donar suport a qualsevol causa sahrauí. Al contrari, és probable que només s’interessés per aquella terra per fer-hi prevaldre les lleis i bandera espanyoles, la llengua castellana i la constitució. Tot en nom del no nacionalisme, això sí.”
Un altre cas flagrant d’incoherència és l’Heraldo de Aragón. Amb el tema de Pere el Gran, ha encetat l’enèssima campanya en contra de Catalunya (de fet la campanya és permanent. Només canvia el motiu: ara hi ha això de les olimpíades d’hivern a BCN). Tot plegat s’acompanya d’algun escrit sobre la “història veritable” segons l’ínclit G. Fatás i d’altres columnistes de tot color polític –sobre Catalunya hi ha unanimitat. El que no em quadra és que aquest afany de “veritas” del diari més llegit de la “región” no l’aplica a la filologia. Enlloc d’això publica una immensa majoria d’articles i notícies que ataquen la realitat lingüística de la Franja, ignorant sense cap rubor allò que diu la mateixa Universitat de Saragossa. Ho sento pels periodistes honrats que hi treballen (algun d’ells amic meu), però la línia editorial de l’Heraldo fa que no tingui cap credibilitat a casa meua. Igual que la Rosa Díez.
Comments