(…) Saidí, com a símbol
El bitllet, d’anada. Finestres enfora, tot era fosc. El sol ens ha trobat quan passaven cinc minuts de dos quarts de vuit a l’enclavament xiïta de Saidí (ep!, tan sols en termes històrics), just abans d’entrar a Espanya. Un poble de petita dimensió que ha vist néixer els escriptors Mercè Ibarz i Francesc Serés. Talment com si fos un senyal de la història, la llum del dia ha dibuixat una terra que la divisió del Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó seguint la línia de la clamor d’Almacelles va deixar a la banda aragonesa. Un fet que les corts de Catalunya no reconegueren mai. Havent deixat enrere aquest país fructífer, hem passat molts minuts de terra erma i paisatge pelat. Potser aleshores ens hem sentit més desprotegits. Una mica, al ras. (…)

Source: La ficció, el símbol de Saidí i la frase que perseguirà Llarena: un viatge amb Mireia Boya cap a Madrid | VilaWeb