La Franja

Denominar “llengua romanç” l’aragonès del segle XVIII per parlar sobre un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques és més que arriscat, i sembla ser una altra de les estratègies de Heraldo. La imprecisió i ambigüitat amb la qual és definida aquesta llengua només és una tàctica amb què aquest grup de comunicació intenta amagar la història d’un tros del patrimoni aragonès.

A aquesta línia editorial ja estem acostumats i només intenta evitar dignificar la història d’aquesta llengua minoritzada. A sobre aquest cop comptem amb estudis, relats de l’època i altres exemples, pels quals ningú s’atreviria a anomenar una llengua romanç en el segle XVIII sense esmentar la seva filiació, en aquest cas aragonesa.

Maria Pilar Benítez i Óscar Latas, ja van estudiar aquests textos el 2013, en un document d’aprox. 20 pàgines titulat « Sobre los villancicos barrocos en aragonés de los siglos XVII i XVIII », Alazet, 25 (2013), pp. 9-29. En aquells dies pocs mitjans, i menys Herald, es va fer ressò. En aquest estudi no donava lloc a cap dubte sobre la filiació d’aquest text en aragonès.

El text pot ser consultat en l’hemeroteca de la revista Alazet, i la seva introducció no deixa cap dubte:

“Encara que sol afirmar-se que són escassos els textos literaris en aragonès dels segles XVII i XVIII, en aquesta llengua es van compondre algunes nadales barrocs que es mostren i analitzen lingüísticament en el present article. Aquesta nova línia d’investigació permet, sens dubte, ampliar el corpus de composicions escrites en llengua aragonesa, alhora que convida la reflexionar sobre l’adscripció genèrica d’algunes de les ja conegudes.”

Animem a la Investigadora, Consell, Universitat de Madrid i Heraldo de Aragón a informar sobre els estudis previs, que cada vegada són més, d’aquesta riquíssima llengua romanç anomenada llengua aragonesa.