Espills Trencats, de Mario Sasot, novel·la guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2017

//Felip Berenguer

En el pròleg, l’autor parla de la memòria com “eix mirall que es passeja, lenta, però inexorablement, al llarg de les tortuositats del camí de la vida”, una metàfora que abans van fer servir autors com Stendhal per definir la novel·la realista. 

Continuar llegint...La cara irònica de la memòria » Temps de Franja