La Franja

I fàcil de muntar: només cal penjar de manera un poc ordenada, els plats i cassols on coïen el dinar a les llars de foc al terra, serralles i claus dels masets i corrals, la falç en la soqueta, la dalla en la pedra d’esmolar, la romaneta de pesar tot el que es trocave o venie, l’aladre, la polligana i les vertederes, les cistelles i canastes, el cabàs de replegar olives, lo jou, los feltres i la vertedera, lo badall del trill, la forca i les porgadores, la robadora i l’estiraç, la sendera d’ajampar conills i el boirac de llata d’espart en les varetes i la bola de visc endurit, les estrals, forques, eixadets, ventador, el doble, los ganxos i les banastes, lo molinet del cafè, les tenalletes, lo fus i la devanadora, la pastera, la caixeta d’anar al forn en la creixidora per tallar la massa, la maquineta de picar la carn i fer els embotits, la caldera i l’esbromadora, la sarteneta de mànec llarg per fer els ous estrellats; els mantons de Manila, llençols, xambres, faixes i mocadors del cap guardats en boles de càmfora als baüls de la sala, les taleques i borrasses encara novetes dintre de la vella caixa de fusta… i tantes altres peces en els que encara sentim el batec del cor del seus propietaris ja desapareguts.
La gent gran ha guardat en il·lusió eixe patrimoni material únic, però ningú va pensar en identificar cada peça escrivint lo seu nom al costat (castró de vimens, carretjador per lligar les garbes, estenalles del foc, clau del Canemar…), i en quatre dies, com los joves ja ni parlen la nostra llengua, no sabran què es feie en eixes antiguitats penjades de la paret.