(Publicat a La Comarca el 27 de maig del 2016)

A la meua radera columna parlava d’aquell llunyà 1967, quan vam dixar Mont-roig per a establir-mos a Santa Coloma de Farners.
Gràcies a les veus que havie donat mon pare per Santa Coloma trobar faena per a mi no va ser difícil.

Resulte que en la meua època d’ensopiment i indefinició adolescents havia fet algunes pràctiques de mecanografia a Mont-roig amb una feixuga màquina que els pares havien llogat a Saragossa. I, a falta de professor, per a aprendre’n vaig seguir el “método ciego” -sense mirar al teclat i utilitzant tots los dits-, tal com s’explicave en un llibret que van comprar a la capital. Ells consideraven que un bon mecanògraf tindrie sempre obertes les portes del mercat laboral. I el temps els va donar la raó, perquè al poc d’arribar vaig entrar a treballar a l’oficina d’un transportista-“recader”. Encara que, més que d’oficinista el que vaig fer durant aquell període va ser anar d’aquí cap a allà repartint paquets i cobrint urgències i vacants. Recordo que a la primeria, sol al despatx, jove i inexpert com era, m’aterrave que sonare el telèfon. Però el que m’angoixave, pobret de mi, no ere tant la falta de costum, ja que a Mont-roig, a casa, n’havíem tengut, sinó més bé el pensar que si algú telefonave, amb aquell català tancat que parlaven no entendria res. I em figurava que fer repetir les coses als clients podrie comportar un greu demèrit per a mi.

Realment allò em va tindre niguitós una bona temporada. Fins que, a poc a poc vaig anar perdent la temor. I allí, a casa del “recader”, teclejant molt de tant en tant, em vaig guanyar les garrofes uns quants mesos, compaginant, a espentes i redolons, los estudis i el treball. Fins que l’any 1969, en vista que al jutjat necessitaven personal, com que estava fent pràctiques de mecanografia amb professor i havia guanyat en neteja i velocitat, hi vaig entrar a col·laborar com a “meritori”, és a dir, com a aprenent “gratis et amore”. I aquell va ser l’inici de la meua dedicació professional, una ocupació que haurie de durar quaranta-tres anys.

José Antonio Carrégalo

Origen: Método ciego | Viles i Gents