Origen: Política, llei i democràcia | Viles i Gents
Política, llei i democràcia
(Publicat al Diario de Teruel el 14 de novembre del 2015)
Quan un govern, o fins i tot un Estat, no fan front als problemes polítics, utilitzant la política, com a eina obligatòria, alguna cosa greu està passant en el seu funcionament democràtic. No cal emfatitzar sobre la divisió de poders que establí Montesquieu en l’Esprit des Lois, tothom la coneix i l’accepta com una de las bases de la democràcia. Quan el poder executiu, més concretament, quan un president de Govern, no vol seure al voltant d’una taula per enraonar sobre els problemes difícils amb els representants polítics d’una part important de la ciutadania, que manifesta democràticament el seu descontent o les seues aspiracions per impossibles que semblin, és un mal governant, indigne del càrrec. Algú em dirà que els grans problemes s’han de discutir i acordar als parlaments, i tindrà raó. Tot i que, si els problemes persisteixen, ha de ser l’executiu qui ha de prendre les regnes. Quan el mal governant intenta traspassar els conflictes polítics als jutges o tribunals, no fa altra cosa que engreixar els problemes i fer-los irresolubles a llarg termini. La judicialització de la política només fa que enverinar el sentiments i desitjos democràtics, en tant que deslegitimar la pròpia justícia. La politització de la justícia –em refereixo especialment a la Fiscalia, al govern dels jutges i al Tribunal Constitucional– desnaturalitza aquestes institucions i fa créixer la desafecció ciutadana envers la justícia en general i la pròpia classe política. Quan la legitimitat sorgida democràticament d’unes urnes es veu enfrenada per les lleis, o fins i tot per la Constitució, o s’adeqüen lleis i Constitució o la democràcia va perdent qualitat irremeiablement. Quant de temps pot resistir un país amb un gruix important de ciutadans que no es senten còmodes o, pitjor encara, es senten entre les potes dels cavalls en eixe país, on la constitució i les lleis no satisfan les seues aspiracions? Quant de temps pot resistir un país democràtic de debò amb el sentiment de domini sobre una minoria important que es reconeix com a nació amb tots els ets i uts? No tinc cap mena de dubte que les constitucions i les lleis s’han de respectar, però quan es converteixen en aixopluc de la inoperància i en subterfugi de la realitat política i social, fent cas omís del pas del temps, les dites normes van esdevenint renglons escrits sobre la sorra de la platja per molt que s’escenifiqui el seu compliment i la seua aplicació.
José Miguel Gràcia
Comments