Mos va deixar feia només quinze dies però el record de la seua absència va ser molt present en tot moment. Els presidents de les dos associacions que promogueren els actes i de les que n’era sòcia la Teresa Maria van fer esment del seu important testimoni. Un magnífic targetó, a tot color, amb dues fotos plenes d’alegria que reflectien el seu caràcter positiu i engrescador, ben complementat per un molt emotiu text de la seua amiga de Clarió Cristina Saura recordaven la seua presència en la convocatòria. Al final dels actes a la sala de projeccions, la cantadora de jotes de Nonasp Laura Satué, amb qui havia coincidint moltes vegades amb la mont-rogina en les activitats docents programades des de l’Institut de Maella, d’on Teresa Maria era la professora de català, li va dedicar un breu parlament que va finalitzar amb un parell d’emotives jotes cantades amb una potent veu afectada pel sentiment de les lletres per homenatjar l’activista cultural desapareguda.
Deia al final del text escrit que mos va fer arribar la Laura: ‘Allà on estigues sé que continuaràs disfrutant i defensant la nostra identitat i sempre estaràs als nostres pensaments de les persones que continuarem lluitant i defensant lo que tu tant volies”. Les dos jotes dedicades a la nostra amiga en veu de la cantadora deien així: ‘En la jota per bandera/ un àngel mos puge al cel/ de nom Teresa María/ de cognom la Ballester’ i ‘Ha marxat Teresa Maria/ de la Franja cap al cel/ et dedico avui esta jota/ perquè mai t’oblidarem’.
I reprodueixo un tros del text de la Cristina del targetó per tancar la columna: ‘Sempre quedarà la paraula i sempre quedaràs tu, Teresa Maria, al nostre cor’.