La Franja

 (Publicat al Diario de Teruel del dissabte 19 de setembre del 2015)

El capítol més encertat de la Llei de Llengües 2009 és anomenar, com correspon a veritat, llengües pròpies i històriques l’aragonès i el català, i fer-ho pel nom que els pertany. El segon encert és al Preàmbul on es declara que a l’Aragó junt amb el castellà … es parlen en determinades zones unes altres llengües, l’aragonès i el català, les tres amb llurs modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó (El subratllat és meu). Per primera vegada, i després de segles de mixtificacions, el castellà deixava de ser una llengua monolíticament unitària a tot arreu on es parla, des de Villanueva de Gallego a Ushuaia, i passava a ser, conforme a veritat, allò que sempre ha estat: una llengua amb variacions a cada poble i barri del seu domini, exactament igual com el francès, l’anglès, el buruixasqui, …, i —és clar— l’aragonès i el català. Resumint, el text del Preàmbul permet de desenvolupar un seguit de mesures per a protegir aquest patrimoni tan íntimament aragonés que és el castellà d’Aragó, tant en fonètica —destabulitzant la inexistencia d’esdrúixols, que, per cert, es troba també a l’occità i al francès—, com en morfologia —con yo—, en sintaxi —estamos a Calanda— i més encara en el lèxic —batalera, tremoncillo, güega, zabazaica, latonero, enchegar … . Els mestres a l’escola no cal que discriminen tot allò del castellà dels alumnes que no coincideix amb l’estándard, sinó fer-los evidents els diferents estils: tremoncillo=castellà d’Aragó/tomillo=castellà estàndard. Perden així el complex d’inferioritat: castellà ben dit=castellà estàndard ; castellà mal dit=castellà d’Aragó, i fent servir llur castellà sense tabús mantindran el que els és propi, i l’enriquiran tant com l’estàndard. Els correctors de textos tampoc cal que estigmatitzen els mots del castellà d’Aragó que fan servir els escriptors, com m’ha passat per usar tremoncillo i altres paraules, per molt esplèndidament castellanes que siguen. Però tot això, que teníem ben a l’abast, ha esdevingut impossible perquè el primer que ha fet la Llei de Llengües 2013 ha estat fer desaparèixer la referència a les modalitats lingüístiques del castellà d’Aragó. Un acte que no correspon a veritat.

Artur Quintana