En la convocatòria vam fer una passejada pels carrers de la vila abandonada des de la dècada dels 60 i pels voltants. Vam anar a la font Bona on encara ofereix aigua cristal•lina al caminant i que fa uns quants anys era qui abastia la població del Mas. També anàrem a la font del Molí completament seca i amagada per la vegetació perquè ja no alimenta l’antic molí ara en runes ni a les basses que regaven els fèrtils horts del Prat del Mas abandonats des de fa dècades. El lloc evoca l’estança d’un destacament de les tropes republicanes de la 11a Divisió de Líster, allà amagades, que veien impotents com l’aviació italiana bombardejava el Mas sense cap objectiu militar i, per sort, sense població civil que ja havia marxat per l’imminent atac després del sagnat front a les Ventes de Valldalgorfa al març del 1938. L’església del Mas, dedicada a Sant Joan Degollat, va ser una de les poques edificacions de la població que van quedar intactes de l’acció militar i que encara ara vam poder veure i observar la seua espectacular construcció d’estil barroc. Va ser l’estança on oferírem als assistents una mostra del cançoneret del Matarranya. I ja fora del temple explicàrem breument la història de la vila i parlàrem dels personatges més rellevants que van tindre relació amb la població: el mestre i mossèn valldalgorfà José Pellicer, els constructors de les casetes de falsa cúpula i el capellà i músic vallejo León Andía. Una tarde d’estiu ben aprofitada i en bona companyia, en un lloc ple de records i evocacions.