L’Institut d’Estudis del Baix Cinca enguany lliurava les XXV Beques Amanda Llebot, i el seu jurat ,format per professors del Baix Cinca, va tenir a bé concedir-me l’ajut per a seguir amb la recerca sobre els rols sociolingüístics dels adolescents del Baix Cinca.
La gala de les concessions, que van fer a Villella de Cinca, em va omplir per totes bandes. Perquè el grup de teatre de Saidí, premiat per representar una obra en català, va fer una performance en directe. Perquè, tal com van dir els altres premiats per la normalització lingüística, el Club d’Atletisme del Baix Cinca, és significatiu que es premie coses que haurien de ser normals, com usar la llengua pròpia del territori en la comunicació de l’entitat. Perquè per fi vaig poder conèixer a Jacinto Bonales, que a més de també premiat, és historiador assentat a Mequinensa, amb un excel·lentíssim bloc sobre història local: Al-Miknasiyya.
També ho vaig passar molt bé en Villellans i Saidinencs, dos pobles que m’expliquen les seues eternes disputes de veïns. L’alcaldessa de Villella no només era una rara avis pel partit al que representava, el PAR, un fet molt estrany de Massalió per amunt. És que a més, com és habitual, entre pobles veïns l’enemistat era tal que l’alcaldessa de Villella era de Saidí ;) També Saidí m’ha cridat sempre l’atenció, com me l’han cridat altres pobles rara avis de la Franja: Mequinensa, La Codonyera.. i Pena-roja ;)
En definitiva, molt agraït a l’IEBC per esta oportunitat per no haver de posar tants diners de la burtxaca per a fer recerca sociolingüística a la Franja.
Comments