Sense descans | Viles i Gents.
(Publicat a La Comarca el 26 de setembre del 2014)
Suposo que a tot arreu deu passar igual, però este estiu, a Mont-roig, entre l’1 i el 18 d’agost, l’oferta d’activitats ha segut tan summament diversa i atractiva que no ham tengut ocasió de donar-li treva a l’avorriment.
De l’1 al 13 vam disfrutar del complet programa de la Setmana Cultural, preparat al detall per l’Associació Cultural Sucarrats. A senyalar que el documental “Karim, non stop” va ser presentant pel seu productor, Jesús Bosque; que els tallers de marionetes i d’elaboració de cervesa van ser impartits per Javier Omella i Vicki Fígols; i el de primers auxilis per Alfredo Guarc. Els quatre són socis de l’entitat i van aportar els seus coneixements i la seua experiència de forma altruista. L’interés que van despertar totes les activitats es va traduir en una massiva assistència.
Dintre de la pròpia Setmana, entre l’1 i el 3, vam poder conèixer, ben de prop, la innovadora proposta basada en lo teatre íntim, proper i experimental del “2n Festival Matarranya Íntim”, celebrat al nostre poble amb gran èxit, com ho certifiquen les més de 1.500 entrades venudes i una ocupació mitjana en tots los espectacles d’un 95%. Per a natres, una experiència inoblidable i molt gratificant.
Lo 8 i el 9 es va celebrar la multitudinària festa anual de la Penya Taurina. Una festa que cada any atrau moltíssims aficionats de la contornada.
Lo dia 10, a la iglésia de l’Assumpció, l’organista Jonatan Carbó, va oferir un magistral concert, dintre del “10è Cicle d’Orgue Comarca del Matarranya”, que va comptar amb un selecte auditori.
I entre el 14 i el 18 les Festes Majors, de les que cal destacar, particularment, lo bon pensament que es va tindre de guanyar l’espai de la Placeta per a determinades activitats, com han segut les magnífiques actuacions del grup folklòric de jota “Bajo Aragón”, que incorpore el tambor i el bombo com a nous elements de la rondalla, i del grup de teatre “La Quiquereta” de Pena-roja, que va representar l’obra “Ahí vienen los calatravos”. Una divertida comèdia, molt treballada pels intervinents, que compte amb uns decorats, un vestuari, una caracterització i un atrezzo molt elaborats.
Ja ho veeu. Tot plegat una mica estressant, però molt satisfactori.
José A. Carrégalo Sancho
Comments