La Franja

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures | Lo Finestró.

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures

A l’IES de Vall-de-roures ha tornat aquest curs l’antiga professora de francès, Elena Guarc, la qual ostenta el càrrec de tinent d’alcalde del PP de l’Ajuntament de Vall-d’algorfa (Valdealgorfa), on l’Alcaldia està en mans també del PP —Reyes Gimeno, filla de Mesías Gimeno, antic portaveu del PP a les Corts d’Aragó, finat ja fa uns anys. L’esmentada professora de francès va denunciar a la Inspecció d’Ensenyament de Terol, que els alumnes de 1er i 2n podien triar, dos hores a la setmana, entre francès i català, i que la majoria dels alumnes de havien triat el català. Ben normal si considerem que és la llengua pròpia del Matarranya, oi? Cal dir que segons l’actual llei d’educació tots els centres de secundària ofereixen als alumnes de 1r i 2n la possibilitat de fer o Taller de llengua, quan l’informe de primària així ho aconselli, o Segona llengua estrangera-francès, per aquells que l’informe de primària els sigui favorable. A l’IES Matarranya l’ensenyament del català no es regeix per cap projecte lingüístic de centre i la inspecció educativa de Terol va aprovar fa dos anys que el català es pogués oferir a 1r i 2n d’ESO juntament amb el francès, i que els alumnes als que ho permetés el seu informe de primària poguessin triar una d’aquestes dues llengües.

El motiu de la professora de francès de la protesta o denuncia a la inspecció pot obeir, tal vegada al fet de quedar-se sense alumnes, o potser a la ideologia del PP o al que estableix la Llei de llengües en referència a l’estupidesa del LAPAO (lengua aragonesa propia del área oriental, tan similar al catalán que és catalán, es decir el LAPAOTSCC). No van passar més de dos o tres dies quan dos inspectors d’ensenyament —l’inspector en cap de Terol i un de Saragossa— van reunir els pares implicats de l’Institut de Vall-de-roures. La notícia de la convocatòria es va estendre amb velocitat pet tot arreu, especialment pel Matarranya. Urgència total: una professora de francès aconsegueix que dos inspectors el Terol i un altre de Saragossa baixin a l’altra punta de la província i es reuneixin amb un grup de pares a les 7.30 de la vesprada, com si fos un cas de violència o d’assetjament, o de qualsevol altre fet urgentíssim. Està ben clar que el mandat dels dos inspectors no era pas altre que “carregar-se” les dues hores lectives setmanals de català. Alguns alcaldes del Matarranya —Beseit, Pena-roja, Massalió—i l’associació Clarió es van moure ràpidament per interessar-se sobre tema amb preocupació. Un grup de pares van prendre consciència del perill de perdre l’assignatura del català i més de cent alumnes van lliurà als inspectors un escrit reivindicatiu. La reunió es va celebrar, però de manera molt diferent d’allò que portaven a la carpeta els inspectors. En el fons tot va ser força confós i els pares no van veure pas clares les opcions que van expressar els inspectors. Aquests es van adonar del moviment ciutadà i van afluixar i desistir d’allò que tenien previst. Resumint, van concloure que aquest curs continuaria la possibilitat de triar entre català i francès en hores lectives, com es venia fent.

La Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal, però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarda. Una solució de retop molt complexa que necessitaria de partida econòmica. Quin tipus més estrany de protegir la llengua pròpia com és allunyar-la de les hores lectives! No tinc pas clar si l’aplicació de la nova llei complicarà o facilitarà les coses.

El català és la llengua pròpia del Matarranya i de tota la Franja, digui el que digui la acientífica, retrògrada i infantiloide Llei de Llengües del PP-PAR, per tant ha de ser cooficial segons la Constitució. El LAPAO i el LAPAPYP són només les excrescències mentals d’uns personatges que els importa ben poc la cultura i les llengües pròpies d’una part d’Aragó. La paraula català els produeix urticària. Llàstima que la incultura popular no es pot combatre mitjançant específics de venda a les farmàcies.

Només queda un camí per defensar el català a la Franja, i més concretament a l’IES de Vall-de-roures: la lluita reivindicativa i permanent dels pares i de les associacions culturals com Clarió, la conscienciació dels alumnes i la fermesa dels alcaldes i regidors que creguin en la cultura i la llengua pròpies. Qui pot dubtar que el certificat B de català serà un títol molt preuat en el supòsit d’una Catalunya independent? Confiar en un canvi ideològic del PP i del PAR és voler tocar el cel amb la mà, i d’on no n’hi no en raja.

Pares i mares de l’IES de Vall-de-roures compte amb el curs vinent, doncs encara us faran alguna de més grossa des de la Conselleria d’Educació! La seua esquírria al català no té límits. Em refereixo a la senyora Dolors Serrat, nascuda a Ripoll, amb l’apel·latiu de catalana només per fer-li passar una mala estona.