La Franja

(Publicat a La Comarca el 21 de març del 2014)

El Grup Parlamentari de la Chunta Aragonesista va presentar una pregunta per escrit al Govern d’Aragó sobre si tenia pensat commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Desideri Lombarte. La resposta de la consellera Serrat, claríssima, no pensen celebrar res, els reconeixements només els fan als personatges aragonesos amb una clara aportació nacional o internacional com en els casos de les commemoracioms dels centenaris de Joaquín Costa, Miguel Servet o Ramón y Cajal. Per tant, entenem, que l’Any Desideri no entra dins dels seus paràmetres. Només fa vint-i-cinc anys de la seua mort, n’haurien de passar setanta-cinc més i, a més, la seua obra està escrita en una modalitat lingüística aragonesa –pena-rogí- que només entenen a la vila –al poble de la vora parlen mont-rogí, una altra modalitat- i, per tant, no pot arribar mai a ser universal. Si haguera escrit en castellà seria diferent.

Quina diferència de l’actual govern aragonès al de altres èpoques passades? L’antic executiu va promoure una col·lecció en català <<Pa de Casa>>, on Lombarte va publicar ‘Pena-roja i Vallibona, pobles germans’(1987), ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i de mort’(1987) i ‘Romanços mai contats. Boires i borrims’(1994). El Govern d’Aragó també va col·laborar en l’edició de ‘Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava’(1995), ‘Pena-roja, una vila a la frontera’(1999) i ‘Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989)’(2002) a cura d’Artur Quintana. És a dir quasi la meitat de la bibliografia de l’escriptor matarranyenc apareix el logo del Govern d’Aragó. Ara han canviat les prioritats de l’executiu. No obstant això Any Desideri va endavant, des d’altres entitats més receptives, ja organitzarem convocatòries i actes per commemorar el nostre més destacat escriptor matarranyenc. En estos primers tres mesos ja se n’han fet un grapat. A final d’any farem un recompte dels actes i les entitats que s’hi han afegit i comprovaran l’èxit de la convocatòria. Quina llàstima,senyora Serrat, que no entenga el pena-rogí, la modalitat lingüística aragonesa pròpia de l’àrea oriental, en què s’expressa Lombarte!

Carles Sancho Meix